algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 18°
25°

El carrer nou

Sortint del metro, des de la seva parada habitual fins a ca seva, solia passar per un carrer que l'Ajuntament havia inaugurat recentment. Es notava la sensació de cosa acabada d'estrenar, així com la presència d'un hotel i edificis igualment nous. Era una mica fosc en alguns trams, tot i la moderníssima il·luminació i solia veure-hi, els dies que li tocava torn de nit, un sense sostre dormint a un banc. El contrast brutal li cridava l'atenció.

La doblerada que s'hi hauria gastat l'Ajuntament, així com els constructors dels edificis i l'hotel, els doblers pagats, segurament mitjançant hipoteques per part de les famílies i persones soles que majoritàriament habitaven els nous pisos...En fi, un impressionant moviment de capital i, al mateix espai que havia donat lloc a tant de negoci rendible, aquell home hi dormia sovint, en la forçada condició de sense sostre. Com un convidat no desitjat que es col·loca discretament, sense fer renou a l'hora menys concorreguda. I marxaria segur, pensava ell, quan encara no hi hagués gaire gent que comencés a sortir al dematí.

No hi havia consens al barri sobre l'opinió respecte al carrer nou. Per alguns veïns i veïnes, era una bona notícia. Ho veien com una alenada d'aire fresc en temps de crisi econòmica i Covid. Quelcom que milloraria el barri. Que tant l'hotel com els pisos fossin cars, ho garantia més, fins i tot. Per altres, en canvi, acceleraria un procés de gentrificació el qual, creien que tímidament, ja feia uns anys que s’havia encetat.

No tenia clar quina de les dues postures era majoritària, ja que a un bon gruix de gent, aparentment si mes no, li resultava indiferent. Mentre seguia amb la seva ruta cap a casa, va recordar que havia de passar pel súper, que li mancava llet, aigua i una mica de pasta. Va repassar mentalment si li calia algun altre producte, ja que habitualment, se n'oblidava.

Ja a casa, es va imaginar el seu carrer amb edificis de l'estil del carrer nou. La veritat és que no hi deien gaire amb la personalitat del barri. Va pensar, mentre ordenava la compra, que tant de bo el lloc on havia viscut sempre, no perdés el caràcter ni aquell encant, que almenys a ell, li resultava particular. Que millor si el carrer nou, quedava com una estranya excepció, mig amagada entre tota la resta.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Carme, fa 4 mesos

La realitat del cada dia de la vida
Mha encantat jaume

Valoració:5menosmas
Per Pere Lluís, fa 4 mesos

Un escrit molt maco, amb molt d'encant i molt actual. M'encanta.

Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente