La darrera Memòria del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (CES-IB) –la corresponent a l'any 2020, i presentada públicament el passat novembre- és especialment interessant pel que fa al compendi d'estadístiques d'un període crucial i excepcional de la nostra economia i situació sociolaboral com és la situació pandèmica. Emperò, el retard dels sistemes estadístics oficials fa que quantitat d'informació es remeti al 2019 (a tall d'exemple, tot el que és relatiu a l'evolució del risc de pobresa o de les carències materials són dades de l'any en què coneguérem l'existència de la COVID-19). Per tant, hom podria dir que se "gestiona" aquesta crisi pandèmica amb escassetat de dades estadístiques robustes i actualitzades. En fi ...
En aquesta memòria del CES de les Illes Balears, endemés de les anàlisis del mateix organisme, hi ha fins a vuit "requadres" que són anàlisis i opinions signades amb noms i llinatges d'una variada temàtica: "La contribució dels fons europeus al benestar regional a les Illes Balears: Un balanç del període de programació 2014-2020", "Aproximació, notes metodològiques i base de dades cap a una avaluació de la qualitat de govern de les institucions de les Illes Balears", "Model de districte innovador com a nou sistema urbà i la seva aplicació a la ciutat de Palma", "Els objectius dels ODS en l'àmbit laboral", "IBdona estudis, dades i projectes", "Els impactes de la covid-19 en l'exclusió i la vulnerabilitat social de la població de les Illes Balears", "L'impacte de la covid 19 en la població i els serveis sanitaris de les Illes Balears", i "El panorama social des dels serveis comunitaris bàsics de les Illes Balears". Res a dir sobre els temes tractats –tots de força interès-, ni les persones autores –totes elles de solvència reconeguda-. Però, tal vegada, n'hi ha un excés d'opinions amb firma al marge de l'opinió del CES. Convé recordar que el gran valor afegit dels documents del CES és que són consensuats entre persones que representen a diverses organitzacions sectorials i institucions públiques, a les patronals, i als sindicats.
No obstant el possible excés, ja que hi eren, s'haurien pogut agregar dues opinions més sobre dos assumptes ara mateix cabdals: D’una banda, les pors que tensen les nostres democràcies, les pors socials i econòmiques que condicionen el desenvolupament de les nostres societats, les pors i incerteses front a les diverses crisis en què estam immersos, en definitiva, el temor a no poder adaptar-se personalment i col·lectivament a una sèrie de transformacions irreversibles. L'altra qüestió és conseqüència de l'anterior: ¿Quin és el cost democràtic econòmic, social i humà de la no implantació de la Renda Bàsica Universal i Incondicional?
