cielo claro
  • Màx: 15°
  • Mín:

Democràcia representativa

La democràcia és el millor sistema polític que s'ha inventat, ara per ara. Tot i no ser perfecte, com és evident. Entre d'altres raons perquè el seu bon funcionament depèn de persones i les persones mai són perfectes. Vivim en democràcies representatives. És a dir, vivim en democràcies on els representants del poble elegits per sufragi lliure, directe i secret són peça clau del sistema. Així, els diputats que conformen l'anomenat poder legislatiu són l'element més directament vinculat als valors democràtics. La teoria diria que els debats parlamentaris haurien de ser el centre de la conformació de l'opinió pública ja que és on les diverses sensibilitats de la societat dialoguen i interactuen, és on públicament comparen projectes i propostes.

En la meva modesta opinió diria que de la teoria a la pràctica hi ha una enorme distància. A les nostres contrades els parlaments si tenen alguna trascendència pública només és quan els insults i les desqualificacions entre uns i altres superen els decíbels habituals o innoven en alguna manca de respecte. El que succeix al parlament, en general, no interessa. Fa escassos dies s'ha produït el debat de pressuposts al Parlament Balear, el que ha passat ha tengut algun tipus d'interès? I això que té múltiples causes té una conseqüència d'important rellevància: la perversió del sistema.

El discurs antipolític supòs que afirmaria: atès que els parlaments han perdut la seva funció els eliminam i tot això que ens estalviam. Aleshores: què queda de la democràcia? Què elegeixen els ciutadans? Qui controla al Govern? Si la democràcia és molt més que votar cada quatre anys: com seria un sistema sense un mecanisme que permeti una representació constant i estable entre eleccions i eleccions de les diverses ideologies i opinions dels ciutadans? Guanyaríem en democràcia o hi perdríem?

Si eliminar no sembla la millor opció, tampoc consider una bona opció mantenir les coses com estan. Quan una cosa no està servint per a la seva finalitat o bé s'elimina o bé es repensa. És com el senat, de cambra de representació territorial no n'exerceix, per tant, o bé el tancam o bé ho reformulam.

Retornar els parlaments al centre de la vida pública no és fàcil. Els Governs amb recursos econòmics i publicitaris, amb potents equips de comunicació, tenen una tendència de gran recorregut per monopolitzar el relat, cosa que empobreix l'essència de la democràcia que és la pluralitat de parers. Això encara empitjora quan observam com la utilització abusiva pels governs de figures com els decrets lleis han acabat buidant encara més el poder cridat a fer les lleis. La judicialització de la política tampoc ajuda, sembla que les decisions les acaben prenent uns alts funcionaris i no els representants del poble elegits democràticament, i això també és una distorsió.

Ara, els parlaments també s'ho han de fer mirar. No només hi ha el problema de la sobredimensió i invasió dels altres poders. També hi ha molt poca capacitat de reinvenció. En l'època del tuit, molts de debats parlamentaris resulten autèntiques mòmies decimonòniques. Si els debats no guanyen agilitat i frescor cada pic la desconexió es farà més gran. Fan falta canvis de calat en el parlamentarisme, l'adaptació a les noves coordenades és prioritària.

Quan es parla de democràcia de qualitat en bona part estam xerrant de coses d'aquestes. Perquè sense una bona representació i un equilibri adequat entre els poders els contorns de la democràcia es comencen a difuminar i es camina cap a sistemes on el respecte als drets fonamentals i a les minories és irrellevant...

Josep Melià Ques
Diputat del Pi

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Toni F, fa dervers d'un any

Democràcia, en deis, quina democràcia? On és que no la veig?

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente