algo de nubes
  • Màx: 20.27°
  • Mín: 13.74°
15°

Població ajustada

Hi ha coses a la vida que resulten incomprensibles per gairebé tothom quan haurien de ser clares i transparents. Coses com la factura de la llum o coses com el finançament de les comunitats autònomes.

Obviament que la incomprensió no és fruit de la casualitat sinó que és un instrument adequat per aconseguir que guanyi qui ha de guanyar: se diguin grans empreses elèctriques o se diguin les comunitats que políticament interessa afavorir o el mateix estat. Es pot argumentar que són temes complexos que no tenen una explicació senzilla, i a això es pot contraargumentar: aquesta complexitat tampoc és casualitat, més aviat la complexitat és cercada i forma part d'un andamiatge construït amb la finalitat que s'arribin a uns determinats resultats sense que es noti excessivament.

Des de 2014 hi ha una obligació legal de revisar el sistema de finançament de les comunitats. Després de set anys sembla que el ministeri d'hisenda ha posat damunt la taula les primeres propostes al respecte que, concretament, afecten al càlcul de la població ajustada. Ara vendran mesos de discussions i de valoracions totalment contradictòries.

És un fet que en aquests moments la proposta estatal no inclou de forma intensa les conseqüències de la sobrepoblació ni la població flotant, realitats totalment rellevants en el cas de les Illes Balears. Tampoc està precisament clar que s'inclogui l'anomenat principi d'ordinalitat que impedeix una transfussió desproporcionada de recusos d'un territori cap a la resta. La sensació general és que existeix una clara voluntat d'afavorir l'Espanya que es buida.

Les Illes Balears hem enviat una enormitat de doblers mar enllà per no tornar. Les balances fiscals, que si l'estat volgués un debat seriós i objectiu publicaria cada any amb els dos mètodes de càlcul comuntment acceptats, són informació reservada. Molts dels nostres problemes estan relacionats amb un drenatge fiscal i econòmic que ha trastocat el nostre benestar i la nostra capacitat d'adaptar els fonaments productius i guanyar competitivitat.

Aquest no hauria de ser un debat de polítics. Ni hauria de ser un debat de quatre experts. Hem perdut molts de trens per un infrafinançament que ens suposa una hipoteca de primer nivell. Volem diversificació, volem innovació, volem serveis públics de primera, tot això és molt més fàcil o difícil en gran part en funció dels recursos disponibles.

La injustícia estructural que patim a les Balears requereix apujar molt més el volum de la nostra reivindicació. Si cada any surten per no tornar més de 4.000 milions d'euros ens hauríem d'adonar de les dimensions còsmiques que aquest transvassament representa i de les seves nefastes conseqüències.

Es diu que els territoris no tenen drets, que els drets són de les persones. Però els hospitals, les depuradores, les residències, les escoles i instituts, els trens i les carreteres, els centres de recerca i tantes altres coses s'ubiquen a un lloc concret i en funció d'això fan efectius drets de ciutadania i polítiques públiques.

La proliferació de variables i fons acabaran determinant si la revisió del sistema ens fa avançar, retrocedir o quedar allà mateix. Molts voldriem un canvi dràstic i anar a un model de concert on els imposts d'aqui fossin cobrats aquí i gestionats aquí, i acabar així amb una arbitrarietat i una foscor que no han fet més que d'excusssa perquè ens prenguessin el pèl any darrera any.

Josep Melià Ques
Diputat del Pi-Proposta per les Illes Balears

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.