Les Illes Balears han passat de tenir 545.498 habitants l'any 1971 a tenir 1.219.423 l'any 2020. És a dir, un creixement d'un 125% en 50 anys. Les dades són espectaculars, esfereïdores, i amb enormes implicacions a tots els nivells. I les previsions són que això continuarà, més atenuat si es vol, però la tendència segueix.

Aquesta situació és insostenible. No podem créixer indefinidament. Els balears notam una pèrdua de qualitat de vida alarmant i les estadístiques demostren que hem passat de ser els més rics d'Espanya a estar a mitja taula, i davallant. Alguna cosa no estam fent bé. No és només la despersonalització, no és només l'impacte ambiental, no és només la inexistent o escassa cohesió social, no és només el col·lapse en infraestructures i equipaments, no és només això, és tot això i molt més.

Seria injust dir que no s'ha fet res. S'han fet coses, des d’un punt de vista territorial i turístic se n’han fet moltes, el problema és que allò fet no reverteix la tendència i, per tant, s'ha d'anar més enllà. El diagnòstic està fet i jo crec que hi ha molta gent que ho comparteix. Fins i tot la Presidenta dins el debat de nou model de finançament autonòmic va dient que ens omplim, que tenim un increment poblacional que s’ha de reflectir als recursos econòmics que rebem. És una altra cara de la mateixa realitat.

El problema és el com. Com ho hem de fer? I el problema és com resoldre les nostres contradiccions. Hi ha un discurs a favor d’aconseguir nous habitatges per cobrir les necessitats existents, hi ha un discurs a favor d’acollir els immigrants arribats il·legalment que cerquen una vida millor, hi ha un discurs a favor de noves iniciatives empresarials que poden generar nova riquesa... tots aquests discursos, fets des de diferents sensibilitats ideològiques, són més o manco incoherents amb voler trencar la tendència a la sobrepoblació. Ja sé que això té molts de matisos però en essència diria que és així i tots vivim una mica en aquesta incongruència.

Què hem de fer? Assumir les nostres contradiccions i intentar diluir-les al màxim, suavitzar-les, contextualitzar-les, minvar-les... Lògicament hem de continuar fent algunes coses que ja hem fet com contenir al màxim el creixement urbanístic, els nous sòls urbanitzables han de ser una excepció, sobretot a la badia de Palma que és on el desbordament és a l’engròs. En aquest sentit sembla que el nou Pla General urbanístic incideix i engrandeix les contradiccions.

El que hem de fer és ser més valents. Aquesta situació no es pot deslligar del nostre model productiu i del turisme. Un turisme que, com sempre s’ha dit, té avantatges i inconvenients, com quasi tot a la vida. Existeix una oferta turística obsoleta i de baixa qualitat, alguns l’han xifrada al votant del 15% de l’existent, que l’haurien de fer desaparèixer. Aquesta reconversió ajudaria a apujar la qualitat del nostre producte i podria incidir en una reducció de la pressió humana. El canvi d’ús dels edificis hotelers és un debat que el Govern no vol assumir quan és un element a tenir en compte.

Molts parlen de canviar o reformar el model productiu per passar d’un model intensiu en mà d’obra poc qualificada a un model de manco quantitat i molta més qualificació. Innovació, investigació... Ja ens coneixem també el relat. El problema és que fa molts d’anys que en xerram i les transformacions són d’una lentitud extrema en els millors dels casos. Aquí tenim una gran oportunitat amb els famosos fons europeus tot i que tot apunta que no els sabrem aprofitar el que toca en aquesta línia.

Alguns plantegen limitar la possibilitat de compra per estrangers de propietats. Opció complicada perquè passa per Europa i perquè l’estat espanyol s’impliqui d’una manera intensa cosa que no sol fer mai amb les problemàtiques d’aquestes illes políticament oblidades. Però és una opció que també s’ha de posar damunt la taula perquè el que resulta evident és que no és un tema que es pugui resoldre amb una única mesura ni que sigui precisament fàcil, la qual cosa encara empitjorà la resolució atès que vivim un temps de simplisme i cultura del tuit.

Josep Melià Ques
Diputat del Pi-Proposta per les Illes Balears.