Cada dimarts d’aquest mes de novembre he posat el títol de l’article amb el nom d’aquest onzè mes de l’any. Aquesta setmana, dos dies abans del 25, he de fer referència una vegada més a les violències masclistes que pateixen les dones, el problema social que es diu patriarcat, masclisme.
Si cada setmana he fet referència a les activitats, múltiples, que s’estan fent durant aquest mes als pobles i ciutats de les nostres Illes, avui he de fer referència a una decisió d’àmbit estatal. El Ministerio de Igualdad, a través de la Delegada contra la Violencia de Género, Victòria Rosell, ha fet públic que a partir de l’u de gener del 2022, les estadístiques oficials inclouran tots els feminicidis, això és, en paral·lel a l’estadística de les assassinades per la parella o ex- segons la llei del 2004, comptabilitzaran tots els assassinats per violències masclistes, també els motivats per violència vicària.
És una passa molt important, penseu que l’estadística oficial de dones i infants assassinats només compta, fins aquesta modificació, les que entraven dins la violència de gènere, tal com la definia, de Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género. Per aquest motiu, sempre hi ha discrepàncies entre el nombre de víctimes que diuen oficialment i les que compten per al Moviment Feminista en general. Enguany, segons el Ministerio serien 37 les dones assassinades, 1.118 des de l’any 2003. Segons les webs de les organitzacions feministes, només enguany 70, fins al 7 de novembre. Des del 2010 que començaren a documentar des de geofeminicidio,serien 1.246.
Direu, són importants les estadístiques? La resposta és que sí, perquè donen idea de l’abast del problema, ens diuen fins a on les violències masclistes són presents en la vida quotidiana. No tots els països europeus comptabilitzen com nosaltres, és cert. En això podem ser model, pitjor ho tenen les dones a aquests altres països de la Unió Europea que massa vegades són capdavanters en temes econòmics i no ho són en polítiques de prevenció de les violències masclistes.
La passa endavant que fa el Ministerio és important, una reivindicació feminista que la institució reconeix, que haurà de tenir polítiques preventives adients. Saber quantes dones moren assassinades pel fet de ser-ho, no només en mans de la parella o ex-, també per un mascle que la volia fer seva, senzillament perquè la va trobar pel carrer, o perquè la va vigilar durant dies per saber el seu recorregut, o, perquè una nit de discoteca ella li va dir NO... en una paraula, un feminicidi, les víctimes tenien noms i llinatges, que han sortit als mitjans de comunicació, com la professora Laura Luelmo o la jove Diana Quer, per citar les que més conegudes darrerament.
Valorem adequadament aquesta passa, recordem que tenim a l’aguait les dretes més conservadores, més ultres, que tenen la barra de fer declaracions minimitzant les violències masclistes. Hem après que són capaces de retornar al passat, per exemple llevant recursos cap a les víctimes, quan governen.
Independentment dels matisos que ens diferencien, valorem com cal allò que ens uneix i treballem conjuntament perquè Ni una Menys! Perdi la seva vida pel fet de ser dona.
Dijous 25, els carrers plens contra totes les violències masclistes!
