La necessitat que es faci un institut d'educació secundària a Son Ferriol és evident i indiscutible. Pel nombre d'alumnes de la zona i projecció poblacional, per situació geogràfica i configuració urbanística, perquè el propi pla d'infraestructures educatives del Govern així ho estableix. De fet aquesta necessitat és una realitat ja fa molts d'anys, no és res novedós o que hagi sorgit de forma recent.
Fa més de 30 anys que els veïnats i veïnades de Son Ferriol i dels seus nuclis pròxims reclamen aferrissadament la implantació d'un institut en aquesta zona de Palma. Són més de 30 anys de lluitar per una causa justa, per un servei públic de qualitat i per una societat que ofereixi unes dotacions educatives adequades i equitativament repartides territorialment. Són més de 30 anys de frustracions, d'incompliments i de patiments.
El gran culpable que en més de 30 anys no s'hagi ni tan sols projectat l'institut té nom i cognoms. El seu nom i cognoms és Ajuntament de Palma. Perquè el procediment ordinari és que els ajuntaments posen els terrenys per fer l'institut, si aquests terrenys no estan dotats urbanísticament (clavegueram, electricitat...) l'ajuntament hi fa les obres corresponents i després els cedeixen a la Conselleria d'Educació perquè hi construeixi l'institut i el posi en funcionament. En més de 30 anys, amb consistoris socialistes o populars, l'ajuntament no ha estat capaç de cedir un solar apte per fer-hi l'institut, una negligència imperdonable i inacceptable. Resulta un escàndol tan majúscul de deixadesa i apatia que és, fins i tot, mal de creure, per no dir insultant.
Certament les necessitats de nous centres educatius a Balears com a conseqüència d'un creixement demogràfic totalment descontrolat i desproporcionat són moltes i variades. I lògicament tenir una resposta adequada passa per un finançament suficient, cosa que aquesta terra està molt enfora de tenir, atès el maltracte endèmic i estructural que patim per part dels diferents governs de l'estat. Ara bé, quan les necessitats són urgents i inajornables els poders públics cerquen solucions. Per exemple, algunes de les noves escoles que s'han fet o s'estan fent a Balears són finançades pels ajuntaments que avancen els doblers del cost de les obres, doblers que després la Conselleria d'Educació els hi retorna en còmodes terminis. Per exemple, quan les normatives urbanístiques dificulten o impedeixen que es faci l'escola o institut a un lloc determinat el Govern aprova un Decret Llei (1/2018) per superar aquests entrebancs. És a dir, que quan hi ha voluntat política es cerquen instruments o mecanismes per posar fil a l'agulla.
I és des d'aquest punt de vista, el de la recerca de solucions que s'ha de constatar que en casos com el de Son Ferriol el Govern no pot simplement posar-se de perfil i fer apel·lacions buides de col·laboració amb l'ajuntament. En situacions extraordinàries, que s'arrosseguen de fa molts d'anys, en que l'ajuntament ha demostrat una incapacitat manifesta, l'administració competent en matèria educativa vist l'interès general existent no es dissimuladament rentar-se les mans. Dels nostres poders públics esperam molta més implicació i capacitat de remoure cel i terra per aconseguir el que la societat es mereix. Quan el Govern central no enviava material per protegir la població de la covid, el Govern balear es va cercar la vida per aconseguir-ho. Potser és hora que el Govern també prengui consciència que per donar un futur millor a Son Ferriol i als seus nins i nines fa falta que assumeixi un paper més actiu en la consecució d'un solar apte s'ha de fer. I si s'ha de fer, es fa. I punt.
Josep Melià Ques, Diputat del Pi.
