Aquest dimarts podíem llegir una informació d'agències reproduïda per molts mitjans, entre els quals aquest mateix, en la qual hi deia:
«La Sala II del Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l'Audiència de Palma, del 10 de juliol del 2019, que va condemnar l'expresident del Govern Jaume Matas a 10 mesos de presó i 10 anys d'inhabilitació especial per a càrrec públic per delicte de tràfic d'influències i com a inductor de delictes de prevaricació continuada i frau a l'Administració, per la seva actuació per a aconseguir l'adjudicació a una empresa determinada de la construcció d'un hospital a Mallorca, en la zona de Son Espases, durant la legislatura 2003-2007».
Jaume Matas ha estat condemnat per «tràfic d'influències» però ni tan sols es diu el nom de qui el va induir a fer aquesta pràctica delictiva.
Recordem la seqüència.
La construcció del nou hospital de referència es va decidir a la llotja de l'estadi Santiago Bernabéu.
L'adjudicació de la construcció es va fer a l'empresa OHL, de Juan Miguel Villar Mir (marquès de Villar Mir) que hauria pagat uns cinc milions d'euros de comissió il·legal a la sucursal del PP a les Balears.
Acte seguit, el diari El Mundo, dirigit aleshores per Eduardo Inda, comença una campanya d'informacions en el sentit que l'adjudicació està mal feta.
Posteriorment, el Govern presidit per Jaume Matas contracta una consultora «prescindint de les normes de procediment i per tal que fos aquesta la que dugués a la Mesa de Contractació les valoracions de les ofertes dels licitadors», segons els tribunals.
El resultat de la campanya mediàtica i les conspiracions de saló són que el Govern retira la concessió a OHL i concedeix la construcció de l'hospital a ACS de Florentino Pérez que hauria pagat uns cinc milions d'euros de comissió il·legal a la central del PP, radicada a Madrid.
Així, de tota la cadena de corrupcions que varen culminar amb l'exageradament costosa construcció de l'hospital del Son Espases, només s'ha perseguit i condemnat la part de la trama formada pels polítics illencs.
La part més feble, segurament.
La corda sempre es romp per la part més dèbil, i és indubtable que a Madrid és més gruixada i reforçada que a les Illes. Bé està que hagin condemnat en Matas, però també haurien d'haver condemnat els que li ajudaren des de Madrid, que quedaren i quedaran impunes pels segles dels segles.