Des del moment en què vaig escriure el meu paper anterior, a les Illes Balears hem superat els cinc-cents inscrits en el Consell per la República. No està malament. No sé si hi ha gaires partits polítics que tenguin més de cinc-cents militants, a les nostres illes. En qualsevol cas, es tracta d'una xifra ben respectable, en un context difícil, i dins una associació/organització que encara es troba en construcció. Perquè ens trobam en una situació dinàmica, en què forces diverses malden per fer créixer (o no) el Consell per la República.
Si sabem aprofitar el moment i l'estructura, el Consell per la República pot ser una eina eficaç per generar dinàmiques noves, tant al Principat de Catalunya com entre nosaltres, a les Illes Balears. Bàsicament, avui, els republicans de les Balears estam donant suport als nostres compatriotes del Principat, en procés avançat cap a la independència. És evident que la desconnexió espiritual entre Catalunya i Espanya ja s'ha produït i que fa temps que allò que es busca ja és, senzillament, la manera de certificar-la prenent el menor mal possible (per ambdues parts). A les Illes Balears, el procés d'autodeterminació de Catalunya té un impacte que sovent no es vol reconèixer i que, també és bo ser-ne conscients, no sempre (ens) resulta positiu. Però, èticament, entenc que tenim el deure de fer costat als catalans del Principat en el seu camí cap a la llibertat nacional. Aquest és el motiu principal que m'ha mogut a presentar-me com a candidat a l'Assemblea de Representants.
Un dels aspectes més interessants de l'impacte del Consell per la República en la política internacional (però també en la nacional) ve donat per la dinàmica partits-societat civil a l'hora de marcar-ne els objectius i de dissenyar-ne el funcionament intern. Teòricament, els partits polítics independentistes donen suport al Consell per la República Catalana, però hi mostren un entusiasme molt desigual. Això ha fet que la preponderància pels que fa a la militància política dels candidats a l'Assemblea de Representants sigui majoritàriament de Junts per Catalunya. N'hi ha, emperò, també tant d'ERC com de la CUP. L'ideal, des del meu punt de vista, seria que la implicació dels tres partits fos clara i directa, sense embuts, tenint en compte els objectius (fonamentalment a nivell internacional) del Consell per la República. Objectius que, mentre no diguin el contrari, les tres formacions polítiques teòricament sostenen.
Però hi ha una part important dels socis i dels candidats a l'Assemblea de Representants que no militam a cap formació política i que, en canvi, compartim els objectius del Consell per la República. L'organisme no ha acabat de comptar amb el suport incondicional dels partits potser justament perquè posa en qüestió la partitocràcia existent entre nosaltres, que no s'ha superat perquè no s'han articulat, a l'arena política convencional, mecanismes de participació que ho hagin fet possible (per exemple, el sistema de llistes obertes, que ho hauria modificat molt substancialment). El Consell per la República Catalana és un organisme que queda fora del control dels mecanismes de l'Estat espanyol i que, per tant, té una potència inqüestionable, sobretot a l'hora d'internacionalitzar les reivindicacions nacionals de Catalunya. Però també queda fora del control estricte dels partits polítics, fet que li dona una dimensió nova i diferent, molt interessant, des del punt de vista de la participació democràtica.
La tasca és difícil, com qualsevol dinàmica (sobretot si es tracta d'una dinàmica que en vol alterar de més grans, de més extenses), però també resulta d'allò més interessant. Perquè així és com solen començar els canvis realment importants. La idea, per mi, també resulta diàfana: constituir, en un primer estadi, una república catalana independent en el si de la Unió Europea. I, més endavant, assolir la mateixa llibertat per a les Illes Balears i per al País Valencià. I, al cap de la corda, federar-nos, en uns Països Catalans independents. Que, per mi, han de ser no ja un nou estat de la Unió Europea, sinó, al cap de la corda, un dels estats lliures dels futurs Estats Units d'Europa.
-"El gener de 1928 apareix a Mallorca LA NOSTRA TERRA, una magnífica revista mensual d’Art, Literatura i Ciència que es publicarà fins a l’aixecament feixista-militar de juliol de 1936. En els editorials teoritza i propugna la reconstrucció nacional a partir de la llengua, la cultura i els eixos identitaris de la personalitat col·lectiva del conjunt de la nació. La revista comptava amb col·laboradors destacats d’arreu de Catalunya (Amades, Carner, Chabàs, Coromines, Fabra, Macabich, Martínez Ferrando, Maseras, Moll, Saltor, Soldevila, Villangómez…). En les seves quatre mil cinc-centes pàgines, no apareix l’expressió Països Catalans i, en canvi, és habitual la denominació Catalunya Gran i molt freqüent el gentilici catalans aplicat als mallorquins i als valencians. Els editorials i els nombrosos articles referits a la qüestió nacional catalana, són una font imprescindible de referència."
-«Mallorca, sense perdre cap característica de la seva fesomia pròpia, no és altra cosa que una illa catalana, digui el que digui tot el filisteisme vuitcentista. Com a tal forma part de la Catalunya integral, participant amb ella de la unitat de raça, de la unitat de llengua i de la unitat de cultura, la qual ha enriquit molt sovint amb aportacions de gran vàlua. Cal desfer l’equívoc que Mallorca és una regió d’Espanya distinta de Catalunya, i desvirtuar el regionalisme o el mallorquinisme com a conceptes mancats totalment de sentit». LNT (1930)
http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699