La història de la compensació dels sobrecosts del fet insular a les Balears és una història llarga. Una història decebedora i trista. Una història farcida de bones paraules, promeses incomplides i normes que no serveixen per res.

La Constitució de 1978 ja preveu que l'estat atendrà les circumstàncies del fet insular balear. Com tots sabem l'estat s'ha passat per l'arc del triomf durant anys i panys aquesta disposició constitucional. Determinats articles de la Constitució, per segons qui, són com a dogmes sagrats i de compliment estricte. En canvi, altres articles, com el referit al fet insular, pura decoració de valor jurídic nul. Ja ho val!

L'any 1998 arribava el primer règim especial de les Balears. Una llei on més enllà de les consubstancials bones intencions, tot es remetia a futures comissions que havien de determinar les decisions efectives per compensar el fet insular balear. Insistesc amb això de balear perquè el cas canari és una altra història diferent.

La qüestio és que la llei de 1998 va ser paper banyat. Retòrica buida bàsicament perquè l'estat, fos governat per socialistes o populars, no tenia cap voluntat ni una d'omplir de contingut i dur a la pràctica tot plegat.

L'any 2007 s'aprova el nou Estatut d'Autonomia de les Illes Balears que va preveure que per compensar la insularitat, entre d'altres coses, l'estat havia de regular un instrument financer que, amb independència del sistema de finançament de la comunitat autònoma, tengués la dotació necessària per ajustar la política estatal a la realitat pluriinsular especialment en matèria de transports, infraestructures, telecomunicacions, energia, medi ambient, turisme i pesca. A més a més, el propi Estatut va preveure que mentre no s'aprovava l'adaptació del règim especial hi hauria les anomenades inversions estatutàries. Es va calcular que l'estat durant set anys havia d'invertir per compensar el fet insular balear 400 milions d'euros, total 2800 milions. Com és conegut només una petítissima part d'aquests recursos acabaren finalment arribant a les nostres contrades.

Passaren els set anys, no arribaren les inversions estatutàries i vàrem haver d'esperar al 2019, uns mesos abans de les eleccions, perquè l'estat aprovàs una part del nou règim especial ja que la part fiscal es va dir que estava consensuada però que havia d'esperar un poquet, un poquet moltet perquè fa gairebé tres anys i encara està dins un calaix de Madrid agafant pols. La part aprovada va preveure l'anomenat factor d'insularitat. El factor d'insularitat és una dotació que s'ha de preveure cada anys als pressuposts de l'estat per finançar actuacions a Balears a àmbits especialment afectats per la situació d'insularitat. Segons el decret llei que aprova el nou règim especial el factor d'insularitat es configura com l'ínstrument financer destinat a assegurar la deguda compensació de les conseqüències econòmiques inherents a la discontinuitat territorial que implica el fet insular.

Atès el maltracte i l'expoli a que ens ha sotmès l'estat espanyol de forma estructural és evident que la lluita perquè el factor d'insularitat fos una realitat era una lluita de justícia. I atès que als pressuposts de l'estat pel 2021 no s'hi va incloure tot i el que deia el règim especial és evident que havíem de reaccionar davant la pressa de pèl i d'aqui que impulsassim el recurs d'inconstitucionalitat contra aquests pressuposts.

A la fi sembla que als pressuposts pel 2022 hi haurà factor d'insularitat. Benvingut sigui tot i les seves limitacions evidents. Algunes consideracions al respecte. Primera: veurem si els recursos finalment acaben arribant perquè el grau d'execució pressupostària de l'estat a Balears sol ser baix. Segona: és evident que 110 milions són absolutament insuficients i més, com és el cas, si això s'acompanya amb una retallada de les inversions ordinàries de l'estat a Balears. Tercera: el Govern Balear hauria de disposar i fer públic un estudi solvent sobre les conseqüències econòmiques inherents al fet insular perquè per això existeix el factor d'insularitat i no per situar a Balears a cap falsa mitjana d'inversió de l'estat. Quart: tenim un Govern més preocupat en fer quedar bé els seus companys de partit a nivell estatal que defensar les Balears amb la contundència deguda perquè la defensa dels pressuposts estatals i la manipulació de les xifres per fer veure que Balears rebrà inversions per damunt de la mitjana és pardisme de la pitjor classe.

Josep Melià Ques
Diputatat del Pi-Proposta per les Illes Balears.