algo de nubes
  • Màx: 18.78°
  • Mín: 13.93°
19°

Pere Oliver i Domenge, en la memòria

Fa cosa d'un mes, en el marc de les festes de Sant Agustí, es va fer al Centre Cultural de Felanitx, la presentació de les reedicions dels llibres 'La catalanitat de les Mallorques' i 'Joanot Colom. Instador del poble' de Pere Oliver i Domenge. L'acte fou presentat per Joan Valls de Padrines (besnét d'Oliver i Domenge), Bartomeu Mestre 'Balutxo' i Pau Vadell.

Allà, es va exposar de forma clara i resumida, la colossal activitat intel·lectual, professional i política que va desenvolupar amb una increïble intensitat i lucidesa qui fou batle de Felanitx durant la II República. La figura d'Oliver i Domenge, vergonyosament desconeguda i oblidada, permet imaginar tot allò que hagués pogut ser, si la República no hagués estat truncada de forma violenta. Si Espanya hagués seguit sent, simplement, un estat democràtic del segle XX.

També representa una demostració clara del preu que exigia pagar la transició: esborrar de la història aquelles persones que connectaven directament amb la legalitat anterior a la dictadura. Que havien estat escollides democràticament i que varen deixar-s'hi la pell per a intentar modernitzar una societat fosca i endarrerida en relació amb el seu entorn. No resultava, però, assumible, recordar ni reconèixer aquesta evidència.

Ho va dir clar el president Suárez, durant una entrevista amb la periodista Victòria Prego, segurament en un lapsus i mentre creia que ningú més el sentia; el possible referèndum entre monarquia o república s'havia d'evitar si o si, ja que les enquestes del moment, deien que possiblement, guanyaria l'opció favorable a la república. Per això, la monarquia, va ser colada amb calçador dins el pack de la sagrada, quan convé, Constitució.

Així, es va mantenir en l'oblit tota una herència de tradició política, intel·lectual i humana de milers de persones i de la qual òbviament, Pere Oliver en formava part de manera destacada. Allò que hauria d'haver estat recuperat, restaurat i reivindicat, va seguir ignorat, tapat o manipulat. I sobre aquests fonaments deficitaris, es va construir la democràcia espanyola. Per això és tan important per a la salut democràtica, que avui, quaranta anys després, se celebrin actes com els de Felanitx.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.