Camí de l’extinció

Pel que fa a la llengua, un 54% de nascuts aquí tampoc no és garantia de res: si descomptam renegats, tutups, fatxes, part de la segona generació d’immigrants rebecos o contraris... Per altra banda les relacions socials, comercials, el bombardeig constant de missatges del món globalitzat, rebentat de turistes, amb tota la nova tecnologia en altres idiomes i mitjans de comunicació en un 90 i escaig per cent en castellà.

I enlloc de decretar l’estat d’alarma encara hi ha partits dits d’esquerra que fan el colló. Tot i això, com que d’aquest tema així mateix se’n parla, aprofitarem aquest espai per a una problemàtica paral·lela, gairebé tabú: els joves i sa implicació, o no, a la supervivència de la tribu. No cal explicar que el futur és dels joves, o més fotut encara: el futur són els joves.

Fa anys que a actes culturals de tota índole s’hi veuen pocs joves, de vegades cap, i això que ja deim joves a l’edat de Cristo. Justament va esser a la commemoració dels 25 anys de dBalears, dissabte l’altre, que uns joves, ves per on, ens ho varen posar en palangana. Digueren, i el grau d’ironia no li lleva gens d’importància, que havien assistit “per rebaixar la mitjana d’edat”, i efectivament, com podem comprovar en el reportatge d’Ultima Hora, dissabte aquest, la mitjana d’edat és bastant elevada, incloent els joves protagonistes i un nin d’uè.

No és un exemple forçat en absolut, s’acosta més a la moda estadística. Per posar un exemple fàcil: al pròxim acte sobre les Germanies, una campanya que és en marxa i ha d’haver rodolat per totes les xarxes, la majoria d’assistents, de quin sector d’edat vos sembla que seran, 20-30 o 50-60? Feim una porra? I hem parlat d’assistir a una conferència, d’un diari digital i de parlar per la ràdio, imagini’s el lector si demanam voluntaris per fer clots per a les figueres de Son Mut.

Vegem quines cares pinten en entitats ciutadanes que han deixat petjada. El GEM, el grup excursionista que va pels 50 anys, és un paradigma d’aquest fenomen: a les primeres juntes directives hi havia un subconjunt de menors d’edat, mentre ara hi ha un subconjunt de jubilats que encara han de fer de guies, i això que fa uns cinc anys ja es va fer pla de rejoveniment d’emergència.

Sortosament a l’Obra Cultural sempre han estat més seriosos, però també, no sé si cada 20 anys, han de fer una operació de cares noves, però és clar, els joves es fan grans i tornem-hi-torna-hi. A l’Arqueològica Lul·liana, que fa 50 anys ja eren vells, no sé com s’ho fan.

El GOB era un reducte d’esperança: el tipus d’entitat dinàmica i alhora de prestigi que pot estimular els joves, a més de tenir programes didàctics escolars, grup infantil juvenil que era una bona pedrera. Durant les primeres dècades la continuïtat amb una certa renovació funcionava, però ja no. Justament ara que “tothom és ecologista”, ara que tothom ja ha vist que el canvi climàtic ens rosega els peus, ara que tothom té tota la informació a la maquineta, ara que hi ha més desenfeinats que mai i, desgraciadament, més entre els joves, fins i tot el GOB ha donat un avis d’alarma en aquest sentit.

A les associacions de veïns sembla que haguessin prohibit canviar de cares, anys abans de la pandèmia. Què en direm de la premsa forana? La majoria ha desaparegut per manca de relleu, no s’ha reconvertit en web interactiva, ni que deixin escriure amb emoticones.

Manifestacions per a millores socials, de qualsevol índole, quantes cares s’hi veuen de sempre? Quin percentatge de jovent hi ha a la foto de capçalera? La pancarta diu: “Per a la defensa del medi ambient”, no diu “Jubilats per Mallorca”, que per cert, també fan moltes activitats reivindicatives per a un futur a llarg termini.

Per descomptat que tot canvia, que els joves tenen unes altres idees, uns altres valors, volen un altre món, que les xarxes socials per amunt i les xarxes socials per avall, que han de cercar el seu espai, que la tradició és només una part, que passen de francos, stalins, associacions estantisses, del sant i de qui balla. Sí, tot és natural i ben cert, tan cert com que la cultura que hem anat perfilant, des del segle de Pèricles, se’n va a ca na Tix.

I que visca l’evolució, però ni els grafits substitueixen els llibres ni les neofestes substitueixen les diades per la llengua. A Berlin s’acaba de guanyar un referèndum per expropiar els especuladors de l’habitatge. Això només s’aconsegueix amb una mobilització ferma, no basta clicar ‘m’agrada’ al féisbuc.

Sort que dBalears en té un bon planter, de joves, i més que els altres, sobretot a la secció d’opinió: n’hi ha que fa 40 anys, que són joves, i no dic més perquè no m’agrada abusar.