Aquesta setmana passada el Parlament europeu ha fet una passa important. El fet que s’aprovi per àmplia majoria que la violència contra les dones sigui un euro-delicte vol dir que s’equipara al terrorisme, el narcotràfic o la delinqüència organitzada. Delictes transfronterers els diuen. Això és, els culpables, els maltractadors, poden ser perseguits per tot el territori europeu, no es poden amagar a altres països diferents del seu.

De moment el que fa l’Euro-Parlament és instar la Comissió Europea a aprovar una normativa amb mesures concretes i compartides pels estats membres. No serà un camí fàcil, malgrat que les estadístiques ens diuen que una de cada tres europees ha patit violència física o sexual, la meitat ha patit assetjament, i una de cada 20 ha estat violada, cada setmana 50 dones moren assassinades pel fet de ser-ho, en mans d’homes a la Unió Europea.

Recordem que a l’Estat espanyol ja són 35, en aquest any, les dones assassinades i 1.113 des de l’any 2003. Cinc menors han perdut la vida, enguany, i dinou han quedat orfes.

L’acord parlamentari per 427 vots a favor, ha tingut el vot negatiu de VOX, i l’abstenció del PP. Del primer no ens estranya, ja que com deia na Diana Riba -d’ERC- a la seva intervenció: són aquells que treballen cada dia per retallar els drets i les llibertats que hem guanyat gràcies a les nostres avantpassades.

Com pot justificar el PP la seva abstenció? Com explica l’eurodiputada mallorquina Rosa Estaràs Ferragut que no voti a favor? Aquesta senyora supervivent del govern del Sr. Matas, dels casos Nóos, Palma Arena, i tants altres casos de corrupció, com si no hagués ostentat la vicepresidència en aquell executiu, aquesta valldemossina eurodiputada des de fa dotze anys, com justifica la seva abstenció a tantes i tantes dones que pateixen, han patit, i patiran violència masclista?

Na Diana Riba ho explica molt bé al vídeo de la seva intervenció com a ponent: Parlam de les nostres germanes, de les nostres mares, àvies, filles... Parlam de nosaltres mateixes que patim violència als carrers, a les llars, al lloc de feina...

Na Rosa Estaràs Ferragut no coneix cap dona que hagi patit violència masclista? Rar, no? Jo sí, moltes. Hem dit que els agressors, els maltractadors no tenen perfil únic. N’hi ha de dretes, d’esquerres, instruïts, universitaris, també analfabets. De posició social elevada, amb bons sous i cases precioses, i altres que viuen a barriades, a pobles, al camp... N’hi ha sobris, seriosos, alegres, tot el dia, n’hi ha que els guanya l’addicció a l’alcohol o altres substàncies. De tot color i condició, podem concloure.

El patriarcat no té una sola cara, el tenim arrelat en la mentalitat de molts homes que consideren les dones com a objectes sexuals, «descans del guerrer» en arribar a casa, que les menystenen al lloc de feina, que no accepten la seva vàlua, el seu empoderament com a directives, com a encarregades, governantes, directores de centres de salut, escolars...i un llarg etcètera. Homes que «accepten» la igualtat perquè ara és el correcte però no treballen per aconseguir-la identificant els micromasclismes que exerceixen.

Na Rosa Estaràs Ferragut d'ençà que va començar la seva carrera política, allà en el llunyà govern del Sr. Cañellas l’any 1991 fins avui, pot dir que no ha conegut casos de violència masclista en companyes de la seva ideologia? Jo sí, vingueren a veure’m quan ostentava la direcció de l’IBDona els anys 2007 a 2011, i expressaven «em fa vergonya» «a mi no me podia passar»... Qui ha de mostrar vergonya és el maltractador, sigui el marit, el pare, el company de feina.

No calen abstencions en aquestes votacions. Vots en contra de l’extrema dreta són coherents amb la seva ideologia. Abstenir-te de qualificar les violències masclistes d’eurodelicte? Segons la premsa, na Rosa Estaràs es va justificar perquè: el text considera violència contra les dones les traves a l’avortament legal i segur com passa a països com Polònia. És un motiu prou ferm per justificar no votar a favor?

L’abstenció del PP, de l’eurodiputada mallorquina Rosa Estaràs Ferragut, ha d’indignar a moltes dones, com a mi mateixa, independentment de la manera de pensar, de dretes o d’esquerres. Perquè crèiem que com a persones, tenim tot el dret a viure amb dignitat, amb llibertat, sense por a ser agredides pel fet de ser dones.

Afortunadament, malgrat l’abstenció del PP i el vot en contra de VOX, el Parlament europeu ha fet una passa endavant en el llarg i difícil camí cap a la igualtat i l'erradicació d’aquest problema social, les violències masclistes.