Ja ha passat una setmana, més o manco, des de l’entrada a la capital, Kabul, dels talibans, sense resistència, amb el govern i el president fugint a correcuita. Hi ha hagut manifestacions, concentracions, mostres de repulsa arreu del món, des de capitals europees passant per Barcelona, per Palma, Manacor, Inca.
Els telenotícies ens van informant de l’arribada de diversos avions plens d’afganesos i afganeses, amb infants, que arriben a les bases militars europees, a Madrid també. Els governs autonòmics han anunciat la seva voluntat d’acollida, no ho hem de menystenir, hem tingut proves d’inhumanitat en boca de persones que ho han volgut ridiculitzar, justament, militants o, simpatitzants de les idees de VOX. Benvinguts els fets, els compromisos solidaris, no totes les Comunitats Autònomes ni les capitals han tingut la mateixa actitud.
El Moviment Feminista internacional, també el de Mallorca i arreu de l’Estat s’ha mobilitzat i ha convocat la ciutadania als carrers, perquè manifestem el nostre rebuig a la nova situació. Després de vint anys de presència dels EUA i l’OTAN, el país roman en mans d’aquells que deien combatre, en mans d’aquells que parlen de la llei islàmica, d’aquells que volen tornar les dones a l’Edat Mitjana, aquells que esbucaren mostres mil·lenàries de patrimoni de la humanitat.
Haureu llegit molts articles, a la premsa, als mitjans digitals, a les xarxes socials sobre la història d’aquest país, del perquè el naixement i promoció dels talibans -havien de ser el Vietnam dels soviètics, en els anys 80, i després... anys i anys de presència dels exèrcits nord-americans i de les forces de l’OTAN, per consolidar un Estat modern, amb el seu exèrcit... Un fracàs estrepitós. Ara veiem la diferència entre la sortida de les tropes de l’extinta URSS i les d’ara, molt similar a la sortida de Saigon, per la victòria del Viet-Cong.
De tot allò que heu llegit, recordeu les informacions sobre les riqueses naturals de les terres afganeses, a més del cultiu del cascall, penseu que l’Afganistan ha estat el responsable, aproximadament, del 84% de la producció d’opi d’aquests darrers cinc anys, segons l’informe de l’Organització de les Nacions Unides del 2020. A més li hem d’afegir les riqueses per l’extracció de ferro, marbre, coure, or, zinc i més metalls i minerals rars a les muntanyes de l’Afganistan és un negoci cada vegada més lucratiu per als talibans, tal com informa, a VilaWeb, Hanif Sufizada, professor de Nebraska. Un d’aquests minerals, el liti, tan necessari per a les bateries elèctriques...
I no continuo reproduint les informacions sobre els patrocinadors d’aquest grup, ciutadans d’Aràbia Saudita, el Pakistan, l’Iran i altres del Golf Pèrsic... A on justament han anat a refugiar-se el President, als Emirats Àrabs. Per proximitat, potser anirà a visitar l’altre il·lustre «exiliat» l’emèrit espanyol que diuen que vol tornar.
Ja ho veieu, un país ric en matèries primeres, sense un Estat consolidat, amb grans diferències entre les ciutats i el camp, ara en mans dels talibans que volen implantar la llei islàmica, amb grans empreses transnacionals que fan i poden fer grans negocis.
Tinguem presents les afganeses, les dones i les nines que tindran una realitat ofegadora del desenvolupament de les seves capacitats, de la seva vida, de les seves potencialitats, només pel fet d’haver nascut dones.
Tinguem-les presents quan la «novetat» hagi passat a una altra realitat, quan ocupin només notícies als breus dels sumaris, quan les xarxes socials a poc a poc les vagin oblidant.
Continuem mostrant la nostra solidaritat, denunciant aquestes mostres bàrbares del patriarcat, bàrbares i medievals, com si no visquéssim al segle vint-i-u. Siguem bel·ligerants amb les mostres insolidàries de l’extrema dreta. Denunciem els silencis interessats dels senyors del PP, que s’obliden massa de les complicitats del Sr.Aznar amb el Sr. Bush i els amics de l’Aràbia Saudita.
Continuem exigint coherència als dirigents de la Unió Europea, de l’OTAN, dels organismes internacionals que assumeixin les seves responsabilitats i facin tot l’humanament possible per modificar aquesta realitat.
No ens resignem, ni acceptem que hi hagi pobles, com l’afganès, que hagin de viure enmig de la pobresa, la ignorància, quan les seves terres són riques i poden donar-los benestar i una vida digna. Un altre món és possible, ben cert, per a tots els pobles, sense exclusions.
