Tot just abans de la pandèmia es va parlar bastant de la possibilitat d'establir un segell d' "Hotels Justos". No em sembla que sigui "la solució” a la multifacètica tendència a una major precarització de les ocupacions turístiques. Però, no obstant això, res sobra en la lluita per unes relacions laborals decents en el sector turístic. En aquest sentit, un distintiu d' "Hotels Justos" seria útil perquè una part de la ciutadania –la que, per exemple, consumim tant com podem a l'economia social i solidària, poguéssim emprar una mena de "Booking" compromès amb el “treball decent".

Per altra banda, una certificació que donés una certa garantia de no explotació laboral en els hotels hauria de ser un requisit bàsic a l'hora que administracions i entitats públiques establissin convenis amb hotels per a l'allotjament de persones convidades, o participants en tasques institucionals, etc.

Desgraciadament, aquell anunci de segell 'Hotels Justos' ha quedat en un no-res. L'obsessió governamental-empresarial-sindical és la tornada a la situació prepandèmia. La nova normalitat postpandèmica ha esdevingut en una mena de "salconduit" per a la congelació sine die de qualsevol canvi en la correlació de forces en la disputa entre continuar enriquint als rics, i la reivindicació de viure vides que valguin la pena ser viscudes.

El cas és que, en el que queda d'estiu -vés a saber si ho podrem fer algun dia!-, no és possible reservar l'estada en un hotel amb una certa garantia de decència en les condicions de treball de les seves plantilles. Ni existeix el segell distintiu d' "Hotels Justos", i és gairebé impossible contractar amb algun hotel que es mogui en un mercat d'economia social i solidària.

Però sí que poden fer una cosa: Participar en el cofinançament del projecte de la "Central de Reserves de les Kellys" vinculada al segell de treball just i de qualitat. No és massa cosa, però per alguna cosa es comença!