algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 18°
18°

Agost, vacances i pandèmia

Comença el mes de les vacances per excel·lència... Desconnexió de la feina, trobades amb la família, amb les amistats. Enguany diferent de l’any passat, també amb presència de la pandèmia arreu del món, aquí amb límit del nombre de persones a les trobades.

Aquests dies han estat presents als mitjans de comunicació les actituds negacionistes, gent que no vol vacunar-se, a França fins i tot ha intervengut el President de la República avisant de la normativa que s’aplicarà. També per aquí, cartes als directors dels diaris, entrevistes a càrrecs públics dimitits... Tot en nom de la «llibertat» que tant ha orejat la Presidenta de la Comunitat de Madrid, que en el seu significat és, senzillament, individualisme fins a l’extrem de no respectar la salut dels altres. També ens ha sorprès les demandes d’estudiants cordovesos que foren confinats a l’hotel Bellver de Palma, reclamant indemnitzacions al Govern de les Illes Balears.

No sabem què dirà el jutge o la jutgessa que hagi d’estudiar aquestes demandes, de moment, ens ha sorprès la decisió respecte a la Directora General de Salut Pública, per la demanda d’uns pares d’altres joves de l’hotel, que una jutgessa la cita a declarar com a «encausada» pel mes de setembre, decisió incomprensible si pensem que qui haurien d’estar denunciats serien tots els joves que ocuparen l’hotel per les destrosses que hi deixaren, pels contagis que traslladaren a les seves respectives comunitats.

I viatges amb mascaretes, viatges enyorats després d’aquests quinze mesos de pandèmia i restriccions. No oblidem que vivim al nomenat «primer món», al nord, a Europa, lloc privilegiat dins el conjunt de països del món, que ja gaudim de les vacunes per a la població en general. No oblidem els països d’Àfrica, d’Àsia, d’Amèrica, del sud, que continuen sense accés a la sanitat pública, sense vacunes suficients, no ho oblidem perquè formam part d’un món globalitzat, amb lliure circulació de les persones, millor dit, d’aquelles que es poden pagar els transports.

No ho oblidem perquè moltes vegades ho feim i no tenim present els patiments, el dolor, la impotència de tanta gent que es mereix viure la vida amb dignitat, que volen viure amb tranquil·litat, amb esperances de futur per a les seves famílies, per al seu poble.

Pensem-hi en el poble kurd que pateix l’empresonament dels seus representants polítics a les presons de Turquia, que manté orgullosament pobles alliberats, en altres zones geogràfiques. En el poble sirià, que enyora la pau i continua destrossat en múltiples conflictes. En el poble eritreu que pateix fam i atacs als ajuts alimentaris que volen fer arribar les entitats solidàries internacionals. Pensem en el poble sahrauí confinat al desert d’Algèria, sense veure pròxim l’anhelat referèndum d’autodeterminació per retornar al seu territori. Pensem en el poble palestí, atacat una vegada i una altra pels veïns sionistes, i el libanès vivint calamitats, desastres, dissorts, que fan fugir ... Fixeu-vos tots els que record són ben propers, no parl dels pobles africans o asiàtics, que no apareixen als mitjans de comunicació si no és de tant en tant per algun desastre ecològic.

Aquest mes d’agost a més de tenir presents els pobles que lluiten, que pateixen, per la seva llibertat amb dignitat, no oblidem les conseqüències del canvi climàtic que ja són ben presents amb l’augment de les temperatures exagerades al Canadà el mes de juliol, o els grans incendis a la costa oest dels EUA, les gelades als cafetars del Brasil... I el seguit d’incendis que van apareixent per la península, des de Catalunya a altres indrets.

Pensem-hi, i sobretot, siguem conscients d’aquesta realitat nostra com a espècie humana, que durant anys i anys ha malbaratat els recursos naturals i ara es troba amb allò que els científics per una banda, però també els ecologistes per l’altra, avisaven, alertaven, anunciaven i els poderosos, els de sempre, aquest u per cent que s’enriqueix cada dia, no escoltaven, no volien saber, els menystenien amb la supèrbia dels rics de tota la vida.

I a més de pensar-hi, de tenir-ho present, siguem conscients i en conseqüència ens ho hem d’aplicar a nosaltres mateixos. Aportem el nostre gra i reciclem, reduïguem, i reutilitzem el màxim que puguem, transmetem-ho a les noves generacions. Siguem exigents al nostre entorn, demanem responsabilitat a l’hora de transmetre aquests valors respectuosos amb el nostre medi.

Que puguem gaudir de les vacances, en el mes d’agost amb molta salut, que no cansa i la necessitem, carreguem-nos d’energia positiva per continuar vivint el millor que puguem i sobretot, continuem tenint present la necessària transformació d’aquesta societat, d’aquest sistema injust, insolidari, depredador. Perquè un altre món, just, solidari, igualitari, antipatriarcal, i respectuós amb la natura és ben possible. Ho hem de fer possible!

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Robert/a/i, fa devers d'un mes

Correcció: "L'hem de fer possible!" i no "Ho hem de fer possible!"

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris