Ahir –dijous, 29 de juliol- es publicà l'Enquesta de Població Activa (EPA) corresponent al segon trimestre de 2021. L'anàlisi del Govern de les Illes Balears destil·lava cofoisme a l'engròs. La versió governamental posà en relleu que "les Illes Balears són la comunitat on més ha crescut l'ocupació, aportant un de cada 8 nous llocs de feina al conjunt d'Espanya"; que tornam "a liderar la creació d'ocupació a Espanya"; que hi ha "una clara reactivació econòmica durant el segon trimestre de l'any, molt més intensa que en el conjunt de l'Estat, i, en especial, molt més ràpida que a la resta de comunitats turístiques"; en definitiva, que "l'ocupació s'acosta als valors prepandèmia".

I, tanmateix, hi ha una cara oculta de les dades d'ocupació dels mesos d'abril, maig, i juny d'enguany. És la cara de la precarietat que, en alguns indicadors, ja frega els valors prepandèmia, i, en altres ja els supera. Vet aquí algunes les dades ocultades en la valoració governamental abans esmentada: 1. El 22,5% de les persones assalariades ho són amb un contracte temporal, en el mateix període del 2019 ho van ser el 26.3%. 2. El 12,22% ho són amb jornada parcial (com és sabut, majoritàriament no desitjada). Un poc més d'un 1% que l'any prepandèmic. 3. El percentatge de població assalariada en el segon trimestre de 2021 amb menys d'un any d'antiguitat a l'empresa s'enfilà al 19,4%, amb un modest descens que no arriba al 2% en relació a l'any 2019. 4. La taxa d'atur de llarga durada s'ha duplicat amb escreix en relació amb la d'abans de la pandèmia, en passar del 3,43% al 7,69%. 5. El percentatge de llars illenques amb tots el seu membres actius (en condicions de treballar, i en cerca activa d'ocupació) en atur ha passat del 4,34% al 7,07%. Tot plegat, indica que avancam envers la normalitat prepandèmica de la precarietat laboral.

No seria mala cosa que l'EPA incorporés un indicador de població ocupada precària, i un de població aturada amb seriós risc d'exclusió social. Mentrestant, em sembla que no és massa demanar que els governants siguin una mica més empàtics amb la població precària.