«Els que han llegit la seva obra han quedat endamianats»... Em confés, idò, un endamianat. Un fan més de Damià Huguet i Roig (Campos, Mallorca, 10 de juny de 1946 - 19 de juliol de 1996), de qui si bé és impossible resseguir totes les seves passes, sí que m'hi set proper, seguidor, i lector perplex davant una obra que se'm continua apareguent com a nova i sorprenent. Amb nous matisos i nous versos de primera mà, que fan més gegantina l'obra d'un home de call vermell, autor inquiet i polifacètic, home honest i compromès, apassionat per la terra i per la vida.

«Home total: poeta, editor, periodista, fotògraf, pintor, activista, cinèfil i empresari», amb una estela inabastable si no fos perquè el reguitzell d'amics i endamianats l'han fet visible durant aquests 25 anys ja d'absència.

I pel que vulgueu seguir-li les fites netes i sinceres, teniu la seva vasta obra per llegir i assaborir i la darrera joia que, en forma de novetat, des de fa poc ens ofereix Adia Edicions: 'La pell quan plou (antologia poètica 1972-1996)'.

Endamianau-vos!

«L’escarada de viure per poder donar pa a una família

és la feina que en mi congria calls de ciment i ferro

i fa la mà de l’home que escriu perquè té culpa.

No és cap joc beure ginebra a les cinc de la matinada,

ni engospar mots precisos entre alenades àcides, silencioses,

sinó una fe profunda de començar el dia amb una excusa

que justifiqui el mac i el rovell d’aquest treball diari.

Però ara, avui, aquesta moral diluïda de veure i absoluta,

és el plaer que em mena al foc cabal i a la nit vàlida

de creure aquest cos i aquesta esfereïda llàgrima

que en mi tragina films i versos

perquè hi calli…»