El 18 de juliol de l’any 2021, vuitanta-cinc anys més tard de l’inicia de la Guerra més incivil que va viure l’Estat espanyol, sabem que trenta-dos dels cinquanta-tres municipis de l’illa de Mallorca han fet una condemna d’aquest començament del conflicte bèl·lic, posant les banderes a mitja asta com a mostra de dol i reconeixement a les seves víctimes.
Vint no ho han fet. Fixeu-vos en el color polític dels seus batles. Tots ells són del PP. Un partit de dretes, que no condemna el franquisme, que no és capaç de reconèixer allò que va significar l’alçament dels militars contra la democràcia republicana. Un partit de dretes, conservador, que no té cap problema en acceptar els vots de l’extrema dreta de VOX si això li permet governar autonomies i ajuntaments. Un partit que s'absté en el Parlament europeu quan es planteja condemnar les polítiques anti-LGTBI+ dels governants d'Hongria i Polònia.
Un partit que ha protagonitzat casos de corrupció arreu de la geografia ibèrica, començant fa anys, pel PP mallorquí. Que va arrossegar als tribunals fins i tot a la germana de l’actual Cap d’Estat. Un partit que vol rentar la cara, bruta de tants de furts, venent la seva gran seu a Madrid, al carrer de Gènova i de pas, pagar deutes i condemnes.
Com és possible que l’any vint-i-u del segle vint-i-u hi hagi partits que no condemnin la guerra del 1936-39, que va provocar més d’un milió de morts? A l’article de la setmana passada em demanava si era possible un partit de dretes, conservador, demòcrata convençut. Sí que és ben possible. L’hem vist a Euskal Herria, el Partit Nacionalista Basc, l’hem vist a Catalunya, Convergència i Unió, independentment del seu final, sabem que era democràtic, el seu dirigent Jordi Pujol, passà per la Model de Barcelona per defensar les llibertats en temps de la dictadura franquista. Els seus hereus, Junts per Catalunya, i el Partit Democràtic de Catalunya, són manifestament de dretes. Per aquí, tenim el PI, Proposta per les Illes també de dretes, també democràtic.
No passa el mateix a la resta del mapa de les dretes espanyoles. Un partit, el PP, que neix de l’antiga Alianza Popular del franquista Fraga Iribarne, «demòcrata» pel seu pas com ambaixador a Londres, però que mai manifestà penediment per haver participat en els Consells de Ministres on se signaven condemnes a mort, des del comunista Julián Grimau, el 1963, o Salvador Puig Antich, el 1974, o els cinc afusellats el setembre de 1975 3 pertanyents al FRAP, 2 a ETA.
El PP i els seus acòlits de VOX que naixeren de les seves files, podem dir que com a partits polítics que accepten la Constitució de 1978 formen part de l’entramat de la democràcia espanyola. És indiscutible. Però que la seva ideologia no els permeti condemnar el franquisme, la guerra més incivil del segle XX, els crims i la repressió de prop de quaranta anys posteriors...no us fa pensar que no s’assemblen als demòcrates, de dretes, europeus que condemnen el nazisme i el feixisme als seus països?
Que continuïn bloquejant la renovació del Consell General del Poder Judicial, del Tribunal Constitucional... no us sembla una pràctica molt poc democràtica? Que gràcies a aquest bloqueig es mantinguin magistrats i jutges dictant sentències d’escàndol, no fan dubtar clarament de la voluntat democràtica d’aquests senyors?
Vuitanta-cinc anys després de l’inici de la guerra del 1936, encara hi ha moltes passes a fer per consolidar la democràcia a l’Estat espanyol, entre aquestes, reconèixer el dret a decidir dels pobles que el conformen, per exemple, o facilitar una reforma de la Constitució després de quaranta-tres anys, que permeti jutjar l’ex-cap d’Estat, o fer una pregunta sobre monarquia o república.
Vull acabar felicitant els representants municipals dels trenta-tres pobles de Mallorca que respongueren a la demanda de l’Associació Memòria de Mallorca i feren aquest reconeixement a tantes i tantes víctimes de la guerra. Una mostra que prestigia la institució més propera a la ciutadania. Que la fa més nostra. Enhorabona!
