Aquesta és la pregunta que vaig intentar resoldre amb el meu treball de final de grau: qui, cinc segles després de la revolta de la Germania mallorquina, en reivindica l’herència? Abans de resoldre la pregunta, i arriscant-me a ser redundant per l’exposició a què hem estat sotmesos els darrers mesos d’aquests fets històrics, què va ser la Germania mallorquina?

L’any 1521, a Mallorca, esclatà una revolta que enfrontà els anomenats agermanats (menestrals de Palma i sectors més humils de la Part Forana) amb l’alta noblesa i altres sectors socials privilegiats, anomenats mascarats. Les reivindicacions agermanades venien d’enrere, i s’acumulaven dues revoltes anteriors, uns jornals miserables, un endeutament a causa d’uns imposts injusts, la defensa de Bugia i la força que donava tenir una revolta coetània al País Valencià –de la qual els mallorquins agafaren el nom de Germania– i nombroses revoltes arreu d’Europa.

La derrota dels agermanats dos anys després suposà una cruel i contundent repressió acompanyada de l’intent d’eliminació de la memòria dels fets ocorreguts, que va aconseguir dificultar-ne la transmissió i que l’única versió dels fets que ens ha arribat fins a dia d’avui sigui la versió guanyadora.

Tanmateix, aquest capítol de la nostra història no es troba, malgrat tot, lliure de controvèrsia. Des del segle XVI, l’allau d’opinions a favor i en contra d’aquest fenomen ha esta notable. Es pot afirmar que n’existeixen dues visions diametralment oposades: una de denigradora enfront d’una altra de reivindicatòria dels agermanats; uns els condemnaren com a vils criminals i delinqüents públics, que atemptaven contra l’ordre establert a l’època, i d’altres els exaltaren com a herois revolucionaris, víctimes d’una opressió tirànica i màrtirs de les llibertats populars.

Què reclamaven, però, els agermanats? Tot i que els agermanats no constituïen un bloc monolític i homogeni, les divisions internes hi eren freqüents i que, com ja hem dit, la recopilació de la ideologia agermanada no és una tasca fàcil, Bernat i Serra (2008) afirmen que podem parlar de la ideologia agermanada com una ideologia revolucionària perquè atacà directament tres aspectes essencials del Regne de Mallorca: el principi de la sobirania, l’estructura social i l’organització econòmica.

El que sí sabem, més concretament, és que tots aquells que s’adherien a la Germania havien de fer un jurament amb quatre punts essencials: primer, fidelitat al rei Carles V –per tant, aquest grup era d’una ideologia clarament monàrquica–; a la santa fe catòlica, en segon lloc, perquè eren catòlics; com a tercer punt, afavorir la quitació dels censals, i per quart punt, donar suport a tot agermanat que en necessitàs.

També, com explica Eulàlia Duran (2021), els agermanats reclamaven justícia, és a dir, igualtat de tots els estaments davant la llei i davant les càrregues fiscals, amb un objectiu molt concret: el règim municipal i sobretot el seu sistema d’impostos; com també “llibertat”, amb insistència en les reclamacions dels menestrals, paraula que cal interpretar en aquell moment com a sinònim de participació àmplia en el govern i no haver de pagar ni obeir sinó d’acord amb la pròpia voluntat, és a dir, lliurement a través d’un govern propi elegit per la comunitat.

Per contra, els antiagermanats tenien una posició defensiva i conservadora, ells no volien perdre els seus privilegis i volien conservar el sistema vigent, impedint que les lleis fossin canviades.

Ja situant-nos en el nostre present, l’efemèride ha provocat actes de commemoració impulsats per la societat civil a través de la Comissió Germanies 500, formada per historiadors, l’Obra Cultural Balear, les fundacions Darder-Mascaró, l’Assemblea Sobiranista de Mallorca i el suport d’institucions com l’ajuntament de Palma i el Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca. Veure qui ha impulsat la Comissió cívica ja és un tret indicatiu de quin sector de la societat es reivindica hereva dels nostres avantpassats agermanats. I és que clarament el sector polític de l’esquerra nacionalista ha tengut un paper clau en aquesta commemoració i n’ha estat la principal impulsora.

Però només l’esquerra? Durant els primers mesos de 2021, una moció (promoguda per la Comissió amb el suport de MÉS) ha estat votada a la majoria d’ajuntaments d’arreu de l’illa. Analitzant els pobles on s’ha votat la moció i el sentit de vot dels grups municipals de cada ajuntament, podem veure que els partits que sempre o qualque vegada hi han votat a favor, han estat MÉS (amb les seves variants municipalistes), el PSIB-PSOE, El PI, PODEMOS, el PP i Ciutadans; el partit que sempre o qualque vegada hi ha votat en contra només ha estat VOX-Actúa Baleares; i els partits que sempre o qualque vegada s’hi han abstingut han estat el PP, Ciutadans i VOX-Actúa Baleares.

Per entendre el sentit de vot també vaig fer una anàlisi de quin discurs feien els partits als plens. I, de manera resumida, aquestes en són les principals conclusions:

MÉS-APIB: Ha estat el principal impulsor de les mocions als ajuntaments d’arreu de l’illa i el partit que ha dut la batuta pel que fa al discurs de la commemoració i l’ha defensada fermament. És per això que no és cap sorpresa que aquest grup hi estigui a favor.

PSIB-PSOE: Aquest partit també hi ha votat i s’hi ha posicionat sempre a favor, però sense un pronunciament molt públic, ni duent a terme grans discursos en les intervencions als plens municipals. Tot i així, la seva postura en relació amb les germanies és clara.

El PI: Ha intentat tenir-hi un paper menys discret que el PSIB-PSOE, i com els anteriors, hi ha votat sempre a favor. Les joventuts d’aquest partit es varen incorporar a la Comissió Cívica ja quan estava en marxa i el manifest s’havia elaborat, per mostrar-hi el seu suport. A la seva intervenció a l’Ajuntament de Felanitx, però, varen voler deslligar-se de les acusacions que els havien fet de “catalanistes” i d’haver volgut polititzar la història.

Podem: Tot i també haver votat a favor a totes les mocions, els de Podem han fet menys aparició que els altres tres partits i quasi han passat de manera discreta. La seva intervenció a Palma donant suport a la moció només va ser realitzada com a resposta a una interpel·lació directa del PP.

PP: Aquest partit, en canvi, no té una opinió constant pel que fa a la Germania, ja que tot i que a alguns pobles hi han votat a favor, a d’altres han decidit abstenir-se. Les conclusions que podem extreure de les intervencions dels ajuntaments analitzats és que, tot i que volen recordar la història local, en general no estan d’acord amb la redacció del manifest.

Per què el PP ha variat el vot a diferents ajuntaments és una pregunta que els regidors dels ajuntaments i els dirigents autonòmics del partit amb qui vàrem contactar; no varen voler contestar de manera intencionada. Les possibles interpretacions d’aquesta postura són: a) no han respost perquè no saben per què ha passat; b) no han respost perquè és un tema que els ha generat discrepàncies internes i no han volgut que aquestes fossin públiques; c) no tenen una posició del partit clara pel que fa a les Germanies, i no havien donat directrius de vot per no obrir una altra capsa de Pandora de la discrepància interna. Els dos corrents interns del partit es varen exhibir precisament durant l’elaboració del treball arran de la dimissió del líder del PP a les Balears, Biel Company, que ha estat substituït per Marga Prohens, la qual representa la línia més estatalista i no tan regionalista.

Ciutadans: Ha tengut una posició similar a la del PP, tot i que més tirada a l’abstenció que l’anterior. No és cap sorpresa, però, aquesta coincidència perquè, com sabem, no hi ha molta divergència entre els votants i representants d’aquestes dues formacions. I, com en el cas del PP, tampoc varen voler respondre les preguntes que els vaig fer arribar sobre el sentit de la seva divergència de vot segons el municipi.

VOX: Aquest partit ha mostrat, en les seves intervencions públiques, un rebuig desacomplexat per tot allò que té algun tint de nacionalisme no purament espanyol, i és per aquesta raó que no sorprèn que en cap cas hagin votat a favor de la moció. En les seves intervencions han arribat a condemnar els actes dels agermanats en la línia dels historiadors conservadors com Quadrado.

Amb l’anàlisi exposada no sorprèn que els partits amb una ideologia nacionalista i/o d’esquerres es sentin més representats per les Germanies i, en canvi, aquells partits que tenen un sentiment espanyolista i de dretes, condemnin aquest esdeveniment històric.

El cas curiós, però, que no havia previst en el plantejament de partida, és el cas del Partit Popular, que majoritàriament ha votat amb el primer bloc. Aquest fet, tanmateix, té una explicació clara quan tenim en compte que integra un sector amb molts de representants del PP als pobles que, tot i que no són declaradament nacionalistes, sí que tenen un fort sentiment mallorquí. De tota manera, el recent canvi en la direcció del partit apunta cap a una línia d’acció més espanyolista i seguidora les directrius de Madrid.

Per tant, atès que la pregunta de qui són els hereus polítics dels agermanats encara no està del tot resolta, haurem d’observar com es continuen desenvolupant les commemoracions del 500 aniversari de la Germania mallorquina, que seguiran fins al 2023.

De moment, i des del punt de vista de la societat civil, els hereus dels agermanats som tots aquells que dia a dia lluitam per fer de Mallorca un país més lliure i més just.