No cal aclarir que no és igual esser rei que no esser-ho. El cas Rei Vell està agafant una dimensió estratosfèrica. Tots els indicis són que està a punt de rebentar, i si encara no ha rebentat és per mor de la justícia espanyola que ho frena i, tot s’ha de dir, estalonat pels vots que encara manté la dreta espanyolista que, entre altres coses, impedeix la renovació inajornable de les cúpules judicials.

Això és la clau de la volta. Les cúpules judicials encara són les del PP del millor temps, i ja s’haurien d’haver renovat, però no es renoven perquè el PP en minoria fa ús de sa prerrogativa de posar pals a les rodes si no van a les seves, aleshores els jutges que varen esser nomenats pel PP són els que ara elegeixen els seus successors i, com és natura, “barren pa casa”. De la mateixa manera que els jutges del temps de Franco varen continuar com si res no hagués passat. Altra vegada, res de nou sota la capa del sol espanyol.

Tampoc no cal dir que no és igual esser cunyat del rei que no esser-ho. No hi ha color. El cunyat del rei ja està indultat d’estranquis i ves a comptar en quants telenotícies (no) ha estat notícia. El més paradoxal és que ha coincidit en el temps, que no en la forma, amb els indults dels presos polítics, que en aquest cas sí hi ha un desplegament mediàtic fora mida. Només amb el temps sabrem quin percentatge de cortina de fum hi ha en tot això. Serà bo d’entendre que mentre es parla de malversació del procés no es parla de malversació del rei o de les clavegueres “patriotes” de Fernández Díaz.

Als indults dels presos polítics, per cert, se’ls ha posat una sèrie de condicionants inusitats. Condicionants que no varen tenir els indultats pel 23F ni els de terrorisme d’estat, i en aquests casos “casualment” tenien els vist i plau de les cúpules judicials, PP i PSOE anaven de la maneta i no recordam “aspavientos” dels tertulians de Madrid. Seria ben aclaridor una comparativa de condemnes entre el cop d’estat del 23F i les condemnes del presos polítics, per si algú no se’n recorda els primers varen entrar al Congreso de los Diputados disparant, mentre Jordi Cuixart va pujar a un cotxe per demanar dissoldre una manifestació. Continuant amb les curiositats delirants, ara el PP vol posar urnes com a “referèndum” del indults.

Idò no és el mateix esser catalanista que esser espanyolista, sobretot si t’han de jutjar. Si et jutgen per espanyolista en surts amb uns copets a l’espatlla i si et jutgen per catalanista potser ja no en surts.

L’estrambòtic Tribunal de Cuentas tampoc no pinta igual per a ningú. “Casualment” encara hi comanda un germà i una ex ministra d’Aznar i és un niu de nepotisme impresentable. Aquest tribunal sempre sol esser notícia per resolucions i comportaments singulars i incomprensibles, el més famós fou exonerar la dona d’Aznar (o sigui cunyada del jutge) de tornar una milionada a les arques públiques per vendre pisos de protecció oficial (amb proletaris dins) a fons voltors. És el mateix tribunal que ara agafa el relleu per arruïnar els protagonistes del procés, amb unes acusacions que pinten molt més de revenja i escarni que de justícia.

Com veiem el PP escara maneja la tramoia, el mateix partit podrit de casos de corrupció, que són del present i del futur, falten centenars de peces per jutjar, el que passa és que es van dilatant fins a la nàusea, cosa que fa que quan arribi l’hora de jutjar l’esperpenta Aguirre, per exemple, tot li haurà prescrit. No sé si Bárcenas és l’únic que hi ha a la presó, però quasi tots els protagonistes de tots els casos madrilenys amb malversació incommensurable, van a lloure.

El mateix s’esdevé entre dretes i esquerres. Pablo Hasél és a la presó per cantar, Valtònyc hi seria si no s’hagués exiliat. Dani Gallardo és un jove gadità enxampat en una manifestació de Madrid i condemnat a 4,5 anys de presó per agredir un policia, l’única “prova” va esser l’acusació de la policia. És un cas “plantilla”, n’hi ha bastants, de “Danis Gallardos”.

Una variable d’això darrer és arruïnar preventivament els joves més valents (potencials capdavanters de la tribu). El cas nostre més conegut és el dels joves de Bunyola, víctimes de la prepotència de l’aleshores factòtum José Maria Rodríguez, temps després condemnat per corrupció, i de Bauzá, el que va reunir 100.000 manifestants (en contra seu). Uns anys abans un jove havia botat al camp de Mallorca amb una bandera demanant “pau”, Miquel Ramis, aleshores governador civil del PP li va posar una multa estratosfèrica.

Acaben de detenir José Luis Moreno per un altre macro escàndol habitual. Els tertulians de dretes diuen que és el senyal que la justícia funciona. Tot el contrari: aquest pinxo ja apareixia per tot, més que el marit de De Cospedal, i sempre en sortia “de rositas”, per exemple com a sobornador al cas Palma Arena i a la llista Bárcenas, on tot indica que és l’índex de la corrupció ¿Algú s’imagina, si enlloc dels papers de Bárcenas, fossin els papers d’Artur Mas, deixarien algú de la llista sense imputar?

A tot això Casado va com un cavall desbocat: tot el dia brama insultant el govern central d’il·legal i veneçolà, tot aprofitant que no té noció de ridícul per demanar eleccions exprés. En té dos bons motius: l’any que ve els indults ja no seran notícia i n’Ayuso ja li haurà passat per damunt.