L'Estat criminal espanyol no es va limitar a enviar els seus cans a apallissar votants pacífics i indefensos dia 1 d'octubre. També va perseguir i castigar els independentistes que estaven en llocs de responsabilitat institucional i en les presidències de les dues grans entitats civils catalanes. I als que va poder capturar, els va empresonar.

També va dedicar recursos de tot tipus, legals i il·legals, a intentar escanyar les veus dels qui hem denunciat que els líders independentistes han estat condemnats per raons polítiques i, per tant, han de ser considerats presos polítics.

Han malbaratat una fortuna en intentar tapar boques, fer-nos invisibles o situar-nos en l'extravagància, a tots aquells que hem reclamat, des del primer moment, la llibertat dels presos polítics catalans.

I ara resulta que els que negaven la condició de presos polítics als presos polítics, han acabat reconeguent aquesta condició, per passiva i, gairebé per activa. Implícitament i, també, gairebé, explícitament.

Com passa en tants altres debats, també en aquest teníem raó. Eren presos polítics. Ho ha dit l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa. Se'n desprèn del discurs que va fer Pedro Sánchez al Liceu de Barcelona i queda evidenciat en l'exposició de motius dels indults...

Els varen empresonar per motius polítics i els han indultat per raons polítiques.