Aquesta no te la perdon. Això no se fa. Que sigui la darrera vegada que t’en vas a morir tan lluny de Mallorca.
Tots els que t’estimam te vàrem dir que no tenies cap feina per allà. Però tu, caparrut com sempre, a la teva bolla. Segur que saps perfectament que has mobilitzat, a través dels teus amics, cel i terra per intentar tornar-te a casa. És impossible haver-te conegut i no estimar-te, tot i a vegades no posar-ho fàcil amb l’aspre aspecte que t’agradava simular. Darrera aquella façana d’Shrek amagaves un cor enorme.
El dia de la teva partida, arreu s’han buidat botelles de “ronsito” i s’han encès Robainas en el teu honor. Segur que t’ha agradat. També, però, han caigut moltes llàgrimes. Moltes converses de gent diversa, aparentment allunyada i des de fora fins i tot distants, han acabat amb plors.
A molts, a massa, ens has deixat pendent el darrer truc, el darrer dòmino, la darrera rialla amb les teves sortides un tant irreverents.
Adéu, amic. Adéu, Velasco. Aquesta vegada t’has passat.
Josep de Luis
(Amic de Joan Velasco).
