nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 16°
21°

Manifest 15 de juny

Dia Mundial de la Presa de Consciència de l'Abús i Maltractaments a les Persones Grans.

En primer lloc, volem condemnar tots els abusos i maltractaments que pateix la gent gran. També volem expressar la nostra solidaritat, manifestant tot el nostre suport i afecte cap a totes les persones que els han patit o pateixen en l'actualitat.

Malauradament, dies com avui, són per sortir al carrer i fer difusió del mateix amb l'objectiu de despertar la consciència del conjunt de la societat. En un intent de posar-li fre als maltractaments que, en molts d'àmbits, pateix la població més vulnerable: la que va viure o va sobreviure les vicissituds i conseqüències de la Guerra Civil espanyola. I més tenint en compte l'envelliment de la població, s'estima que, al 2030, hi hauran prop de 300.000 persones majors de 65 anys a les Illes.

Lamentablement, encara avui, en general, els polítics, de tots els colors, s'omplen la boca de bones paraules, propostes, projectes, programes i campanyes publicitàries, per i per a les persones grans. Però la realitat i els fets són prou diferents com els pinten, i ens ho volen fer creure, en el present i, en un futur, que es veu més bé negre. De res o de poc serveixen l'agenda 2020 o l'agenda 2030, sí tot comença i acaba a un paper, sí els plans no s'apliquen ni es duen a terme, o sí que es fan pocs i malament.

Els avanços tecnològics, estructurals, socials, econòmics i d'altres, si no s'acompanyen de resultats palpables i beneficiosos per a tota la població i no tan sols per a una minoria, o per als mateixos de sempre, de què serveixen? Exemples ens trobem molts: com les barreres arquitectòniques en els carrers, edificis, parcs, platges... o en els mitjans de transport. Per a una persona amb mobilitat reduïda o en cadira de rodes, és molt difícil o impossible fer ús d'un autobús, si aquest, malgrat disposi d'una rampa no funciona, o si endins, no és prou espaiós ni està adaptat. El mateix podem dir a l'hora de desplaçar-se pels carrers i passejos, si són ocupats per terrasses, vehicles, fems o mobiliari urbà; si són estrets; si hi ha clots o desnivells; o si són envaïts per persones amb bicicletes, patinets elèctrics o monopatins. Aquests són alguns exemples de maltractaments realitzats per la societat i afavorits per les institucions públiques.

Maltractament és un concepte molt ample i extens. Una bufetada, un cop, una agressió, una humiliació, un menyspreu, un insult, un to de veu desproporcionat, etc. Són tipus de maltractes, visibles o audibles, però, malauradament, existeixen molts més. Molts d'ells, no es contemplen ni es consideren com a tals, o són normalitzats i acceptats tant al nucli familiar, com dins la societat, i per les institucions públiques i privades.

L'omissió de servei; d'atenció; de cures; de prestacions; d'assistència sanitària (física, mental i emocional), social, econòmica,.. La soledat, l'abandonament, la indiferència, el no reconèixer la situació o, fins i tot, no fer res amb la problemàtica de la gent gran també són maltractaments cap a ells. La bretxa digital, l'escassetat i reducció d'atencions presencials a moltes administracions, organismes o entitats bancàries en les quals s'imposen els tràmits i gestions de manera temàtica, informatitzada o l'ús exclusiu dels caixers automàtics, formaran part del progrés, però són elements que constituïen o fomenten el maltractament d'una generació més acostumada al llapis i al paper, al telèfon de taula, i al tracte directe entre persones.

Les pensions per jubilació, viudetat, no contributives..., són irrisòries, insuficients o indignes després de tota una vida fent feina fora o dins de casa, i estan en perill d'extinció, sobretot per a les generacions venidores. També és un altre tipus de maltractament. Així com els desnonaments a persones grans i indefenses, que encara avui es practiquen amb regularitat.

La falta d'interès, dedicació i d'atenció per part de molts professionals de la sanitat pública, centres assistencials o serveis socials que, pel simple fet de tractar-se d'una persona de certa edat, solen justificar els dolors, el malestar o les patologies, manifestes o presumptes, només pels anys. "Tanmateix, a la seva edat què espera o què vol!" Són maltractaments realitzats de manera continuada i admesa.

El mateix passa amb les persones que, moltes d'elles, són tretes de les seves cases, dels seus costums i de les seves pròpies vides, per a acabar els seus dies en tristes residències, públiques o privades. Molta por no tenir família, però també n'hi ha que encara tenint, donen amb els seus ossos a residències, com un moble antiquat o inservible en unes golfes o un traster. A diferència dels mobles antics que són valorats, apreciats i conservats amb mims, moltes persones majors esperen les seves morts en residències sent indignament tractades com trastos o números. No ens pronunciarem avui sobre la gestió que es fa en temps de la pandèmia actual, perquè és tan pèssima i denunciable, o més, que abans. Només emfatitzar els maltractaments que es donen a les residències, públiques i privades, també extensibles a molts domicilis particulars on les persones grans no reben l'assistència i cures adients a les seves necessitats.

No volem allargar molt més aquest manifest, però no podem oblidar la vulneració dels drets humans, de la dignitat i del respecte a la gent gran, en tots els sentits. I per això, ens concentrem avui, perquè tots: famílies, polítics, institucions públiques, organismes competents i el conjunt de la societat es consciencií de la importància del sector poblacional més vulnerable i ignorat de tots: les persones majors. No són invisibles. No son despulles. No són destorbs. No són números... Encara són vius i amb moltes coses per a dir i fer. Dignes mereixedors de tot el respecte, la consideració, la dignitat, els drets i el lloc que li corresponen.

PROU D'ABUSAR I MALTRACTAR A LES PERSONES GRANS, NI AVUI NI MAI MÉS!
Plataforma Cap Endavant, Coordinadora a Mallorca en Defensa del Sistema Públic de Pensions i associació Amics dels Llaços Grisos.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pep Corba, fa 4 mesos

Totalment d'acord amb tu Maria.Els joves,que si son invisibles,a les nostras manifestacions,i reivindicacions,mos hurian de recolçar,perqué,la lluïta d'avui,també,es per u seu futur.
Tal vegada,hauriam de " infiltrarnos" a les xarxes socials,que ells-as emprean,i ferlis arribar el missatge " que corri la veu",que es conciencin,que prou falta fa.

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris