Tal com recordava en un article, l'amic Joan Miralles la setmana passada, el 2010, un grup de ciutadans i ciutadanes, vàrem impulsar la plataforma "Per una Veu Pròpia" tot defensant, entre altres qüestions, la unitat electoral del nacionalisme i el progressisme. La proposta incloïa el PSM d'aleshores, Esquerra Unida, Iniciativa, Esquerra Republicana i Entesa.
Quant a l'espai representat per Convergència per les Illes i la Lliga Regionalista, proposàvem també una coalició electoral entre ambdues formacions, ja que consideràvem ben possible que cap dels dos partits, separadament, arribes al 5% i en conseqüència, quedessin fora del Parlament.
Cosa que desgraciadament, es va complir. També van quedar fora Esquerra Unida i Esquerra Republicana. Així, se li va posar en safata al PP que fes el seu millor resultat a unes autonòmiques.
Els dies posteriors a les eleccions, amb un PP liderat per Bauzá que havia arrasat amb 35 escons, 5 per sobre de la majoria absoluta, no es va sentir cap autocrítica per part dels dirigents dels partits que havien rebutjat la proposta. Cap reconeixement que potser havia estat un error deixar que 39.000 vots (la suma d'EU,ER,CxI i Lliga) que representaven un 9,2% a la circumscripció de Mallorca, es perdessin de forma irresponsable. Impressionant tot plegat.
El 2015, però, el panorama havia canviat notablement. CxI i la Lliga, s'havien convertit amb el Pi, i Més i Podem integraven la pràctica totalitat del nacionalisme i el progressisme. Tots tres feien un bon resultat i en el cas de Podem a més, s'estrenava amb força al Parlament.
A les pròximes eleccions del 2023, cada partit tindrà uns reptes diferents. En el cas del Pi, consolidar-se com a partit de país, centrista i ben arrelat a les nostres illes hauria de ser un dels objectius principals. Esdevenir una opció que pugui votar des d'algú que s'identifica amb el regionalisme conservador, fins a algú socialdemòcrata i sobiranista. Passant per tots els matisos i diferencies que van d'una posició a l'altra.
Una Casa Gran del Mallorquinisme, en definitiva. Amb Cases germanes a la resta d'illes. Que tinguin com a prioritat la defensa dels interessos econòmics, socials i mediambientals d'aquest territori. Obertes a noves persones i a una lectura encertada dels canvis socials profunds, que s'han produït durant els darrers anys.
Però a la vegada, sense renunciar a determinada defensa de la identitat. Una identitat que en cap cas resulti excloent d'altres sinó entesa com a quelcom que enriqueix i suma. Hom té la sensació que molts ciutadans, podrien identificar-se amb un projecte així. El repte més gran pel Pi serà, possiblement, demostrar a un nombre prou ampli de persones, que és una eina útil i creïble per arribar a liderar-lo.
Tant de bo el PI vulgui fer de casa comuna. Ens falta un referent de país.