Diumenge proppassat, 16 de maig, hi va haver una bicicletada per reivindicar Son Bonet, aeròdrom d’AENA, com a pulmó verd d’Es Pla de na Tesa, Cas Capità, Es Pont d’Inca, i totes les urbanitzacions dels voltants. Unes quatre-centes persones en bicicletes, amb infants i gent gran també, voltaren tot el perímetre des de la rotonda de Cas Capità amb Es Pla, fins a altra vegada completar tot l’entorn de l’aeròdrom.

Una infraestructura de propietat estatal, bé a mitges, AENA té una gran participació privada, però depèn del Ministeri del Sr. Àbalos. Fa uns mesos coneguérem el projecte d’instal·lació de plaques fotovoltaiques a l’espai verd que hi ha entre el recinte aeroportuari i el camí de Sant Llatzet que comunica els nuclis històrics d’Es Pont d’Inca i Es Pla de na Tesa.

Un espai verd delimitat per un passeig «del colesterol» i el carrer, que fa anys per acord entre l’Ajuntament i AENA es considerava espai verd del municipi, per cert, l’únic existent entre aquests nuclis. Fins i tot hi va haver un projecte de repoblament verd, amb arbres i espècies autòctones que no arribà a materialitzar-se. Segons explica el comunicat de premsa de la Plataforma Son Bonet Pulmó Verd del mateix diumenge:

El projecte d’AENA ha tingut el rebuig des de fa mesos de totes les Administracions públiques de les Balears (Ajuntament, Consell de Mallorca i Parlament de les Illes Balears), estan recolzant les reivindicacions de les veïnades i veïnats de Marratxí, reclamant a AENA que acordi els usos amb els i les poblacions afectades (Pla de Na Tesa, Ca’s Capità, Pont d’Inca i Sant Llatzet). A més la Conselleria de Transició Energètica ha denegat la tramitació del projecte com a Estratègic Industrial.

La setmana passada al Senat, es va preguntar per la situació de Son Bonet, al ministre Ábalos, traspassant la nostra protesta les fronteres locals i autonòmiques. Cal recordar que aquesta zona en disputa, i a on AENA ha projectat el que seria el segon Megaparc fotovoltaic més gran de Mallorca, formava d’un acord verbal entre administracions (Ajuntament de Marratxí la mateixa AENA) en el qual se cedia en ús públic per compensar les molèsties ocasionades per l'aeròdrom de Son Bonet. A banda d’això cal remarcar que des del mateix naixement de l’aeroport, aquesta zona sempre ha estat transitada o emprada com zona d’esbarjo.

El senador autonòmic Vicenç Vidal va rebre una resposta, indignant del Sr. Ministre, recordant la propietat estatal d’aquest espai i la lliure disposició que en poden fer. Com és possible que una infraestructura així no sigui competència municipal o insular? Si voleu, fins i tot, autonòmica. Saben els tècnics del Ministerio què pot significar per a la població dels voltants la instal·lació d’aquest mega-parc fotovoltaic? Saben que Marratxí és un municipi mancat d’espais verds? Coneixen mínimament la realitat de viure a una illa, Mallorca, que no és «el paradís» que es publicitava durant els segles XIX i XX? En temps de crisi climàtica accelerada, quins interessos han de primar el bé comú, la vida de les persones, la sostenibilitat d’un municipi, o els interessos privats per enriquir empreses? Saben escoltar les institucions illenques, municipals, autonòmiques o pensen, com abans, que Madrid decideix i punt?

La Plataforma i la ciutadania marratxinera en general, som partidàries de l’energia renovable, fotovoltaica i qualsevol altra que acabi amb l’ús dels recursos fòssils com el petroli. Però com explicaven a les al·legacions presentades, i ben fonamentades, hi ha altres espais on instal·lar les plaques en el mateix indret, repartides, sense necessitat d’ocupar l’espai verd, únic per a una població de cada dia més jove d’aquells nuclis.

La bicicletada del diumenge va ser una més de les accions de la Plataforma que ha aconseguit, en temps de pandèmia sanitària, una confluència de la ciutadania com feia temps que no es vivia al meu poble. Semblant a aquella Plataforma Volem Institut ja!, que reivindicava i finalment va fer possible, l’IES de Marratxí. Una Plataforma plural, formada per gent jove, adulta i major, molt activa i engrescada que no es rendeix i continua programant noves accions, com la del pròxim diumenge 23 de maig una cadena humana, que enrevolti el perímetre que reivindicam.

I deixau-me acabar reivindicant una vegada més la pau, la necessària i imprescindible pau que faci possible la vida a un indret mediterrani, l’Orient mitjà. Que el poble palestí pugui gaudir d’una pau lliure de violència, de morts injustes i absurdes d’infants i persones majors. Que altres pobles com els libanesos, sirians, turcs, kurds, armenis, puguin aconseguir una vida digna, amb representants lliurement elegits que treballin per al benestar del seu poble.