L’èxtasi ha arribat al seu punt més àlgid. La dama de Madrid, la primera dama del Govern de Madrid ha guanyat per golejada. Només el Madrid del major potentat d’aquella terra ha fet el fluix i ha fallat. Guanyarà la lliga i faran la festa aclamats per la gran dama. La victòria del PP ha estat una gloriosa veritat. Els madrilenys estan encantats amb la senyora que ha estat capaç d’enfrontar-se obertament al Govern de Sánchez. La senyora guanyadora haurà d’eixamplar els carrers per poder passar ella, tan estufada com va. Casado ja es veu comandant la nau des de la Moncloa, ja ha començat el curset de caporal per poder posar en marxa, una altra vegada, caixes B. Tanmateix si els enxampen, destruiran els discs durs i totes quantes pistes existeixin. L’esquerra ha fracassat. O existeix l’esquerra? Ara els àngels estaran contents perquè han enviat els dimonis a l’infern i el dimoni gros ha desaparegut amb la coa cremada. Tenim un futur pronosticable. Governarà la dreta. Qui tengui euros triomfarà. Aumentaran les almoines, baixaran els sous i les pensions. La paga universal desapareixerà si és que havia aparegut. Qui tengui una persona dependent, necessitarà anys per demostrar-ho. Tornaran a dedicar-se a inaugurar embassaments quan plogui, i Aves sense usuaris. Procuraran que els grans empresaris com el president del seu gran club tenguin euros per poder comprar els millors jugadors del món... i algun àrbitre. La felicitat dels que desitgen una Espanya sense trossejar serà infinita. L’esquerra no sabrà en quin món es troba. No sé si serà capaç de sortir dels llimbs, lloc tenebrós i resguardat.

Els governants volen divorciar-se dels independentistes catalans, i per això la vicepresidenta del govern espanyol Carmen Calvo ha negat tota possibilitat d’amnistia per als presos polítics, perdó, ells en diuen polítics presos o polítics delinqüents. Només mereixen medalles els inventors de les caixes B i de tota casta de corrupteles. A la persona que ho ha demanat al Senat, li ha contestat amb to amenaçant que podia agrair tenir un escó i veu i vot al Senat, i que això demostrava que l’Estat espanyol tenia una democràcia plena. Tanmateix el senador Josep Lluís Cleries, de Junts li ha recordat que com és possible esser una democràcia plena si a Madrid tenen tanques publicitàries que fomenten el racisme i la xenofòbia i ningú no les ha fetes retirar, quan una pancarta que reclamava la llibertat d’expressió a Catalunya va suposar la inhabilitació del president de la Generalitat i cap dels ultres de l’assalt a Blanquerna no ha entrat a la presó, sinó que uns quants es presenten a les eleccions per obtenir càrrecs a aquest estat tan democràtic. Qui es pot sentir satisfet de tenir una democràcia tan plena com aquesta? Quina democràcia plena és aquesta que obliga els presos polítics a sotmetre’s a un tractament per abandonar les seves idees polítiques si volen obtenir el tercer grau? A mi aquesta democràcia em demostra els països o les persones que volen sotmetre a tractament els homosexuals per convertir-los en heteros. Això em recorda una política primitiva quan les persones es trobaven mancades de formació, però ja estam navegant fa estona pel segle XXI. Una democràcia que fa que un partit que era republicà des del seu naixement ara no consenti que s’investigui el rei emèrit.

Que el Govern espanyol fa parts i quarts i no compleix amb el que diu la Constitució es pot demostrar amb les 34 normes que són discriminatòries des del punt de vista lingüístic i que s’han publicat al BOE durant el primer trimestre de 2021. No és que sigui útil o necessari la imposició del castellà, el que fa el govern espanyol és activisme internacional per augmentar el poder del castellà. Això ha passat amb l’etiquetatge dels tapaboques per mor de la pandèmia. Si el Govern espanyol té carta blanca per imposar l’ús del castellà, el Govern català necessita normativa pròpia per l’ús del català, però si ho fa, aquesta normativa es veu sabotejada pel Govern espanyol, el qual dificulta el compliment d’aquesta normativa particular a les empreses. El Govern espanyol ni tan sols informa la Comissió Europea sobre aquesta normativa catalana. A causa de la informació que realitza l’Estat espanyol les trenta quatre noves normes discriminatòries tenen el seu origen a Espanya, a la UE o són internacionals. Sembla que és una tara el fet que a Espanya existeixin més llengües que el castellà.

Si governàs el PP no ens estranyaria que això passàs, però és que governa un partit que en les seves entranyes existeix la idea de no discriminar persones, ni llengües ni cultures, ni identitats, ni modificar la història de cap poble, però resulta que aquest partit sembla que ho hagi oblidat tot, i que vulgui semblar-se als que només somien a dominar, espoliar, governar, conquistar, sabotejar, robar i corrompre tot el que toquen. Fins quan?