algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 16°
22°

Cal una auditoria de la Serra

Passa d’hora. Encara funcionam amb clixés de l’era preturística. Ja no existeix aquell fora vila del conco Bernat:

Com si fos ahir...
Pujant per l’escala, de poll mal dreçat,
llençols de civada, de palla batuda, posats sobre el cap,
fins a la finestra de porta quadrada,
damunt la païssa, on s’hi estotjava.
El vent escampava polsim de palletes,
i aquelles ‘guietes,
a damunt la cara quedaven clavades.
Només recordar-ho, i encara me grat.
Sostre esbucat, safareig eixut,
El camp desolat de ma joventut.

Ja és història. La Serra és una relíquia fa dècades. Res no és el que era, però oficialment ningú no s’atreveix a reconèixer-ho. Els inversors fan molta més via: la Serra és més un fons d’inversió que cap altra cosa. Potser encara serveixi per a blanquejar doblers. Les ex possessions ja no són de les nou cases, sinó de societats limitades, o holdings, que per defecte les tenen venals.

Aquests dies a Última Hora ha sortit aquesta perla: “La Mallorca amb més capital”. El total dels municipis de la Serra tenen rendes superiores als 15.000 euros anuals. Els pobles amb més capital son Valldemossa (19.225), Escorca (17.687), Deià (17.231), Port de Sóller (16.634) i Puigpunyent (16.110).

Però els rècords no s’aturen ací, adesiara ens freguen pels morros que a Andratx hi ha les cases més cares d’Espanya, a Pollença és on hi ha més casetes d’Airbnb per càpita, del món? Després resulta que l’Ajuntament de Valldemossa ha de plorar per a què l’ajudin a conservar el molí de la Beata, Andratx està arruïnat, el Port de Sóller... pobre port! I així, mentre uns fan tals fortunes que se n’han d’anar a empadronar a paradisos fiscals, la resta hem de pagar els paisatges romputs i ja només podem passejar tranquil·lament pel mig de la carretera, ja que la resta és privat.

És clar que no tot és igual ni molt manco està ben repartit, de fet una característica global de les darreres dècades és que les desigualtats creixen a un ritme insultant. A la Serra hi ha trasts d’un quartó fins a latifundis de milers de quarterades, el porxo heretat de sa padrina, algú que encara es fa les seves tomàtigues a la caseta dels caps de setmana, algú que vol viure de pagès a l’antiga, molts que han heretat una possessió i no la poden mantenir, i per altra banda, els espavilats de sempre que abans de la pandèmia llogaven porxos, coves o tipis indis d’estraperlo. Idò de tot i molt, excepte agricultura productiva: una cosa testimonial als sementers que fan de jardí de ses cases i poca cosa més.

Aleshores la natura torna a ocupar els sementers abandonats i després volen que el govern “faci net el bosc”, que ja hem dit que és un doi, però si sempre hem fet malabarismes amb les contradiccions, què té més? Amb la conjuntura actual l’agricultura és deficitària, suposant que s’ha heretat la terra. Surt molt més a compte fer el colló i apuntar-se a l’oferta de subvencions. Comprar terra per a cultivar és impensable.

Les darreres dades sembla que són de 2009, quan deien que l’agricultura era l’1% del PIB, comptant les patates de sa Pobla, les vinyes del Raiguer i Felanitx, els olis finolis i ves a saber què més, s’hi incloïa per a no plorar. Quina part alíquota d’això corresponia a la Serra el 2009? I ara?

N’hi ha que celebren els 10 anys del diploma Com Mentres de Patrimoni de la Humanitat, mentre tot fa flamada. Amb les excepcions puntuals que calguin, tota l’arquitectura popular, fora de la vista de ses cases, cau: síquies, calçades, fonts de mina, torres de defensa, forns de calç, guix o pa, barraques, marjades... Que aquests elements figurin en un catàleg municipal o no, no s’hi veu cap resultat. Un altre dia haurem de parlar per a què serveix un diploma Com Mentres de Bé d’Interès Cultural.

El cas de les fonts és paradigmàtic i potser el més trist: abans generadores de vida, la majoria ja no funcionen, però com que continuen generant humitat la vegetació les fa desaparèixer. Justament l’inventari exhaustiu és el que ha fet el col·lega Andreu Morell aquests deu anys. El de sempre: una obra extraordinària per iniciativa particular, posant-ho tot de la seva butxaca, tot i que després el govern se n’aprofita. En una entrevista recent a l’ARA comenta problemes especials a finques emblemàtiques com s’Estaca o Son Moragues, i en el cas de Ternelles, “sabem que hi ha una vintena de fonts, però com que és privat no hi hem pogut entrar”. Amb els voltors hem topat, Watson, i per a reblar això de “Patrimoni del món mundial”, ens confirma Andreu: “en deu anys no he coincidit amb cap obra de millora”.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris