nubes dispersas
  • Màx: 28°
  • Mín: 22°
27°

En defensa dels Drets Civils dels mallorquins

Hi ha dues discriminacions silenciades. Una, la discriminació per motius d'edat. Molta de gent validíssima, carregada d'experiència, se veu negre si ha de cercar feina de la cinquantena d'anys en amunt. Però avui no m'hi extendré perquè tendré ben ple amb amb l'altra gran discriminació silenciada, que no s'atura d'anar a més. És la discriminació per motius de llengua.

Avui dematí, el temps del berenar, aprofitava per pegar una ullada als comentaris d'una foto d'un punt ple de rètols en castellà (i només en castellà) de Son Llàtzer, que un amic meu del facebook va publicar i que jo vaig reproduir.

Encara no havia acabat de mirar els comentaris, com és vengut a la feina un client tot empipat que m’ha demanat si sóc jo que de vegades public qualque escrit. –Sí -li dic jo-, en lleure’m escric qualque cosa. –Idò te deman per favor –m’ha dit ell- que escriguis lo que m’ha passat en qüestió de dos dies.

M'ho ha contat tot fil per randa, l'he escoltat de prim compte i, segons m'ha dit, dissabte passat va anar a un magatzem de construcció que hi ha a l'entrada de Palma i, quan va demanar informació sobre unes posts que hi volia comprar per fer-se una estanteria, el dependent li enfloca:

-En español!

El client va continuar en mallorquí a poc a poc i pronunciant ben clar i el dependent se posa més gallet:
-Estamos en españa!

I el client, emprenyat, li respon:
-Som a Mallorca i me’n vaig a un altre magatzem, on m'entenguin!-

El va deixar remugant. I la seva dona (del client), en lloc de fer-li costat, encara li deia:
-No siguis tan radical, tampoc costa tant dir-ho en castellà.

I ell a la seva dona:
-Es radical és es qui ve a Mallorca a fer feina de cara an es públic i no s’esforça gens per xerrar ni tan sols entendre es mallorquí.
Jo li he donada tota la raó i li he dit que va fer molt bé en partir a un altre lloc on l'entenguessen.

Però això no és tot. Resulta que avui dematí, a l’hospital de Manacor, hi ha duit el seu fill, que tenia una mica de febre, l'han fet passar dins una consulta, ha -bon dia!, la doctora li ha enflocat un “buenos días!” amb cara de pocs amics, ell li ha començat a explicar el problema de l’infant, i amb això que ella ha feta recular sa cadira corredissa on seia i, amb les dues mans damunt els braços de la cadira, també li enfloca:

-Dígamelo en español!

Aquest client meu, indignat, me demanava què hi podem fer, on podem reclamar per denunciar totes aquestes males sortides i per què un mallorquí ha de passar per radical només pel fet d'expressar-se en mallorquí dins Mallorca.

Jo li he contestat que ara hi ha l’Oficina de Drets Lingüístics, amb la qual se pot posar en contacte telefonant al 971 176 097, que he cercat davant ell, o també entrant-ne a la plana web, que també he cercada davant ell, i que és aquesta: http://oficinadretslinguistics.caib.es

M’ha assegurat que farà via a posar-s'hi en contacte. M’ha impressionat el sentiment d’impotència i també d’indignació i de ràbia d’aquest jove. És per això que no he dubtat d’escriure aquestes retxes.

Jo li he dit, i ho escric ara, que això que ens passa als mallorquins passa a tots els pobles colonitzats. La diferència entre un país normal (o un territori d’un país normal) i una colònia, és que a un país normal, el qui darrer hi arriba, s’ha d’adaptar als costums, a la cultura i a la llengua del grup que fa segles que hi habita; mentre que, a una colònia, són els nadius de tota la vida els qui s’han d’adaptar als darrers que hi arriben.

Sobre la seva indignació perquè, allà on fa feina, li diuen que és un “radical” en lloc de fer-li costat, jo li he explicat que els mallorquins, com a poble sotmès i dominat, no som cap excepció: els activistes negres americans que lluitaven pel reconeixement dels seus Drets Civils, sovint s’havien de barallar amb altres negres, que els acusaven de “radicals” i de provocadors dels blancs, que consideraven superiors, i als quals els negres submisos consideraven que havien d'estar agraïts per donar-los feina, maldament fossen feinotes mal pagades i que no volien fer els blancs ni cobrant-les bé.

Jo he dit a aquest client meu, que els mallorquins que no estam empegueïts d’esser-ho, com més va més som. Només que, a causa de l’ambient que han fabricat tots els mitjans de comunicació espanyols, si no anam alerta, a poc apoc, sense tèmer-nos-en, acabam assumint el missatge que ens criminalitza i ens pinta com a “radicals” pel simple fet de voler que el mallorquí no desaparesqui de Mallorca. Li he dit que aquest deu per cent de mallorquins que no estam empegueïts d’esser-ho ens hem de coordinar. Aquest deu per cent que, estimam, feim servir i valoram la llengua que hem apresa dels nostres pares, padrins i repadrins, els mallorquins que no en renegam, que no volem que desaparesqui de Mallorca, hem d'anar units i hem d'esser positius. Hem d'anar ben resolts a no acotar el cap ni afluixar el to de veu per parlar mallorquí onsevulla a Mallorca. I si, actuant en mallorquí, amb educació, amb simpatia, amb elegància, així i tot ens fan una mala sortida, simplement hem de fer lo mateix que faria un anglès, un alemany, un magrebí, i ja no diguem un hispanoparlant: això és, que és demanar el full de reclamacions, reclamar els nostres Drets Civils d'esser respectats i denunciar-ho, aconseguirem girar la tendència desmallorquinitzadora. Així, aviat tant les administracions públiques com les empreses privades, si veuen que el menyspreu a segons quins usuaris o clients mallorquins no els surt de franc i la cosa du coa, a l'hora de contractar personal per a fer feina de cara al públic, valoraran el domini del català, vénc a dir del mallorquí.

Simplement, aconseguirem, en pocs anys, que s’acabi aquest escàndol que és, que siguem l’única llengua oficial del món que no l’exigeixen a ningú per a fer feina de cara al públic. Just que un 10% de mallorquins no ens deixem trepitjar, aconseguirem en pocs anys que respectin els Drets Civils dels catalanoparlants, que són els mateixos (ni més ni manco) que els dels hispanoparlants i els de qualsevol altra comunitat lingüística del planeta.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Josep, fa 3 mesos

Sempre hi ha motius per ser optimista i exemples de persones no catalanoparlants que adopten una actitud positiva envers la nostra llengua.
Però tampoc no hem de negar la realitat. I la realitat és molt trista perquè una part de la població de les nostres illes vol la desaparició de la nostra llengua, fet que es demostra amb el panorama polític balear actual, amb partits com Vox, Cs o el mateix PP, que ja no és aquella formació regionalista que impulsava la llengua pròpia.
La meva opinió és que les persones que estimam la llengua pròpia hem de lluitar activament per ella i parlar-la sempre, fer-ne un ús normal cada dia i a qualsevol àmbit (feina, família, relacions socials, etc.).
Endavant les atxes i VISCA LA TERRA!!!

Valoració:6menosmas
Per Jordi, fa 3 mesos

Jo crec, Tià, que els mallorquins som un poble escalivat de veure's esclafat a garrotades cada vegada que diu prou als abusos dels poderosos.



Alhora, però, som un poble caparrut que, sense enfrontar-se, va a la seva i, en privat, mantén la seva identitat, això sí, sense fer-ne gala.



Som una cosa estranya. No duim punt d'alliberar-nos. Però tampoc en duim de desaparèixer.

Valoració:3menosmas
Per Toni2, fa 3 mesos

Qüestió de dialèctica.
Tant els castellans com els mallorquins usan malament
el terme "espanyol".
No tots els castellans són espanyols.
En relació a las llenguas són castellans els qui parlan castellà i mallorquins els qui parlan mallorquí.
Mèm, si se distingueix entre nació i estat, entre ciutadà i parlant.

Valoració:4menosmas
Per Jordi Caldentey, fa 3 mesos

Reproduesc un comentari, que va sortir signat amb el nom de Lluís, a un article que va publicar En Josep A. Calvo en el dbalears.cat el passat 30 de desembre, titulat 'La llengua en recessió'.



Aquest comentari, a més de possible i realista, és engrescador, il·lusionador, i el trob tot un programa d'actuació i de dignificació del poble mallorquí orgullós de les seves arrels.



Ve-t'acií el comentari d'En Lluís:



"Ets esforços fets fins ara per revertir sa castellanització franquista han estat molt magres i no poden compensar ets esforços fets per continuar es procés de castellanització. S'escola en català no pot compensar sa presència de mils de castellanoparlants monolingües, ni sa presència d'una trentena de canals de televisió en castellà, ni d'una immensa majoria de ràdios en castellà, ni sa premsa en castellà, ni es cine en castellà, ni ses noves tecnologies en castellà...
Es català ha sobreviscut prop de vuit segles a ses Illes Balears no perque es mallorquins, menorquins i pitiüsos hagin fet esforços per conservar-lo ni per amor a sa llengua i cultura pròpies, sinó perque ha estat sa seva eina de comunicació, i ho ha estat perque no n'han coneguda d'altra. En definitiva, ha sobreviscut per inèrcia, com totes ses llengües. Sense sa política castellanitzadora aplicada per s'Estat, especialment durant es franquisme però que ara continua, es català tendria sa supervivència assegurada. I si s'Estat hagués aplicat a s'Espanya castellana una política de catalanització equivalent, sa llengua en perill seria sa castellana a ses comunitats castellanoparlants. ¿O mos pensam que es castellanoparlants conserven sa seva llengua perque l'estimen?
No ès just demanar an es catalanoparlants un comportament de resistència activa a sa castellanització, perque ningú demana aquest comportament an es parlants de qualsevol altra llengua. Són es legisladors qui tenen sa responsabilitat de restablir ses condicions que durant segles han permès que sa llengua catalana funcionàs com qualsevol altra llengua, i d'actualitzar aquestes condicions d'acord amb ses societats d'avui (alfabetització general, medis de comunicació, noves tecnologies...).
Una vegada restablides aquestes condicions, no farà falta que es catalanoparlants estimem sa llengua: la parlarem amb sa mateixa naturalitat que la parlaven es nostros padrins i repadrins, amb sa mateixa naturalitat que avui sentim parlar en castellà, francès, italià, alemany, rus...
Dit això, mentres es polítics no actuïn per revertir sa castellanització, restablint ses condicions normals de funcionament des català, sí que hem de menester sa presència de catalanoparlants activistes, que parlin sempre en mallorquí, menorquí o eivissenc i no girin sa llengua sense motiu. Hem de menester activistes que frenin s'inèrcia cap a sa castellanització i restablesquin s'inèrcia secular de parlar sempre sa llengua pròpia.
No fa falta que siguin majoria, ni prop fer-hi. Suposem que arribàvem an es 10% de catalanoparlants activistes; això vol dir que tendríem devers es 5% de sa població total que actuaria com a catalanoparlant monolingüe.Vol dir que es castellanoparlants residents a ses Illes Balears (cambrers, policies i guàrdies civils inclosos) se trobarien amb sa circumstància que un de cada vint ciutadans els parlaria en català. Què hi farien, llavonses, aquells pocs castellanoparlants que no volen sentir parlar sa nostra llengua? Se queixarien cada vegada? Tractarien de maleducat un de cada vint ciutadans? Els denunciarien a tots? No passaria res d'això. Haurien d'assumir sa legislació vigent: que es català es sa llengua pròpia de ses Illes Balears, tant si els agrada com si no.
Consider que, ara per ara, ets objectius de qualsevol política lingüística haurien de tenir com a prioritat conseguir aquest 10% de catalanoparlants activistes. No hauria d'esser tan complicat! Fa bastants anys que practic aquest activisme i puc assegurar que sa resposta general des mateixos castellanoparlants ès molt positiva: s'immensa majoria m'entenen i no he de girar sa llengua, i fins i tot n'hi ha que, vist que jo no gir sa llengua, són ells qui giren i me parlen en mallorquí. Tenc amics i coneguts que només parlen mallorquí amb jo; amb la resta no ho poden fer.
Puc donar testimoni que esser activista a favor des mallorquí no ès gens complicat, ni sacrificat, ni desagradable, ni conflictiu. Al contrari: ès una experiència molt positiva, i a posta la matenc de fa un caramull d'anys!"

Valoració:9menosmas
Per Tià, fa 3 mesos


No m'hi som trobat gaire vegades, però quan la cosa s'és esdevinguda, si és un comerç o bar he demanat el llibre de reclamacions i vos assegur que han perdut les rialles.



Per contra, vet aquí un parell de casos ue aquests drrers anys m'han edevengut:



1) Un senyor de la vila meva em v telefonar, en castellà, demanant-me d'anar-lo a veure per una feina. Quan hi vaig arribar li vaig prlar en catal``a. Ell em respongué en castellà, amablement. Tenia un fill de devers deu anys que jugava assegut en terra. Li vaig demanr "Què noms?". Em va respondre el nom i, tot d'una, el pare em va dir: "A ese, ni una palabra en castellano, todo en mallorquín, que lo necessitarà."



Aquell senyor era guàrdia civil.



Més recentment, a la clínica Planas, ara Quirón que, amb el canvi de nom. ha castellanitzat tots els rètols, una recepcionista em va respondrien català. La lingüística m'agrada i jo no arribava a identificar la provinença lingüística d'aquella al·lota (que, tot sia dit, era guapa i agradosa) i li vaig demanar d'on era. Em va respondre "De Madrid". La vaig felicitar pel seu català i ella em va explicar que feia tres anys (tres anys!" que era a Mallorca i em respongué que volia respectar la terra que l'havia acollida. Jo estava meravellat de sentir aquelles raons, i per la bellesa de la jove.



No fa gaire, m'ha succeït això mateix amb un home. Parlava un català digne i em va dir que era de Madrid.



Conec dues professores de català que són filles d'immigrats murcians.



Ahir, que és fresc, a una vila del Pla, una al·lota va aturar el cotxe i em va demanar, en castellà, unes entresenyes. Per l'accent la vaig identificar i li vaig demanar d'on era. Resposta: "De Barcelona". Li vaig dir "·Doncs a Mallorca, en català". Ella em va explicar que anava escalivada perquè, pocs minuts abans, havia fet la mateixa pregunta a una dona, en català, i l'altra, evident ben mallorquina, li havia respost en foraster.



Voleu dir que no som justament els mallorquins, moltes vegades, els qui no ens nosaltres mateixos, vull dir que som unes figues flors?



Valoració:9menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris