Montesquieu ha mort, visca la llibertat!

La violació s'ha consumat. Però, no s'ha consumat ara quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha admès a tràmit la querella de la Fiscalia contra el president Torrent i els membres independentistes de la Mesa, entre els quals s'inclou Costa. La violació es va consumar quan es va jutjar i es va sentenciar i es va tancar a la presó a la presidenta Forcadell.

Si en aquell precís moment, Charles Louis de Secon dat, el senyor de la Brède i Baró de Montesquieu, haguera aixecat el cap s'hauria escarrufat de veure com ha anat degenerant el seu pensament; i no parlem ja de Rousseau. El polímata suís atribueix al poble la funció de sobirà. El Govern d'Espanya no reconeix el poble català com a depositari de la sobirania, ni el reconeixerà mentre guanyi l'independentisme.

La política espanyola ens aboca a una involució democràtica preocupant. És ara quan la dreta clama 'llibertat'. Primer li varen sentir dir: Socialisme o llibertat? I ara: Comunisme o llibertat? I el Govern de Sánchez li dóna ales.

"L'home viu alienat, però abans d'alienar-se va ser lliure. És possible l'alienació perquè abans va existir la llibertat. El que cal fer és tornar-la a conquerir". (Jean-Paul Sartre).

Ayuso o el seu ventríloc no tenen al cap al pare de l'existencialisme quan clamen llibertat, ans el contrari. Tot i això, la repressió persistent està enfora d'aconseguir el seu objectiu: alienar el poble català.