Res de nou sota la capa del sol espanyol, però el rebombori de la justícia, o més concretament de la que no s’entén, ja copa els noticiaris.

El súmmum n’és el cas ‘Ex rei’. Tant de santificar la constitució (els bons són els que, actualment i circumstancialment, la llepen, els dolents els que no), i ara resulta que tenim dos reis. Després de segles d’imposar el Dios-patria-rey (“Uno-una-uno-UNAgrandeylibre”), ara són dos! –i quins dos! El rei jove no sabíem per a què servia, fins que el varen afuar contra Catalunya, amb la qual cosa va certificar que a Catalunya no hi ha rei, ni dos ni cap.

El rei vell cada dia és notícia per una presumpta irregularitat, però d’una gravetat tal, envers una quantitat de milions insultant, en paradisos fiscals, que això de ‘presumpta’ cada cop és la part menys important del problema, irresoluble de per tot i, per acabar-ho de rebentar, es refugia en un estat de l’islam, dels que la bubota d’Aznar deia que ens havien de demanar perdó per haver ocupat 700 anys Granada. En resum: que tot són contradiccions que ens hem de menjar amb patates i “porque sí”.

El merder és tan imparable que els socialistes de dretes ara són el vot de qualitat, afegit a la dreta espanyola tradicionalista, per continuar blindant el rei vell contra tota raó. “Por España!”, naturalment, o sigui pel mateix motiu que Franco va fer assassinar i anorrear tantíssims espanyols, i pel mateix motiu que la justícia espanyola està putejant els catalans que defensen el seu país, i pel mateix motiu, o pel contrari –ara ja què té més– que el màxim representant del “por España!” té sa reina a Londres, l’amant a Mònaco, els doblers a Suïssa, la fundació a Liechtenstein i es toca els orgues a Abu Dhabi, amb luxes de xeic oriental, pagats en part per Patrimonio Nacional, per variar.

La mateixa justícia que fa el colló amb tot això és la que empresona polítics catalans, artistes, tuitaires i joves d’Altsasu, i és la mateixa que fa la farina blana a violadors en manada i manifestacions d’apologia nazi. La mateixa justícia que desempara Paula Rotger (foto del dia que va esser cridada a declarar), un cas emblemàtic de la xuleria i prepotència de policies contra els indígenes. La mateixa justícia que jutjarà la cúpula del PP ad calendas graecas, que vol dir quan ja hagi prescrit tot, mentre tota la cúpula dels casos Madrid encara van a lloure, fins i tot Cifuentes, qui segons la mateixa sentència era la primera, darrera i única beneficiària de falsificació de document públic, i per això han condemnat dues intermediàries, a ella no, ja que les sentències es basen en proves. El problema és que per als principals jutges de Madrid, que un polític català, o un president d’una associació pacifista, pugi damunt un cotxe, és prova de sedició, mentre que estigui escrit ‘M. Rajoy’ a la llista de Bárcenas no prova res. Per això el PP boicoteja la renovació de les cúpules judicials que varen anomenar ells, fins que ells puguin tornar a elegir els jutges simpatitzants, però la tendència actual és que el PP mai més no podrà elegir els seus jutges, perquè cada vegada tenen menys votants, i la majoria de tercera edat.

No sé quin prestigi li quedava a la fiscalia del Gobierno, però des que va trasmudar de fiscalitzar a defensar la infanta Cristina va noquejar els que encara creien que la justícia era igual per a tots. Després vingué l’estocada de Fernández-Díaz, ministre del PP, català renegat militant contra el seu país i alhora de l’Opus Dei: "Esto la Fiscalía te lo afina, hacemos una gestión", en una de tantes operacions de les ja famoses clavegueres. Ara la fiscalia recorre el tercer grau del presos polítics...

Un tema paral·lel és el de la justícia social, més depenent del poder legislatiu, però que també clama al cel. Estam assistint a uns fenòmens molt més greus del que ens deixa veure el dia a dia, que ja eren estructurals abans de la còvid: la diferència entre pobres i rics creix en una regressió inadmissible, que es demostra ben aviat veient la diferència de salaris entre qui cobra més i qui menys en una gran empresa. El lloguer inassolible mentre l’atur juvenil allarga sine die aquesta generació perduda. La constitució també en parla, del dret a l’habitatge, aleshores es demostra que els partits que més es rebolquen en el constitucionalisme, només és per remenar banderes, pel que comentam ací, són els mateixos que han venut els pisos de protecció oficial als fons voltors. (Post scriptum veig la notícia d’expropiació a grans tenidors). Del que precisament no en diu res, la constitució, és de mantenir dos reis, ni un harem.

En vista de l’èxit un sector de la joventut ha optat per la violència. No és el camí. Llibertat d’expressió tota, violència gens. Supòs que és molt més estimulant cremar contenidors que rebre hòsties estil Gandhi, però hi ha més estratègies entremig. Les manifestacions de l’11 de Setembre, per exemple, són un referent mundial d’organització i pacifisme. No haurien bastat sense altres accions, però han estat importantíssimes per arribar a un 51% de vot independentista, mentre els amics de la Soraya estan “en liquidació”.