El 1980, la recent estrenada Conselleria de Cultura s’enfrontava al greu problema de no poder fer política cultural perquè no sabia quines competències en la matèria tindria. Sis anys després, aquella Conselleria promovia la Llei de Normalització Lingüística. Entre un fet i l’altre, la diferència és que les Illes Balears havien obtingut l’autogovern a través de l’Estatut d’Autonomia del primer de març de 1983.
És sols un exemple de fins a quin punt tenim molt a celebrar en aquest primer de març. I, encara, n’hi ha que no ho volen veure. Uns es tanquen en un insularisme dogmàtic, com si la unió política de l’arxipèlag fos obra del dimoni. Bona gent, pensau que si totes juntes ens costa suor i llàgrimes que ens escoltin, per separat ens aniria millor? M’estalviaré recordar-vos tots els pensadors i polítics (qualcun del vostre partit de capçalera) que, sense contradir l’illa com a subjecte identitari, reconeixen la lògica de les Balears com a subjecte polític.
Aquests són uns. Els altres són els que, tot el que simbolitzen les autonomies, els és una despesa innecessària, fins i tot molesta. De veres us sobra l’administració que ens proveu l'educació, la sanitat o els serveis socials? De veres us molesta que els seus càrrecs els puguem escollir dins ca nostra? Què sentiu quan llegiu a la premsa que, per exemple, els jutjats d’aquí es quedaran fora els administratius necessaris perquè la seva gestió no és autonòmica? O quan el nostre Govern ha d’enviar un informe a Madrid explicant que la posidònia no és un problema sinó que és vital per a les nostres platges?
Al capdavall d’ambdues reaccions hi apareix un fort (però fràgil) sentiment d’identitat que es sent amenaçat per la idea d’autonomia de les Illes Balears. Des de Joves per les Illes, sempre hem dit que la unió illenca no obliga a ningú a sentir-se balear, sinó que es basa en la necessitat dels menorquins, mallorquins, eivissencs i formenterers de lluitar junts per resoldre els nostres problemes i defensar els nostres interessos comuns a través d’aquest recobrat autogovern. Sense ell, no tindríem res i, per tant, avui, ho tenim tot a celebrar.
Jordi Prunés i Moyà, membre de @JxIlles.
