Ha tornat a revifar, la qüestió és que no quedi temps per parlar de la fallida del PP a Catalunya, i a la resta. Com en aquelles pel·lícules de pistolers, quan el gallet dels dolents es vol escapar i diu als altres “cobriu-me”, i els seus sequaços es posen a disparar com a bojos per a despistar els de l’altra banda, i en D’allò s’escapa. Fins i tot posen en venda la cova d’Alí Babau i els quaranta de la llista de Bárcenas, així ja tenim tota la caverna mediàtica embambada i ningú no fa algoritmes sobre les possibilitat de surar del PP.

Idò encara no basta, ja que aquest tema al Parlament només dona per a un parell de conyes, i per a continuar disparant contra l’enemic tornen, si és que mai s’han aturat, a qualificar el govern de “comunista”, i això que encara no han fet coneixedor que són “el govern més progressista del món mundial d’España”. Deu esser per contrast amb la cova d’Alí Babau aquella, perquè de fets, encara no han tocat la llei mordassa, ja els va bé que l’església es posi a nom seu tota quanta propietat li vengui de gust, dos segles després de les famoses desamortitzacionsi encara haurem d’indemnitzar la família del dictador per haver-nos guardat el pazo de Meirás 45 anys més.

I és que a España allò normal, encara, és el Dios-patria-rey, tot i què darrerament volen que hi afegim ‘democràcia plena’, per allò de canviar-ho tot per a què continuï igual. Tot aprofitant que hi havia eleccions a Catalunya, els de Madrid han tornat com a beneits per un grapat de vots. Així mentre Casado renegava de la intervenció del PP l’1 d’octubre (la contradicció del dia), Iglesias va optar per fer la farina blana als presos polítics posant-los com a exemple de què España no acaba d’esser una democràcia plena... bona la feta! Els defensors del Dios-patria-rey aquell s’han posat com una moneia.

I comunista va-comunista ve, govern de comunistes... Les discrepàncies en el govern central de coalició els ho posen “a huevo”, tornem-hi-torna-hi: que els de Veneçuela són molt dolents, que els comunistes són la pesta del món mundial, que si els de Podemos ho són, i a sobre dubtar que l’España és perfecta, tal com Déu la hi va fer. Fins i tot els escolanets de la delegació del PP balear s’ha apuntat a comparar Armengol amb Maduro. Es veu que necessitaven urgentment un minut de protagonisme, i no n’hi ha més, idò no n’hi cerquis.

Segons la dreta d’España, això són els principals problemes de l’estat. La pandèmia, perdre una altra temporada turística, una altra generació perduda per als nostres joves, la crisi que està per rebentar de bon de veres... tot això pot esperar.

Hi ha un altre factor que els fa perdre la xaveta, i és que a l’España monolingüe això d’un govern central de coalició encara no ho han pogut pair, més que res perquè la coalició és d’esquerres (comunista, diuen ells), cosa que “com tothom sap” és una anomalia, ja que coalicions de dreta, amb la col·laboració inestimable d’una cosa de més enllà, ells ja en feien i no s’han auto insultat per això. Ben al contrari mirau que n’estan de contents, amb la seva pallassa preferida amb el cap tan ben centrat. Els de Madrid, enlloc d’insultar-se per esser coalició, es consideren “Uno i Trino”.

En qualsevol cas els anava molt millor amb la majoria absolutrista de Rajoy, que mira que en tenia poca, de gràcia, aquell homenet, i no gaire més intel·ligència, però a Madrid ja els estava bé, i si a damunt encara tenien sobresous en B, més que bé. Això era en temps del famós bipartidisme que pareixia que duraria sempre, però tot indica que estarà molts d’anys a tornar, si és que torna. Aleshores seria molt més pràctic adaptar-s’hi, als governs de coalició, que per cert, mentre es barallin entre ells almenys no poden robar, com feia molta gent del PP quan dominaven massa institucions, jutges i televisions.

En realitat és una estratègia prou primària: han vist un punt dèbil, Podemos com a part minoritària dins el govern i cap allà dirigeixen el bombardeig. Els darrers enfrontaments entre membres del govern els han vingut de perles.

Per segellar la marca España també hi ha jutges que s’han apuntat al merder: José Luis Concepción, president del TSJ de Castilla y León, "con el Partido Comunista en el Gobierno la democracia está en solfa"... per si algú dubtava de si es pot esser d’ultradreta i administrar justícia contra els seus enemics. També casualment han estat jutges pròxims al PP, o pitjor, els qui han condemnat els rapers comunistes Valtònyc, Hasél, els joves d’Altsasu i ves a saber a qui més, mentre als de la bancada falangista quasi tot els surt gratis.

Són paradoxes d’aquesta civilització: mentre a Jesucrist el pinten com una mescla de hippie i comunista, els cardenals s’estimen més la doctrina de VOX. Entre i entre, el bisbe ha donat exemple de botar-se la coa per vacunar-se dels primers “sense voler”. Amén.