N'Arcadi Oliveres, l'economista i activista per la justícia social i la pau, «està greument malalt i l’horitzó que té davant és breu en el temps», segons informa la seva família, que ha tengut l'excel·lent iniciativa de posar en marxa un web amb la intenció de fer arribar a n'Arcadi les mostres d’afecte que puguin sorgir d’aquelles persones que d’alguna manera o altra s'han creuat amb ell o han compartit un tros de vida.

Ens proposen que facem arribar unes paraules a n'Arcadi i, automàticament, i per damunt de qualsevol altra, me'n ve al cap una: GRÀCIES!

Gràcies Arcadi perquè sempre que t'hem requerit des de Mallorca, ja fos des de la Plataforma Antimilitarista o des del Grup Blanquerna o des d'altres entitats, la teva disposició i disponibilitat ha estat sempre absoluta.

Gràcies per les teves participacions en diferents edicions del seminari Blanquerna.

Gràcies per tot el que ens has ensenyat en les xerrades formals i informals.

Gràcies per haver-me recomanat la magnífica -i ben útil- revista Opcions, quan encara no la coneixia.

«Gaudeixo bastant de les conferències que faig», vares dir i t'assegur que els que les hem escoltat hem gaudit i après moltíssim.

Gràcies per haver dit tot el que has dit, alt i clar.

Gràcies per haver demostrat, amb la teva coherència, que creus amb allò que has predicat durant més de cinquanta anys.

Gràcies per fer de l'Economia una matèria intel·ligible i clara.

Gràcies per tots els teus llibres i, en especial, pels que he tengut el plaer de llegir: '¿Quién debe a quién? Deuda ecológica y deuda externa' (2004); 'Contra la fam i la guerra' (2006); 'Un altre món'; 'Aturem la crisi. Les perversions d'un sistema que és possible canviar' (2011) i Diguem prou!' (2013).

I, és clar, gràcies per obrir els ulls a tanta gent. I, sobretot, gràcies pel teu exemple.