La pandèmia ens aboca a un fracàs moral sense precedents, així com a l'aixecament de murs i el trencament de fronteres.

A començament de setmana l'Organització Mundial de la Salut (OMS) denunciava un fet alarmant: als estats pobres del món només han arribat vint-i-cinc dosis del vaccí contra la covid-19. Si bé més de quaranta milions de dosis de vaccins ja han estat administrades en almenys quaranta-nou estats d'ingressos alts. Aquestes vint-i-cinc dosis han estat destinades a un sol país pobre, Guinea.

Des del primer moment, hem vist com els governants "nacionalitzaven" el vaccí per aferrar-se al poder. França potser seria l'excepció. Al Govern francès l'han criticat per la seva lentitud, tem que molts ciutadans refusin vaccinar-se com ho varen fer amb la grip A el 2009.

En canvi, Espanya és dels qui en fan bandera: va embolcar els primers paquets que varen aterrar a Madrid, a la capital del regne, amb el preuat tros de tela; quan tots sabem que l'origen era la fàbrica que Pfizer té a Puurs, a Bèlgica.

Hem vist i continuam veient com els estats rics i les empreses continuen donant prioritat als acords bilaterals i continuen ignorant COVAX, una iniciativa que pretén garantir un repartiment equitatiu dels vaccins a tots els països.

El món ha de ser conscient que no vivim una epidèmia, vivim una pandèmia. Els vells partits polítics en són coneixedors, però el fet d'haver-se transformat en societats limitades -com les definia recentment Vicent Partal- els permets de justificar qualsevol cosa, la que sigui, per persistir en la gestió del poder. I és en aquest punt que ens trobam ara; en un moment en què la distribució de les vaccines s'ha convertit en una qüestió geoestratègica on prevalen els rics.

El flamant president d'Estats d'Units d'Amèrica, Joe Biden, ha aturat la sortida de l'OMS i ha congelat la construcció del mur fronterer amb Mèxic. A Mèxic només han vaccinat un 0,39% de la població.

Els Vint-i-set cerquen accelerar la vacunació entre els estats membres, temerosos de les noves variants i negocien un consens per crear un 'passaport' d'immunitat. Ara restringiran la lliure circulació de persones per tota la Unió Europea.

El vaccí d'Oxford-AstraZeneca és la gran esperança per als països amb menys recursos perquè és la més econòmica i la més bona de transportar. I mentre arribi, què feim? Què fan?

La pregunta és ara: Com se'n sortiran els països rics i, denominats, demòcrates d'aquesta situació? Expediran passaports? Descongelaran murs? Militaritzaran fronteres?

De nacionalitzar farmacèutiques no en parlen.

Què no són conscients que ningú estarà sa i estalvi si no hi estem tots? És una pandèmia, no una lluita de poder.