Veiem si encara haurem d’agrair a Donald Trump que aclarís als de Madrid, i províncies, que és això de l’extrema dreta, que pareix que sols els historiadors, sobretot els anglesos, es recorden del “No pasarán”.

El que sí cal agrair a Trump és que normalment venia de cara. És clar que cal descomptar actes i estones de covard amagat per les quals un polític d’esquerres ja hauria dimitit, o l’haguessin dimitit faria temps, però l’extrema dreta té la virtut de fer virtut del que són anomalies en la resta d’àmbits polítics, i com que allà tot és extrem (carència de vergonya, no noció de ridícul, principis de Marx però del Grouxo...), poden dir qualsevol animalada o rebolcar-se en el negacionisme, la panacea universal o la solució final. Tant se val, es tracta de prometre droga dura per als desenganyats, que és el que més hi ha. Solucions per al vulgus que menyspreen, qualsevol cosa per arribar al poder, després el que Déu vulgui.

Els americans, almenys els alts i rossos del nord, estan molt poc acomplexats i no solen tenir problemes per dir, i bravejar-ne, que són d’extrema dreta. Aquests dies hem vist alguns indiots disfressats de búfal. Al cap i a la fi més de cent anys de domini del món bé mereixen fer-ho notar, a més Estats Units funciona i tenen Hollywood per fregar-ho pels morros a la resta del món. Saben que voten.

Però Espanya no funciona així. Per ací tota la dreta tradicional es deia de centre. El primer gran partit de dretes es deia Unión de Centro Democrático. Darrerament ja diuen centre-dreta. L’ultradreta no existia a les institucions. Ciudadanos va rompre el motlle, tot i què s’autoqualificaven de centre-esquerra, però amb una esquizofrènia mai no vista que va esser néixer dins Catalunya per liderar l’odi als catalans. Per la part de Castella l’extrema dreta estava ben a gust dins el PP. No és fins l’escàndol de la Gürtel, quan ja no es pot negar que ens robaven a mans plenes, que un bon sector de votants del PP ja n’estan empegueïts i desertant, després apareix VOX.

La marca Espanya és fer el colló. Segons les enquestes els espanyols són de centre esquerra, però a l’hora de votar la papereta va cap a la dreta i darrerament un bon sector ja va cap a l’extrema dreta i s’autojustifiquen dient que tanmateix ‘tots són iguals’, que ‘Stalin també assassinava’, que ‘els de Podemos són bolivarians’ i altres excuses de mal pagador trampós.

L’altre exemple de Trump (per patètic, grotesc i de vergonya aliena), han estat les potadetes de nin petit en no admetre la derrota electoral. Casado no ha governat mai, però també fa potadetes negant legitimitat al Gobierno. Una altra característica d’aquesta genteta és que es creu “electus ut cedri”: és Déu, qui els ha elegit, cosa que “naturalment” està molt per damunt del que voti el vulgus, i per si falla tot sempre els queda l’exèrcit, que ja dèiem que des de Trafalgar s’ha usat quasi exclusivament contra els altres espanyols. La dreta en general és allò normal per governar, com hem vist els darrers 2.000 anys, per no anar més enfora. Quan estan a l’oposició solen fer això: potadetes de nin petit, dir dois i mentides, a part d’insultar el govern de comunista o bolivarià, això suposant que el reconeixen, que tampoc no falten acusacions, velades o ben directes, de frau electoral o de govern il·legítim. Adesiara es senten animals que demanen un “govern de concentració”, més del gust de Déu, de la pàtria i del rei que del poble aquest que, el deixes votar però és per demés: “li rentes la cara i encara plora”. Mesquinets.

Tot plegat els porta a una realitat paranormal, superior, ja que ve directament de Déu, certificat pels cardenals espanyols, amb la col·laboració de l’estament judicial enxufat pel PP, les grans fortunes de les empreses que es feren grans amb Franco, la premsa madrilenya... Falta algú?

Et voilà: els feixistes sí que poden assaltar el Capitoli, en el moment d’una votació transcendental, i encara li diuen patriotisme. Ben al contrari s’havia defensat en ocasió de la manifestació del Black Lives Matter (les vides dels negres són importants), aleshores s’hi va enviar l’exèrcit per a què no s’hi acostessin a centenars de metres, del Capitoli.

El PP va excusar-se en la manifestació “Rodea el Congreso” per fer la llei mordassa per a retallar llibertats (i el mes passat bramaven “llibertat” per referir-se als seus privilegis), i per a què les manifestacions d’esquerres no se poguessin acostar al Congreso de los Diputados, però després una manifestació de policies sí que va rompre el cordó de seguretat per tocar els nassos als lleons (qui comanda a Son Vivot?). Sindicats de fatxes encara ho justificaven i els jutges espanyolistes no tingueren res a dir, o potser varen contrarestar detenint alguns CDR, aleshores encara no sabíem que els programes d’Ana Rosa i la Griso aprofitaven això per tionar contra Catalunya.

Si algú creu que el congrés de Washington i el de Madrid no tenen res a veure, ni naturalment Trump amb el Trío de Colón, ha tingut deu dies per contestar al psicòpata JR Bauzá, qui ho ha rebolcat amb el referèndum català. Es veu que també hi ha molts votants esquizofrènics, almenys els suficients per a què Ciudadanos pugui tocar el nas des de les institucions. Si aquest partit, enlloc de dreta rabiosa s’hauria d’etiquetar com a partit Frankenstein, és el seu problema.