Divendres comença l’any 21 d’aquest segle XXI. L’hem de rebre amb alegria, és evident. Li hem de donar la benvinguda com un nadó que neixi aquests dies. Benvingut a aquest món nostre, un món contradictori, com és contradictòria la vida, com som contradictòries les persones que l’habitem.

Benvingut, esperem que ens dugui molta salut, el bé més preuat aquests darrers dies de l’any 2020 que acaba. Això és, molta salut per a totes les persones que habitem el planeta, sigui on sigui el nostre hàbitat. Volem salut per al primer món, del nord, tan ric, tan poderós que oblida aquelles persones que viuen en la pobresa a prop de les grans fortunes. Volem salut per als països nomenats del «sud», tots aquells que viuen a continents històricament espoliats, vull dir, que els han furtat les seves matèries primeres, des de l’or de l’Amèrica precolombina, als diamants de l’Àfrica. No diguem de les matèries que avui són imprescindibles per als mòbils, com el coltan, que continua furtat d’aquells que viuen a les seves terres.

Benvingut, idò, i els millors desitjos no només de salut, el primer i més preuat com dèiem. També altres, com el desig de tenir present les lliçons que hem après amb la pandèmia sanitària, la solidaritat, el respecte, l’alta valoració de les feines de cura, d’aquelles que atenen les persones malaltes, les dependents, i també les que atenen les cures domèstiques, l’atenció als infants i els majors de les famílies, les que eduquen els infants i les adolescents, els que transmeten coneixements i instrucció per a les persones que van creixent i formant-se per al seu futur d’adultes.

Hem après altres coses, que no podem viure oblidant les agressions a la naturalesa, el canvi climàtic ja és aquí, no és cosa d’un futur llunyà. Hem de valorar tot allò que fa referència a l’economia social i solidària, que té com a objectiu les persones, no els grans beneficis sense importar qui queda al marge. Hem de demanar més responsabilitat i promoció del reciclatge, de la reducció de residus, de la reutilització, no només a qui gestiona doblers públics també a nosaltres mateixos.

I més encara, hem conegut unes illes nostres buides de turistes, buits els carrers, els comerços, els hotels, els pisos turístics. Hem vist la buidor i hem sabut que ha significat molta gent sense feina, treballadores i treballadors necessitant els subsidis, l’ingrés mínim vital, la renda social garantida. Molta gent tocant la porta de les institucions, siguin els serveis socials municipals, les oficines estatals, anant a les portes de les organitzacions solidàries a cercar les bosses del menjar. També moltes persones que treballaven «en negre» això és, sense nòmina declarada, sense pagar IVA, sense cotització a la seguretat social. Persones que no poden anar a cercar els ajuts en funció d’allò que cobraven abans.

Hem vist els petits empresaris de botigues, de restaurants, de bars, de discoteques, d’atraccions de fira, sortint al carrer demanant més ajuts directes, sense paperassa. També hem conegut moltes persones que treballen a les Administracions públiques desbordades per la quantitat d’expedients que apareixen ara, amb llocs de feina sense cobrir per culpa de les grans retallades de l’època Rajoy, Bauzà aquí, com a solució a la crisi del 2008. Austericidi li diguérem i sabíem que era la pitjor solució que es podia donar.

Hem conegut totes aquestes situacions motivades per la crisi sanitària, hem vist les frustracions reflectides en les cares de tantes persones que amb crispació expliquen com la seva economia domèstica depèn dels seus negocis, si aquests han de romandre tancats, no tenen com sobreviure.

I encara més, hem tingut notícia que la violència masclista contra les dones no s’ha aturat amb la pandèmia, ni amb el confinament obligat. Ans al contrari, potser ha augmentat. El moviment feminista no ha pogut commemorar el 25 de novembre amb molta gent als carrers, però ha recordat cadascuna de les dones que ja no hi són, que han perdut la vida en mans d’aquells que les consideraven «seves». Hem conegut com el patriarcat és ben present en la mentalitat arrelada en massa homes que no saben que estimar significa respectar.

Hem viscut per tant, la pandèmia sanitària, la crisi social i econòmica, la crisi climàtica, la violència masclista, durant aquest any 2020, i per aquestes vivències desitjam que l’any que comença divendres sigui radicalment diferent.

Benvingut 2021 de bon de veres. Sabem que només es faran realitat tants bons desitjos si hi contribuïm cadascuna de nosaltres. Reivindiquem bona gestió dels doblers públics, amb transparència i honestedat. Reconeguem la bona feina feta pels representants polítics, no projectem en ells el nostre cansament, la nostra crispació, les nostres frustracions.

Defensem un canvi de model econòmic per a les nostres Illes. Ja hem après la lliçó ara volem que tots i totes puguem contribuir a una altra economia, que no sigui el monocultiu turístic. Parlem-ne i pensem com pot ser la transició necessària per a unes Illes més sostenibles amb el nostre entorn.

Comprometem-nos en la transformació d’aquesta societat. Treballem per erradicar la intolerància, la xenofòbia, el racisme, mostrem el respecte cap a totes les persones, independentment del color de la seva pell, de les seves creences, de la seva orientació sexual. Siguem demòcrates convençudes davant aquelles persones que són el contrari, que reivindiquen la ignorància.

Benvingut 2021, amb esperança, amb convenciment, amb compromís!