«Contra la rutina, la poesia
Contra el realisme, la utopia
Contra el fanatisme, la ironia
Contra el fusell, un somriure.»
Ara que hi torna haver renou de sabres, com cada vegada que es posa en qüestió algun privilegi dels que dominen l'Estat espanyol des de sempre, ens revé aquest cançó de la Companyia Elèctrica Dharma que ens ha acompanyat des de fa molts anys.
Ara que una guarda de professionals de la violència fan brandir els seus sabres rovellats.
Ara que una banda de terroristes espanyolistes fan públics cartes i comunicats amenaçant-nos de mort.
Ara que una guarda de violents encegats per un estrany 'amor a la pàtria' que consisteix en assassinar la meitat dels que l'habiten ens assenyalen.
Ara és l'hora de fer allò que fa tants d'anys que els seus altaveus fariseus predicaven: no cedirem al seu xantatge. Sense violència podem parlar de tot, amb l'amenaça i les armes no aconseguiran res. La utilització de la violència deslegitima les seves idees. Tot el que no rebutgi ('condemni' deien ells) explícitament la seva retòrica violenta, és el seu còmplice...
Contra les seves amenaces, la nostra dignitat.
Contra el seu militarisme, la nostra insubmissió.
Contra la seva repressió, la nostra solidaritat.
Contra la seva monarquia, la nostra República.
Contra el seu renou de sabres, la nostra fermesa per assolir la Independència.
