L’any 2001, d’aquí a poques setmanes farà vint anys, el setmanari valencià El Temps va entrevistar Vicent Partal, director de la publicació digital Vilaweb. Partal va ser, i encara ara, un periodista molt implicat en el denominat procés sobiranista que va culminar en els fets que al Principat de Catalunya es varen produir durant el mes d’octubre de 2017. En el decurs dels anys immediatament anteriors, el periodista valencià visità tots els territoris catalans amb la intenció de fer divulgació d’una mobilització popular sense precedents a Europa. Avui hem pensat que seria interessant revisar les opinions que Partal va expressar en aquella entrevista que li va fer Enric Rimbau, sobretot dedicada als inicis de la premsa digital en català.

Enric Rimbau: Fa poques setmanes naixia Comit, una empresa de comunicació participada per mitjans de premsa comarcal del Principat i de premsa d’Andorra i les Illes. Vilaweb també en forma part...

Vicent Partal: La idea de mesclar aquet tipus de mitjans ja fa temps que es manega. Fa deu anys ja es va intentar. El que ha passat és que la cosa ja és prou madura. A partir de diverses coincidències, entre d’altres l’aliança que ja vam firmar entre El Punt i Vilaweb, doncs, per fi s’ha pogut concretar en un projecte amb cara i ulls.

Enric Rimbau: El projecte pot ser l’embrió del primer grup de comunicació nacional?

Vicent Partal: Comit naix amb la voluntat d’alterar el panorama de comunicació als Països Catalans i de convertir-se en l’empresa de referència. Per tant, sí, l’ambició és total i absoluta. És a dir, la voluntat no és només millorar el que ara som les diverses empreses que integrem Comit, sinó que l’ambició és atacar directament el mercat general del país i anar molt més enllà del que ara som.

Enric Rimbau: Entre les primeres iniciatives hi ha la de compartir continguts de les seccions no locals. Preveieu fer un diari esportiu en català...

Vicent Partal: És el que ara estudiem amb més deteniment.

Enric Rimbau: De sortida serà ja d’àmbit general a tot el país, o serà fet, pas a pas, amb edicions locals?

Vicent Partal: No, no. És un projecte que està en una fase molt avançada d’estudi. Però la idea és traure un diari d’abast i mentalitat nacional, amb un llançament general.

Enric Rimbau: Teniu en compte la possibilitat de crear un diari d’informació general?

Vicent Partal: La idea és, a partir de compartir recursos entre els diversos mitjans, fer que cada diari esdevinga la porta territorial d’aquest diari nacional. Vull dir que, a Lleida, per exemple, no té sentit fer aquest diari nacional, perquè el diari nacional serà el Segre. Potser, a més del que ja dóna, oferirà una quantitat més gran d’informació generalista. L’únic que estem debatent és com entrar amb força als territoris on ara mateix no hi ha un soci, com al Barcelonès-Baix Llobregat o com El Punt, que al País Valencià és setmanari, passe a ser diari. El que no volem fer és un diari que competesca territorialment amb els altres diaris que ja hi ha.

Enric Rimbau: Hi ha espai per a un diari nacional?

Vicent Partal: Sí, pense que és claríssim. La suma del que ara estan venent aquests diaris ja el situaria en el tercer del país. I això sense haver entrat en l’àrea metropolitana de Barcelona ni tenir una presència efectiva i potent al País Valencià... Per tant, hi ha un espai claríssim.

Enric Rimbau: I en aquest mapa de comunicació, l’Avui pot ser un aliat, és un obstacle?

Vicent Partal: No, no. D’això no n’hem parlat. Les empreses que formen Comit són privades i amb beneficis. L’Avui sabem que té uns condicionants derivats de la seua història. Nosaltres no tenim cap posició respecte de l’Avui. L’únic que esperem és que funcione magníficament bé.

Enric Rimbau: Parlant més estrictament de Vilaweb... A Internet hi va haver un boom, semblava que era la panacea. Després hi ha hagut una resituació de tot plegat. Vilaweb, però, ha quedat al marge del boom i de la crisi posterior...

Vicent Partal: Voluntàriament vam quedar al marge de tot el boom especulatiu d’Internet. Si ets dins el mercat i coneixes bé el fenomen d’Internet, era obvi que havia d’acabar no com ha acabat, sinó pitjor. Semblava que a Internet fóra igual que les empreses no guanyaren diners. I ens vam trobar amb situacions ridícules. El fet de ser una empresa amb beneficis ens va permetre superar la fase de bogeria. És a dir, si l’Olé es va vendre va ser, entre altres motius, perquè estava arruïnat. I si moltíssimes altres webs es van vendre va ser perquè també estaven arruïnades.

A Vilaweb sempre ens vam mantenir al marge, perquè la nostra política empresarial no tenia res a veure amb la fantasmada que majoritàriament van generar les empreses d’Internet. I crec que a la llarga això ens ha beneficiat molt, perquè, un cop desinflat el globus, tenim una credibilitat empresarial molt alta.

Enric Rimbau: Algun gran grup us ha intentat comprar?

Vicent Partal: Hi va haver una època en què tothom volia comprar-ho tot. Ara això ha canviat molt, per sort, i la gent es pensa molt les inversions per Internet. Fins i tot veiem com grans empreses, que van fer inversions monumentals, s’estan començant a retirar. Hi ha casos espectaculars, com el d’Endesa, que ha fet unes inversions en telecomunicacions enormes i que ara, si poguera, se les trauria.

Enric Rimbau: Després d’aquests reposicionaments en el sector, què resta? Quins són els límits d’Internet?

Vicent Partal: Internet no pot inventar allò que no existeix. En aquest sentit, Internet s’està posicionant com un instrument més, però no com la panacea, com alguns pretenien vendre, de manera especulativa.

Qui no vulgui ser a Internet perd oportunitats, però no li passa res. Ara bé, això no és una moda passatgera, sinó que es quedarà. Per tant, ser forts a Internet no és ja una aposta de futur, sinó de present.

Enric Rimbau: Pel que fa concretament a Vilaweb, com valoreu la vostra trajectòria, amb gairebé sis anys de funcionament?

Vicent Partal: Vilaweb va nàixer amb una idea molt concreta: a Internet també es pot fer periodisme, i si se’n fa, la informació més pròxima a les persones és la que més interessa. Això ens va fer adoptar una sèrie de posicions, un interès pels temes locals, combinat amb el global... Després, un tema molt important, la llengua. Quan vam arrancar fa sis anys, ningú no creia que el català seria eina per a Internet. Per exemple, vull recordar la gran inversió de la Generalitat de Catalunya amb Olé, que ara està tan de moda. El problema amb Olé no és que fóra amb castellà, sinó que prohibia l’ús del català! Mentre que Yahoo o qualsevol altre portal americà l’acceptava...

Ara totes les dades indiquen que el català és una de les llengües més usades a Internet, no sé si és la setzena o la divuitena, els gran cercadors mundials (Google, Altavista... ), tots, obren pàgines en català, perquè hi ha grans projectes de multinacionals relacionats amb el català...

Sis anys després, reivindiquem que hem introduït el català a Internet. Ho ha fet molta gent, però nosaltres hem tingut un pes molt gran. Reivindiquem haver fet un model de periodisme innovador, que se’ns ha reconegut arreu d’Europa, haver treballat que amb la idea que el fet local és important. I hem aconseguit que una iniciativa en català estiga entre les primeres de tot l’estat i que no estiga subvencionada per ningú.

Enric Rimbau: Quins projectes teniu a Vilaweb?

Vicent Partal: Ara hem incorporat El Punt, dins Vilaweb. Això s’afegeix a totes les edicions locals, les notícies d’Europa Press en català, el directori Nosaltres.com —que és el cercador més important que hi ha en català. Volem anar sumant continguts. Si algú cerca informació en català i dels Països Catalans, el diari de referència és Vilaweb, que també dóna informació del món.

Hi ha un segon objectiu, que és el de fer el salt a altres mitjans. Fa mesos que hem iniciat una línia de treball nova amb la producció de continguts per a televisió. Ara ja tenim un programa fet, per exemple, que és un documental d’una hora sobre Ferran Adrià, coproduït amb Plural, una empresa del grup Prisa. Després hi ha tot el tema del paper, que també és important. Per a una part, a través del Comit participarem en una sèrie d’iniciatives en paper, però també, per exemple, aquesta tardor llançarem al mercat una editorial.