Aquest era el títol d’un programa d’Euskal-Telebista de fa anys, una cosa semblant al Polònia de TV3, que repassava cada setmana els fets més destacats en la Comunitat Autònoma Basca en clau d’humor i sàtira.
No en sé fer jo d’humor, potser una mica d’ironia, el títol l’he manllevat però en to seriós, més aviat dramàtic. Quina setmaneta hem viscut! Començà el dimarts 3 de novembre, per una banda l’inici del llarg camí de les eleccions als EUA, per altra, l’assassinat, brutal, de na Remedios Cortés Cortés, al Secar de la Real. Ja no hi ha paraules. Només ràbia, indignació, impotència. Una jove de 32 anys mare de quatre fills i filles, ha perdut la vida en mans d’aquell que deia que havia de ser seva, no de ningú més.
Haureu seguit per la premsa i les xarxes socials aquest fet, els comunicats del Lobby de Dones, del Moviment Feminista de Mallorca. El divendres proppassat, a la plaça d’Espanya fórem unes dues-centes persones que mostràrem el nostre rebuig, el nostre clam No és un cas aïllat, és el patriarcat!.Només feia quinze dies que havíem acomiadat de n’Habibe assassinada a Peguera.
A les xarxes socials he vist missatges de l’Asociación Gitanas Feministas por la Diversidad on es queixaven del tractament que han fet alguns mitjans de comunicació escrits sobre l’assassinat de na Remedios Cortés: Es tracta d 'un assassinat masclista que mereix que es tracti la notícia, amb la PROFESSIONALITAT i dignitat que totes les dones mereixen pel fet de ser dones. No és hora de callar sinó de cridar NI UNA MÉS! Recordeu l’anterior article on reproduïa les paraules del Lobby de Dones sobre els mitjans de comunicació?
També durant la setmana passada hem conegut una iniciativa, el 4 de novembre, promoguda per estudiants de secundària. Davant el bullyng patit per un jove a Bilbao que va anar a classe amb una falda, els joves mallorquins de molts centres anaren a classe amb falda, al·lots i al·lotes igualats per la peça de vestir. Ha tingut ressò a molts mitjans i a les xarxes socials. Enhorabona de bon de veres per la valentia!
I el dimarts, dimecres, dijous, i divendres de la primera setmana de novembre, pendents dels recomptes dels vots emesos als EUA. A la fi sembla que el Sr.Trump abandona la Casa Blanca, per respir de moltes persones progressistes nord-americanes i d’arreu del món. El nou President demòcrata no és que entusiasmi, ho sabem, en canvi sí que anima més veure la Vicepresidenta Kamala Harris al seu costat, així com les representants electes Rashida Tlaib, Ayanna Pressley, Alexandra Ocasio-Cortez, Ilhan Omar, les veus de l’alternativa verda, feminista al servei de la classe treballadora i les minories, que se sentiran a les Cambres americanes.
A més del President, també s’elegien representants a les Cambres legislatives.El Congrés dels EUA tindrà més de 132 dones, encara lluny de la paritat, només arriben a un 25 per cent del total, però és el percentatge més gran de dones de la seva història. Del total només un 9%, això és 48, no són blanques malgrat que encara no se sap el nombre definitiu. Curiós que vagin tan endarrerits en aquest aspecte de la igualtat, també és cert que no ens ha de sorprendre, ja que hem conegut el complicat sistema electoral, tant dels Presidents com dels Representants i Senadors d’aquest gran país. Un sistema de fa més de dos-cents anys, que no han estat capaços de modificar per fer-lo més democràtic.
I, lluny, molt lluny de nosaltres i d’Amèrica a un altre país, Nova Zelanda també estrenen govern després de la victòria de na Jacinda Arden. Un executiu amb cinc ministres maoris, tres titulars de la comunitat LGTB+, no arriba tampoc a la paritat però s’hi acosta molt. A més per primera vegada la nova ministra nomena el seu país com a Nova Zelanda-Aotearoa, nom original maori. Una gran passa endavant per reconèixer la realitat i diversitat de la seva societat.
Acabam la setmana agra-dolça. Amb tristesa i ràbia per la víctima que fa l’indignant nombre de 1.072 vides desaparegudes per violència masclista. Amb esperança pels avenços en la igualtat real tant aquí, com a llocs tan llunyans del planeta.
