Les enquestes d'opinió són un instrument de participació ciutadana, i, per tant, a les democràcies mínimament serioses convé tenir-les en compte. Segur que no són l'instrument de participació més important, car una societat mobilitzada i les urnes són insubstituïbles. No obstant això, les enquestes d'opinió, si es fan amb rigor tècnic -i amb una periodicitat que permeti copsar l'evolució de l'opinió publica-, són força importants. No debades, gairebé tots els estats tenen organismes demoscòpics públics (el CIS, en el cas d'Espanya). També en tenen algunes de les autonomies espanyoles, com ara, Catalunya amb el Centre d'Estudis d'Opinió, o Euskadi que compta amb l'Euskobarómetro de la Universitat del País Basc.
A casa nostra, malauradament, no hi ha hagut mai interès a tenir un instrument públic per mesurar i estudiar l'opinió publica illenca. Es fa, de tant en tant, alguna enquesta puntual però, com no hi ha continuïtat, no es poden comparar els estats d'opinió ciutadana. Altrament dit, no podem conèixer l'evolució d'allò què pensa la gent. Per tant, aquestes enquestes puntuals tenen poca utilitat. Ja ho va dir Emile Durkheim, un dels pares fundadors de la sociologia, en definir-la com una ciència basada en la comparació!
En qualsevol cas, de la importància que s'hi ha de donar a les enquestes d'opinió periòdiques en són un bon exemple les institucions de la UE que no s'estan de disposar de, entre d'altres, l'Eurobarometer, l'European Values Study, l'International Social Survey Programme, l'European Election Studies, o l' Comparative Study of Electoral Systems. Sens dubte, seria bona cosa que la Comunitat Autònoma de les Illes Balears fos, en aquest sentit, més europea!
I, tanmateix, les enquestes d'opinió no tenen, per aquestes contrades, bona fama. Crec que això és conseqüència de tres factors: 1.- L'excés d'identificació amb un dels seus habituals continguts: la intenció de vot. Malgrat tot, val a dir que les enquestes -si són tècnicament solvents, i no barroerament manipulades- encerten més del que la llegenda urbana diu, i, per una altra banda, cal recordar allò que digué George H. Gallup, fundador, amb Harry Anderson, en 1935 del American Institute of Public Opinion, i un dels investigadors pioners en l'ús d'enquestes per mesurar l'opinió pública: "Tots en el camp de la recerca de l'opinió pública considerem el pronòstic electoral com una de les contribucions menys importants". 2.- La manca d'auditoria de qualitat de les enquestes realitzades per entitats privades, i de control de debò –amb participació ciutadana- de les que fan els organismes públics. 3.- L'ocultació d'assumptes que al poder no interessa que se'n xerri.
Per tant, la reiterada negació del CIS de demanar l'opinió sobre la monarquia espanyola és, a més d'un escàndol i una pràctica antidemocràtica, una causa de desprestigi de l'organisme demoscòpic públic del Regne d'Espanya. Una ocultació que, a aquestes alçades de segle XXI, és del tot inútil, com ho demostra l'enquesta que hem conegut avui. Que 16 mitjans de comunicació independents d'arreu de l'estat (Alternativas económicas, Carne Cruda, Catalunya Plural, Critic, CTXT, Cuartopoder, El Salto, La Marea, La Voz del Sur, Luzes , Mongolia, Nortes, Nueva Tribuna, Pikara Magazine, Praza, i Público) s'unissin per encarregar l'estudi més gran d'opinió sobre la monarquia espanyola va ser una excel·lent iniciativa. L'espectacular èxit del micromecenatge (crowdfunding) per finançar una enquesta que garantís el màxim de solvència i rigor demostrà que a la societat li interessa conèixer l'opinió que de la monarquia borbònica se'n té. Conèixer els resultats un 12 d'octubre, i saber que el 47% de la ciutadania està d'acord (i només el 36,6% en contra) que la monarquia és una institució d'altres temps, i que no té cap sentit en una democràcia, em permet dir que enguany hi ha alguna cosa a celebrar en aquesta data!
L'enquesta conté moltes informacions que, sens dubte, mereixeran futurs comentaris i anàlisis, però en aquesta primera aproximació em sembla molt rellevant el següent: la monarquia suspèn (amb un 4,3 sobre 10) en confiança; el 71,9% de persones enquestades es manifesta favorable a una reforma de la constitució; el 47,8% creu necessari (i només el 36,1% no ho creu) la realització d'un referèndum monarquia-república; i el sí a la república és l'opció del 40,9%, enfront d'un 34,9% que votaria no. Tot plegat és demostratiu de la profunda –i molt majoritària entre el jovent- pulsió republicana que els poders monàrquics ens han volgut ocultar.
