Invasores bones, invasores dolentes

El tema també es podria tancar aclarint que les milanes són autòctones i les tortugues són introduïdes. Pareix esser que tenim un nom per cada cosa excepte per a les “invasores bones”. “Invasora” és una etiqueta que es penja a determinades espècies que se suposa són “dolentes”, però... qui li penja l’etiqueta?

Amb algunes excepcions raretes tot el que va a quatre potes per aquestes illes, o a dues, és invasor. El pitjor invasor som nosaltres, però evidentment ara no estam per a elucubracions de metafísica ultraista ni apocalíptica. Nosaltres ens quedam, naturalment, i ja que hi som, i comandam, la primera ocurrència que vàrem tenir en arribar a Les Illes fou exterminar la fauna endèmica bona d’agafar o menjar (miotragus i altres), després, o mentre, per continuar menjant vàrem introduir les espècies domèstiques i complementàriament o accidentalment la resta (rates i altres). Per reconvertir la Natura en sementers o pastures la primera feina era cremar els boscos primaris. Això va esser la carta de presentació dels nostres primers avantpassats.

A partir d’aquí es va anar introduint tot el que coneixem i més. Segons Joan Binimelis a la seva “Història de Mallorca” (1593) “las varias cazas que produce son muchas: ciervos, gamos, cabras montesas... conejos infinitos... torcasos... produce grandes encinares donde apacientan todos los puercos... en qualquier parte se siembra trigo”.

La majoria d’espècies introduïdes no s’adapten a les nostres garrigues, i si tampoc no s’adapten a l’àmbit domèstic, ni que sigui a les clavegueres, desapareixen. Algunes excepcions s’han anat adaptant al medi, les que ho han fet a l’era preturística són les que en podríem dir “invasores bones”. Darrerament amb la globalització, facilitat de comerç i afició a tenir animalets cridaners per ca nostra, tal com passa amb els quissons, o pitjor, quan creixen es tornen incòmodes i mals de mantenir, aleshores els abandonen. Aquests animalons es cerquen la vida per les muntanyes i n’hi ha que prosperen, com els onsos rentadors. Això, com ja vos estau suposant, són les invasores dolentes.

Una altra queixa recurrent dels caçadors és que les serps també els fan la competència i volen que els govern les elimini. A la conselleria ja fa devers deu anys que varen dir que el més econòmic seria acostumar-nos a les serps, però com que aquí hi ha una bona pesquera de vots s’han d’anar fent plans d’eliminar serps, que estarien molt bé si les possibilitats d’èxit fossin elevades, però no és el cas, ni amb les serps ni amb moltes altres ocurrències de la Conselleria. De fet en deu anys no hi ha notícies de millora. Amb les cuques dels pins fa 50 anys que no hi ha millora, però es continua emmetzinant la fauna mentre el pinar va de primera. A les Pitiüses sí que cal fer l’impossible per eliminar les serps, ja que tradicionalment no n’hi havia i es mengen les sargantanes.

A Mallorca hi ha 5 espècies de serps introduïdes, 2 considerades “bones” per haver arribat primer i 3 “dolentes” per haver arribat darrer, però com veim el criteri és bastant groller, per poc que hi pensem veurem que un criteri científic hauria d’esser un poc més complicat. D’entrada, sabent que cap espècie és un perill per als humans, com més n’hi hagi i més grosses, més rates i més grosses menjaran, la competència serà entre elles mateixes i si extingien les rates, les serps també minvarien molt, o es barallarien entre elles i de les 5 espècies en amb sort es tornarien a quedar en 2, idò tornaríem allà on érem. De la serp d’aigua no es veu tan clar quin profit en treim, i pareix esser l’enemiga principal dels ferrerets. Si els barranquistes es poguessin dedicar a eliminar-les potser ho aconseguissin, però, justament, la serp d’aigua és invasora “bona”, supòs.

Tot això som nosaltres mateixos que ho introduïm i els espants a posteriori no es corresponen gens amb exigir que es talli el problema d’origen. Un problema curiós és que per solucionar-ho hauríem de tenir competència autonòmica total en els ports, amb policia autonòmica, no dels que diuen “me hable en cristiano”. No crec que votin en aquesta direcció, els caçadors de migjorn. L’afició dels friquis a tenir mascotes com ells també ens ho hauríem de fer mirar.

Aquest horrible mes d’agost ja començava amb una altra notícia per a l’antologia del disbarat. Per a què no m’acusin de doiut ho agafarem tal qual: “Una gran sorpresa se llevó un vecino de Porreres cuando al acudir, por la noche, a su finca para ver quien se comía sus jóvenes almendros se percató que no eran ni conejos ni cabras, los que arrasaban sus árboles. Eran gamos” (Ultima Hora 02/08/2020). Era la prova que ens faltava: si són les cabres les que es mengen els teus arbres fas mamballetes, si són daines (com en Bambi), has de maleir el Govern.