És una realitat que les persones joves som les que més hem patit les dues crisi d’aquest segle. Per aquesta i altres raons, moltes eivissenques que vàrem sortir a estudiar o treballar, hem hagut de tornar a la terra natal. Aquesta tornada suposa la (re)apertura d’uns debats que ens acompanyen des de fa temps: la precarietat de la feina estacional, la impossibilitat d’un lloguer, la dificultat de trobar una feina vinculada als estudis realitzats i la pèrdua d’autonomia personal per tornar a la casa familiar. Tot això suposa una urgència política per al jovent. Per una banda la necessitat d’una organització per a reivindicar les seves pròpies lluites i per l’altra la creació d’un discurs propi des d’una perspectiva feminista, de classe, antirracista i ecologista que pugui crear un abans i un després que neixi d’aquest apoderament.

Això no vol dir que les joves no estiguin participant de moviments socials. Tenim els exemples com Extinction Rebellion i les dues concentracions convocades al juny per l'assassinat de George Floyd. Dins aquests moviments hi participa gent jove, però conviuen amb discursos classistes i actituds racistes dins aquestes concentracions. Ens referim a exigències difícils d’assolir econòmicament com és la perspectiva zero waste i a l’apropiació dels discursos i els espais antirracistes per part de persones blanques i joves. I no es tracta d’això, sino de construir un moviment i un espai de debat i anàlisi transversal que pugui recollir les problemàtiques que afecten els joves però que també va més enllà. No es pot parlar de la politització del jovent si no es tenen en compte les diferents opressions estructurals, si no partim de la precarietat i la vulnerabilitat de les nostres diversitats.

Dins alguns espais de persones joves, a causa d’aquesta falta d’anàlisi i perspectiva, es colen discursos que promouen una falsa neutralitat com: jo no som ni de dretes ni d’esquerres, totes les opinions són respectables. Tot i no ser un fet exclusiu del jovent, és evident el perill d’aquestes ideologies “neutrals”, i és que no ho són: creen silencis davant les injustícies i les desigualtats. Desmond Tutu deia que “Si ets neutral en situacions d'injustícies, has elegit el bàndol de l'opressor”. Precisament si les nostres generacions patirem tot el que ha de venir tant en l’àmbit econòmic, com cultural i social, la nostra postura política no pot donar via lliure a les opressions.

La dreta segueix reaccionant quan es pretén construir un món amb més justícia social per a totes, per desgràcia té veu i està a les institucions. Tot això demana a crits organització, participació del jovent a les institucions i al carrer, i una perspectiva ferma que freni les polítiques neoliberals, patriarcals, racistes, LGTBIfòbiques i colonials que pretenen desenvolupar els qui no estimen la terra, sinó el capital. Necessitem un jovent posicionat, amb lectures crítiques i transformadores de la realitat. Que participin de les diferents organitzacions i moviments socials que lluiten per un futur millor, aquell que ens acull a totes i a tots, dins la nostra pròpia diversitat, a una illa on la terra i la mar es defensin i es garanteixi la vida de les persones per sobre totes les coses.

Núria Prieto, mestre i membre d’ARA Eivissa.