Eudald Carbonell (Ribes de Freser, Ripollès, 1953), és arqueòleg i catedràtic de Prehistòria; treballa a la Universitat Rovira i Virgili. És un dels arqueòlegs amb més prestigi internacional i ara, amb motiu de la crisi del Covid-19, ha estat protagonista per mor d’algunes manifestacions que ha fet, certament impactants; per exemple, quan va afirmar que la crisi del virus potser serà el darrer avís i que si els humans com a espècie no hi posam consciència crítica, el col·lapse pot arribar aviat. Dia 25 de gener de 1999, Àlex Millan va entrevistar aquest científic per a la revista El Temps amb motiu de les troballes arqueològiques d’Atapuerca (Burgos), on fou trobat l’Homo antecessor, troballa que va revelar que l’Homo sapiens no ve de l’Homo neanderthalensis i que va obrir nous interrogants. Avui hem volgut recuperar aquella entrevista per als lectors del dBalears.

Àlex Milian: Parli’m del jaciment d’Atapuerca...

Eudald Carbonell: És molt complicat. Les descobertes més importants d’Atapuerca són cinc. Primera, a Atapuerca, hi hem trobat segurament el cementiri més antic conegut de la Història. A la Sima de los Huesos d’Atapuerca hi hem trobat una acumulació de més de trenta-dos cadàvers al fons d’un pou de 300.000 anys d’antiguitat. Aquest jaciment potser és el primer cementiri de la història. Per tant, hem descobert quan surten els rituals humans d’enterrament. Això és una descoberta, jo crec, importantíssima, perquè canvia el sentit de la transcendència humana que teníem fins ara. Pensar que hi havia cementiris humans de fa 300.000 anys era impensable amb els coneixements que teníem de l’evolució humana. Per tant, a la Sima de los Huesos, hi hem trobat aquests trenta-dos individus que són acumulats antròpicament —pels humans— i que representen un pas en la complexitat humana importantíssims.

Àlex Millan: Què més hi han trobat?

Eudald Carbonell: El jaciment de la Gran Dolina, també a Atapuerca, a mig quilòmetre de la Cima de los Huesos: és un jaciment que té més de vint metres de nivells, i en un dels nivells de la part superior, el nivell 10, que té uns 300.000 mil anys, s’hi ha trobat objectes de caçadors-recol.lectors de la mateixa espècie que hi ha a la Sima de los Huesos, Homo heidelbergensis, i l’estudi de les peces trobades en microscopi electrònic demostren que aquest gent feia servir eines per adobar la pell. Col·laboradors d’aquesta universitat, com Josep Maria Vergés, han aconseguit demostrar que peces de sílex havien servit per adobar la pell. Això és un gran descobriment, perquè vol dir que fa 300.000 anys també es vestien. A la mateixa cavitat de la Gran Dolina, al nivell 6, amb una antiguitat de 800.000 anys, s’hi han localitzat restes de cinc individus que pertanyen a una nova espècie, a l’Homo antecessor, que possiblement són els primers homínids que arriben a Europa. Això és també una gran aportació científica del nostre país a la ciència universal, perquè és una espècie nova d’homínid amb una cara com la nostra i un crani arcaic que demostra que l’origen comú nostre —dels Homo sapiens i dels Homo neanderthalensis— és l’Homo antecessor. Una altra descoberta fonamental és que fa 800.000 anys es practicava el canibalisme, que també és un fet insòlit, desconegut, i la prova més vella de canibalisme de la història.

I a la Gran Dolina, a la base de tot, al nivell 4, cap a un milió d’anys d’antiguitat, i a l’Elefante, un altre jaciment que hi ha a uns cent metres, i amb més d’un milió d’anys, hem trobat proves d’ocupació humana a la península Ibèrica. Per tant, tenim la prova de les coves més velles que es coneixen a Europa, descobertes a través de les seves eines i de les marques de tall als ossos que demostren que escorxaven animals per menjar-se’ls. Aquestes aportacions són les cinc més importants que s’han fet fins ara. Però ara n’hi haurà més: sobre el llenguatge, sobre com parien les femelles fa 300.000 anys, i més coses.

Àlex Millan: Això què requereix ara? Un estudi de les restes trobades?

Eudald Carbonell: Tot això és important per dues coses: pels descobriments excepcionals que es fan, perquè, de 300.000 anys, hi ha els jaciments més importants que coneixem i, de fa 800.000 anys, els homínids més vells coneguts a Europa. I llavors hi ha les anàlisis de laboratori, que permetran canviar la visió de l’evolució humana: forma de caminar, llenguatge, quin tipus de comunitat eren, llenguatge, com vivien, etcètera.

Àlex Millan: Com és que al cementiri que comentava només hi ha trobat adolescents?

Eudald Carbonell: Sí, la majoria són adolescents de catorze anys a vint-i-cinc. Això indica que és en aquesta edat que aquelles poblacions tenien un nombre més important de baixes. I, de fet, molts pocs arriben als trenta-cinc anys o als quaranta. És a dir, que jo difícilment seria viu. O seria un vell molt vell. El perquè, no el sabem. Tampoc no hi ha nens. Creiem que aquestes societats atenien molt bé les criatures, que hi havia estructures familiars i socials que vetllaven pels petits per evitar l’extinció de l’espècie.

Àlex Millan: Els primers exemplars són de fa 800.000 anys. D’on procedien?

Eudald Carbonell: De l’Àfrica. Els primers europeus són africans. I nosaltres també. Nosaltres sí que som africans africans. Nosaltres vam venir fa 100.000 anys de l’Àfrica. Totes les poblacions europees, excepte el els Neanderthal, són africanes perquè eren els tècnicament i culturalment més avançats i genèticament més forts.

Àlex Millan: I aquestes troballes com deixen el nostre arbre genealògic?

Eudald Carbonell: Aquestes descobertes el clarifiquen perquè hi ha una peça clau que és l’Homo antecessor. I nosaltres pensem l’Homo antecessor dóna una línia a l’Homo sapiens i una a l’Homo heidelbergensis, que dóna el Neardenthal. I l’Homo sapiens és el que torna a Europa. Per tant, nosaltres hem trobat la clau de volta que explica l’aparició de la humanitat fa un milió d’anys.

Àlex Millan: Què vol dir que torna a Europa?

Eudald Carbonell: L’Homo antecessor, fa un milió d’anys o 800.000, se’n va de l’Àfrica a Europa i s’extingeix en el Heidelbergensis, que dóna el Neanderthal. I fa 100.000 anys, l’Antecessor que hi havia a Àfrica i que ha evolucionat a Sapiens, torna a Europa, i som nosaltres. Tots venim de l’Àfrica.

Àlex Millan: Vostè també treballa en jaciments a l’Àfrica. Què hi volen trobar?

Eudald Carbonell: Treballem en l’equip de Mohammed Sarouni en jaciments de fa dos milions d’anys al nord d’Àfrica, a Algèria. És un col·laborador, membre i professor de la Rovira i Virgili. I també tenim perspectives de treballar a Etiòpia, amb jaciments d’un milió d’anys a tres. Això és un projecte que encara no hem realitzat. Hem estat a Etiòpia, però encara no hem començat a treballar-hi. Pensem començar a aviat.

Àlex Millan: Què esperen trobar-hi?

Eudald Carbonell: L’aparició de l’Homo sapiens, l’Antecessor entre més coses, i trobar indústries de més de dos milions d’anys.

Àlex Millan: L’Antecessor no ha aparegut mai a l’Àfrica?

Eudald Carbonell: No ho sabem. Hi ha homínids que s’han trobat a Etiopia i que són de fa un milió d’anys. Aquests homínids tenen característiques semblants, però encara no sabem segur si són l’Homo antecessor.

Àlex Millan: No han estat ben estudiats?

Eudald Carbonell: No.

Àlex Millan: Per què hi ha homínids a Atapuerca, i no a Ulldecona o a la Valldigna?

Eudald Carbonell: Atapuerca és un indret molt ben situat. En una cruïlla de camins entre el Duero i l’Ebre; just en una zona que connecta l’Ebre (la Mediterrània) amb l’Atlàntic i el Cantàbric. És, per tant, un nus de comunicacions important. I perquè hi ha un sistema de coves importantíssim, de tres o quatre quilòmetres, que han conservat els fòssils a dintre.

Àlex Millan: És a dir, que devia haver-n’hi a més llocs, però allà s’hi ha conservat...

Eudald Carbonell: Sí, les coves els han conservat... o que, els altres, encara no els hem descoberts.

Àlex Millan: Si trasplantéssim l’Home antecessor a avui en dia, de què seria capaç?

Eudald Carbonell: Seria capaç de fer moltíssimes coses. Possiblement de parlar i d’estar amb nosaltres. El que passa és que la seva capacitat cranial és de mil centímetres cúbics —uns 200 o 300 cm3 inferior a la nostra—, però seria capaç de fer moltes coses, crec jo. Seria capaç d’aprendre, d’escriure. Possiblement era intel·ligent, l’Homo antecessor. Suposo que seria capaç d’aprendre com nosaltres.