Quan el partit neofeixista espanyol Vox va assolir representació a les institucions del nostre país ja varem recordar que el feixisme era present a les nostres institucions des de feia una bona partida d'anys: des que el Front Nacional de Jean-Marie Le Pen va aconseguir representació a diversos ajuntaments de Catalunya Nord.
Ja feia tres eleccions seguides que els seguidors de la filla de Jean-Marie, Marine Le Pen quedaven en segon lloc a la primera volta de les eleccions municipals de Perpinyà i a la segona volta, els votants de la resta de formacions havien de fer pinya per a evitar que acabàs governant.
Aquesta vegada, la desmobilització de bona part de l'electorat, per la por al coronavirus, ha fet que Louis Aliot candidat del partit ultradretà Reagrupament Nacional i exparella de Marine Le Pen, esdevingui batle de Perpinyà.
D'una banda és una notícia que escarrufa i preocupa, perquè algunes de les mesures que es prendran des del consistori de la capital del Nord, seran molt negatives per la convivència i cohesió social de Perpinyà. D'altra banda, és evident que Aliot, ara que haurà de governar, veurà com queda al descobert el seu discurs populista buit i la seva manca de programa polític, més enllà de quatre consignes xenòfobes i quatre eslògans sense translació a la realitat de la gestió política.
A tot això, cal afegir que a la majoria de països de la Unió Europea, els partits d'ultradreta són partits antisistema, o dit des d'una altra perspectiva, són formacions que han de treballar amb el sistema en contra. Un sistema que, en moltes ocasions els fa servir de beneits útils i quan no els ha de menester els capola i els torna a la casella de sortida.
Això, al Regne d'Espanya, és diferent. L'ultradreta és, des de fa molts anys, dins el sistema i ocupa llocs molt importants en el poder judicial, dins l'exèrcit, la policia, l'alt funcionariat i els poders fàctics.
Això la fa més perillosa.
I a les institucions de la UE ho saben. I la vigilen.
Té raó, l'articulista. El que ens hauria de preocupar no és que VOX pugui accedir als ajuntaments o als parlaments, etc. El que ens ha de preocupar és que ja està ben instal·lat, el que VOX representa, a les àrees de poder de l'Estat i que ningú no fa mai res per canviar el procediment de successió. Jo no sé si als estaments del poder francès l'extrema dreta hi té representació, però el que és segur és que als ressorts del poder de l'estat francès hi ha una bona colla de gent conservadora, d'altra manera no s'explicaria que els polítics que accedeixen al govern del país es desprestigiïn d'una manera tan veloç. Serviria d'exemple, d'aquest deteriorament imparable, el cas de Manuel Valls, un senyor que va ser ministre d'un govern suposadament socialista i que ha acabat a l'ajuntament de Barcelona, representant una dreta molt reaccionària gràcies a la qual Ada Colau ha pogut renovar el càrrec de batlessa. Surrealisme total.
Des del meu modest punt de vista, aquest és el tema. O sigui, com que ningú no canvia mai qui de veritat comanda, tothom de sota, per aquest motiu, acaba desgastat. Posem per cas que sigui ver que, tal com diuen algunes fonts, Felip VI sigui un rei proper a la ideologia de VOX. Idò aquest no és el problema principal, el problema principal és que fa poc va venir a Mallorca i els suposats progressistes que governen les Illes, Francina al cap davant, varen fer el paper de gregaris acompanyant-lo durant el passeig que el monarca ultraconservador va fer per la platja de Palma. Per si no n'hi hagués hagut a bastament, cap organització republicana de les que hi ha a Mallorca, ni cap partit que diu que defensa la república, no hi va comparèixer amb la intenció d'expressar rebuig al rei. Vet aquí una mostra que explicaria la resignació, o la connivència, amb l'Estat permanent i reaccionari i, per tant, explicaria la viabilitat d'una alternativa més antidemocràtica. Dic més antidemocràtica perquè crec que, tal com van les coses, la democràcia actual ja fa aigua per tots els costats.