Cada dia sent més vergonya en sentir la paraula espanyol. Això que també vaig viure aquell temps en què crèiem que tot el que es s feia als altres indrets era millor. Si el que compraves no era espanyol això volia dir que era millor. Es tractava de dir un lloc molt important: això és suís, belga, japonès, etc., la qüestió era que no fos espanyol. Sembla que totes aquelles generacions hagin creat les generacions actuals que creuen que esser espanyol és una de les coses millors que es poden ser en aquest món. Els espanyols són campions del món en futbol, tenen el pilot de motos millor del món, també tenen un pilot de cotxes que ha estat el millor del món, també tenen el tenista millor del món i a l’oposició hi ha els millors polítics del món. Quina gràcia! També hi ha alguns comentaristes d’articles que es creuen els millors comentaristes del món. Quina desgràcia!

Sembla que els espanyols actuals no poden entendre que és millor ser un estat amb quatre llengües importants, que només donar importància a una sola llengua i voler fer desaparèixer les altres que tanmateix existeixen. Sembla que no hi ha hagut cap govern que ho hagi volgut fer entendre ensenyant aquesta qüestió a totes les escoles de l’Estat. Però és que no solament han fet això sinó que han fet infinitat de lleis supravalorant una sola llengua i dejectant les altres. I els escolars, els espanyols adults actuals ho han après bé. Ho recorden perfectament. Actuen d’aquesta manera. Només s’ha d’aprendre la llengua important, les altres llengües són ridícules, se les compara amb qualsevol llengua en perill d’extinció perquè volen que s’extingeixin, les volen extingir.

Si la llengua catalana té la seva importància perquè és la llengua parlada als PPCC (Principat de Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Sardenya), llavors se l’ha torpedinada per tots els costats, especialment per fer creure que no eren la mateixa llengua. Si aconseguien tres o quatre llengües diferents, llavors feien més difícil la seva supervivència. Cosa han aconseguit, perquè hi ha mallorquins que aprecien el que és un producte de les Illes, per exemple les cançons, però encara odien les cançons en català. És el mateix que passaria a un espanyol que odiàs les cançons extremenyes i estimàs només les sevillanes. Però la gent fa el que li han ensenyat a fer. Per si hi hagués algun dubte, surten peces (persones) de qualsevol institució que es dediquen a fer el mateix. Continuar mentint al poble espanyol. Ara ha tocat el torn als jutges. El Tribunal Suprem espanyol ha confirmat la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana el qual havia anul·lat l’ús preferent del català en l’administració valenciana, i, també havia prohibit al País Valencià, el Principat i les Illes de fer servir el català per a comunicar-se institucionalment, cosa que fins ara es feia amb normalitat.

Tenen uns jutges mentiders i prevaricadors que conviden i obliguen el poble català de tots els indrets a desobeir-los. Els governs d’aquests indrets, del Principat, del País Valencià i de les Illes s’han relacionat fins ara sense cap problema en la seva llengua. I en lloc de ser confirmat pel Govern central i totes les seves institucions, es dediquen a posar mal i confusió, a més de prohibir des del punt de vista legal, les coses més legals del món. Si això no és prevaricar que vénguin tots els fats del món i ho decideixin. La sentència és confirmada pel Suprem i continua anul·lant onze articles i una disposició final del decret que regula l’ús de les llengües oficials al País Valencià, i que va ser aprovat pel Consell. Aquesta és una acció que ataca l’autogovern, que té competència en matèria de llengües oficials. Els articles proporcionaven un ús preferent al català respecte del castellà en assumptes com les notificacions en els tràmits administratius, la retolació d’edificis i dependències públiques, la comunicació entre els treballadors públics i la d’aquests amb els ciutadans, les publicacions i publicitat institucional, els contractes amb proveïdors, i la retolació de carreteres, camins i més dependències i serveis d’interès públic que depenen d’entitats locals. Idò tot per avall que no es pugui fer res d’això, que s’arraconi la llengua del poble i que se substitueixi per la bona, la seva, la dels colonitzadors, perquè això no és diferent a la política colonial dels espanyols durant el temps que tenien virreis a les terres americanes colonitzades que no descobertes per espanyols. Colonitzades i espoliades que en aquesta qüestió són experts i especialistes.

Sembla que les accions contra els catalans no queden tan sols a la llengua. A part d’haver ajudat a fer que empreses que tenien la seu al Principat de Catalunya, com el Banc Sabadell i CaixaBank, ara no ha mogut gaire fils per aconseguir que Nissan es quedàs a Catalunya, es com si pensàs que ja són o que seran independents en un temps proper i volgués que no fossin viables sense l’ajuda de l’Estat espanyol. Tot és ben lamentable, però una entrevista a Joan Amorós, actual president de Ferrmed (lobby empresarial europeu de transports) i que va fer feina durant molts anys a Nissan explica a VilaWeb el que ha passat i està passant amb la planta de Nissan catalana.