Quan el PP s’entrega a Bauzá i Delgado, ja fa devers deu anys, entram en una altra guerra “sin complejos” i molt pitjor: ara l’enemic del poble és el seu mateix govern. Aquell gonellisme ja passa al folklore, com el mateix Pep Gonella, na Catalina de Plaça, el rebosillo o els calçons amb bufes. Per posar-ho encara més gràfic: els gonelles es queden en calçons blancs damunt s’era, quan tot ja es fa amb “sa cosetxadora”.
Bauzá i Delgado no van de coverbos, van a rompre, tot i que se’n serveixin puntualment per fer-ne befa, com la famosa escena de l’escala figueralera de les sobrassades, o tenir barra per a escenes tan grolleres com que un grupuscle de gonelles donàs una medalla a Delgado com a “Baleá exemplá” o quelcom semblant, potser ideat per a què des d’El Mundo fessin mamballetes amb les orelles.
Com aquell qui diu, ha passat un segle. La llengua minva al carrer, aleshores els bastaria fer el colló, però justament es recupera, o “molt pitjor”: es normalitza a l’Escola. Idò ara es tracta de bombardejar l’Escola en català (TIL, llei de Símbols, bilingüisme). La pagesia no existeix, els forasters continuen arribant a l’engròs i el PP els anima a no integrar-se, o directament al confrontament ─el merder els dona vots─. El famós bilingüisme, al que també s’apunten forasters del Partido Español, és una arma hipòcrita terrible.
El bilingüisme com a fenomen lingüístic és un maldecap per als filòlegs que ja coneixien perfectament, no necessitaven cap neogonella que els ho embullàs. El bilingüisme polític de Carlos Delgado “sin complejos” no hi té res a veure. Ell mateix es vantava de menysprear el mallorquí fins a un extrem grotesc. El seu bilingüisme no era per a què els forasters parlassin durant mig dia en mallorquí, ni per a què la meitat de canals televisius s’oferissin en català, ni prop fer-s’hi: era un eslògan per a no dir “bombardeamos el catalán”, que queda com a cacofònic. A part que tots els catalanoparlants ja ho érem, bilingües de naixement. El problema són els que només parlen en foraster.
Curiosament per les mateixes saons s’inventa Ciudadanos a Catalunya, i precisament per anar en contra del català i el catalanisme, o sigui a favor l’imperialisme madrileny. De fet passen al PP per la dreta en introduir el foraster al parlament de Catalunya i en quasi totes ses intervencions públiques, a part d’altres ocurrències que recorden Primo de Rivera. Ara diuen que això és esser lliberal. Els fatxes estan que no dormen, amb la llibertat.
Era inevitable que vinguessin cap aquí, i efectivament ens envien en Pericay més aviat que de pressa, que és com un gonella a la lluna de València. Com que és filòleg, es va muntar un idiolecte d’estàndard mallorquí, però com que ell és català del Principat i l’accent no hi ha cristo que el domini, queda una cosa que tanmateix grinyola i no sabem de ningú més que s’hagi apuntat a aital ocurrència.
La seva mateixa parella política (a la legislatura anterior) Olga Ballester, parlava exclusivament en foraster. Era la mare de Laura Venzal, la menor d’edat usada per calumniar Jaume March, aleshores director de l’institut de Marratxí. Per això reberen homenatge dels que preparaven la delegació de VOX, però per mamar de la política va veure més productiu apuntar-se a Ciudadanos.
I ja que hi som, sa madona d’en Pericay “s’es enviada” a IB3 a vigilar que als telenotícies salin tot quan sigui possible i més: des d’es bisbe fins a sa marededeu, i posant de locutors joves que no atinen entre esses sonores i sordes, ni la ‘o’ oberta o tancada, i fan un calc tal com sona de les cròniques que els escriuen de Madrid pensant. Després van a entrevistar tots els forasters que troben pel carrer o almanco que amollin el màxim de “desdeluegos”.
Tornant al folklore gonella, deia que la part filològica ja va quedar resolta amb la contesta de mestre Borja Moll i altres pròcers, aviat farà 50 anys. Tot fent un enèsim esforç per suposar que no era només per emprenyar, Pep Gonella Zaforteza estava preocupat per les formes de subjuntiu arcaiques. El problema actual és que, de menors de 30 anys, ben pocs deuen saber que és això; quin percentatge pot llegir una rondalla amb fluïdesa? Més patètic encara: quants parlen el mallorquí “autèntic”? Pocs, entre altres coses perquè els gonelles, altres renegats, emigrats, matrimonis mixtos... solen parlar als fills en foraster.
Però tant se val, amb l’excusa més peregrina sempre torna un gonella que necessita recordar que a un lloc diuen ‘gat’ i a un altre ‘moix’, i ja tenim discussió de peixateria d’Astèrix. Una variant recurrent és que el problema del català és que es diu català. Si enlloc de dir ‘català’ diguéssim ‘Mariaina’, per exemple, els fatxes deixarien d’emprenyar, pareix que volen dir, però no ho crec.
Agraesc els comentaris de la primera part, especialment de Tià, on ens informa que l’occità ja és en extinció irreversible a gran part de son territori. Si el català al carrer continua minvant acabarà com l’occità, a no esser que revertim la situació i continuem defensant l’escola, com vàrem fer contra Bauzá i Delgado, aleshores del PP.
I sobretot: no tireu les camisetes verdes.
Gràcies per opinar respectuosament. Aquest tema, ara ajudat per la facilitat d’internet. és el típic per acabar com a la peixateria d’Astèrix. Crec que ho hem superat amb nota.
Tot i això, potser encara es podria millorar centrant-nos més en el bessó del problema i si el que opinam potser ja es va escriure fa temps.
Per exemple, el tema dels gonelles és més específicament de renegats que no pas d’espanyols. El tema de ‘na Pericaya’ no eren els estudis que té, sinó si va arribar a IB3 per oposicions, la varen votar, però sobretot, que hi va anar a fer? a salvar-nos del nostre patuès? fent salar des de la trona?
Antoni: per això són les gramàtiques, hi ha mots molt enrevessats, per exemple ‘per’ i ‘per a’, no és ben igual, després hi ha el ‘que’, que pot esser moltes coses, i si és interrogant... un dia de confinament te passa volant, repassant tot això.
Colcant Salat: aquinetes, assuquinetes, assutssuquinetes, assuquinos... No discutiràs que és més curt dir ‘aquí’. Però això també està estudiat: en diuen ‘registres’, de vegades cal reflectir el llenguatge del cafè amb els “batuadells” que calgui, però generalment és millor l’estàndard.
Macià: els subjuntius en ‘a’ s’usen entre la gent vella, deia Borja Moll el 1972 (Polèmica d’en Pep Gonella p. 26), idò no en poden quedar gaire. Justament els exemples que posau són de frases fetes que són, precisament, un reservori de mots arcaics.