Ahir va fer dos anys que l’ultranacionalista Dossantos va demanar per la ràdio que esclatassin bombes a les cerveseries de Munic i que segrestassin els alemanys de Mallorca, histèric perquè la Justícia alemanya no va veure que el President Puigdemont s’alçàs amb armes (que és lo que vol dir “rebelión”, que és lo que l’acusaven) sinó que va veure que va encapçalar un referèndum pacífic i democràtic. Això després d’intentar debades el govern català (desset vegades!) que la votació fos acordada amb l’estat espanyol, com acordaren l’any 2014 a Escòcia els independentistes i l’estat britànic.

Són passats dos anys de llavors ençà. I no tan sols sa "justicia igual para todos" és anada ben alerta a tancar-lo, sinó que ell continua amb un micròfon de ràdio davant la boca, a la seva disposició, per a adoctrinar les masses en l'odi a tot quant a ell no li agrada.

Jo deman: en aquest autoanomenat 'estado de deretxo', en aquesta autoanomenada 'democracia avanzada', continuaria a lloure i tan tranquil al cap de dos anys qualsevol "periodista" mallorquí o català que hagués incitat al terrorisme contra els nostres clients alemanys? En seria sortit amb una multeta simbòlica de 15.000 o 20.000 eurets, amb lo que costa un cotxet de segona mà?

També deman: quants d’anys de presó hauria demanats la 'fiscalia' si la incitació que va fer aquest subjecte de fer esclatar bombes a les cerveseries de Munic, o de segrestar els alemanys de Mallorca, les hagués fetes un independentista mallorquí o català? Què n'haurien dit els hotelers mallorquins, que pegaren el crit al cel quan un parell de desenfeinats, per protestar contra la massificació turística, tiraren una grapada de paperins a uns turistes que sopaven a un restaurant? Per què han callat tots? Per què han callat tots, tots, tots els polítics? Per què han callat tots els mitjans de comunicació?

Me sap greu dir-ho: tothom qui n'hauria feta una escandalera, si les incitacions a l'odi i al terrorisme fossen sortides d'una boca mallorquina o catalana, però ha callat durant dos anys sencers, se'n fa còmplice silenciós.

Així és que donam per bo que uns hagin d'anar a la presó o que s'hagin d'exiliar per no mirar prim amb la lletra d'una cançó, i llavors ens giram allà deçà i feim el sord i el colló davant la incitació (per ones de ràdio!) al terrorisme. Som fantàstics!