Dos anys de silenci còmplice amb les amenaces de l’ultranacionalista Dos Santos

Són passats dos anys de llavors ençà. I no tan sols sa "justicia igual para todos" és anada ben alerta a tancar-lo, sinó que ell continua amb un micròfon de ràdio davant la boca, a la seva disposició, per a adoctrinar les masses en l'odi a tot quant a ell no li agrada.

Jo deman: en aquest autoanomenat 'estado de deretxo', en aquesta autoanomenada 'democracia avanzada', continuaria a lloure i tan tranquil al cap de dos anys qualsevol "periodista" mallorquí o català que hagués incitat al terrorisme contra els nostres clients alemanys? En seria sortit amb una multeta simbòlica de 15.000 o 20.000 eurets, amb lo que costa un cotxet de segona mà?

També deman: quants d’anys de presó hauria demanats la 'fiscalia' si la incitació que va fer aquest subjecte de fer esclatar bombes a les cerveseries de Munic, o de segrestar els alemanys de Mallorca, les hagués fetes un independentista mallorquí o català? Què n'haurien dit els hotelers mallorquins, que pegaren el crit al cel quan un parell de desenfeinats, per protestar contra la massificació turística, tiraren una grapada de paperins a uns turistes que sopaven a un restaurant? Per què han callat tots? Per què han callat tots, tots, tots els polítics? Per què han callat tots els mitjans de comunicació?

Me sap greu dir-ho: tothom qui n'hauria feta una escandalera, si les incitacions a l'odi i al terrorisme fossen sortides d'una boca mallorquina o catalana, però ha callat durant dos anys sencers, se'n fa còmplice silenciós.

Així és que donam per bo que uns hagin d'anar a la presó o que s'hagin d'exiliar per no mirar prim amb la lletra d'una cançó, i llavors ens giram allà deçà i feim el sord i el colló davant la incitació (per ones de ràdio!) al terrorisme. Som fantàstics!