Ben entrats en la crisi financera, econòmica, i social de 2007-2008, en plena voràgine de retallades a l'engròs, a base de programes de polítiques d'austeritat autoritària, l'establishment polític, econòmic, mediàtic, i acadèmic, insistia en sostenir, fort i no et moguis, que aquell cataclisme era quelcom imprevisible. Era mentida. Els que teníem la responsabilitat de llegir estudis que elaboraven alguns gabinets econòmics sindicals -en el meu cas els de CCOO i de la Confederació Europea de Sindicats (CES)-, els que érem devoradors -i ho continuem sent- dels llibres del mestre José Manuel Naredo – la seva darrera publicació és, dit sigui de pas, fonamental per a entendre les magarrufes de l'actual capitalisme-, o els que alguna cosa havíem llegit del matemàtic, financer, i analista econòmic Juan Ignacio Crespo, sabíem que allò era una crisi més que prevista. Amb el pas del temps, vam saber que hi havia arreu molts autors i autores, solvents centres de prospectiva, etc. que havien advertit de la crisi que ens venia a sobre. Però... es va produir una fallada de la governança global?
Ara, en plena crisi sanitària (amb la seguretat que li seguirà una duríssima crisi economicosocial), esgarrifa llegir l'informe sobre preparació mundial per a les emergències sanitàries, intitulat "UN MÓN EN PERILL", en el qual es pot llegir "El món corre greu perill de patir epidèmies o pandèmies d'abast regional o mundial, i de conseqüències devastadores, no sols en termes de pèrdua de vides humanes, sinó de desestabilització econòmica i caos social".
Aquest informe, elaborat per un organisme denominat Junta de Vigilància Mundial de la Preparació, que es fundà el maig de 2018 pel Grup del Banc Mundial i l'Organització Mundial de la Salut, i del qual formen part dirigents polítics, caps d'organismes internacionals, i persones experts, està datat el setembre del 2019, i advertia molt clarament que la major i més imminent amenaça era una grip massiva i mortal. És, insistesc, esgarrifós, l'anàlisi de la situació que es fa, tot advertint que el món sofreix cada vegada més brots de malalties infeccioses, que les persones pobres són les qui més sofreixen, que totes les economies són vulnerables, o que les epidèmies i les pandèmies suposen un trastorn per al comerç i el turisme, de greus conseqüències econòmiques i socials. I, tanmateix, allò més impactant són els dos advertiment sobre quelcom molt semblant a la pandèmia del coronavirus COVID-19. A l'informe es pot llegir: "Augmenten les probabilitats que es declari una pandèmia a escala mundial", i "El món no està preparat per a una pandèmia causada per un patogen respiratori virulent i que es propagui amb rapidesa". Una altra fallada de la governança global?
Si entenem que "governança global" és -o ha de ser- un mecanisme per a la presa de decisions econòmiques, socials, i ambientals, que afecten a tota la humanitat, no estem en presència de fallades. Veritablement, el problema és l'absència d'una "governança global" democràtica, i preocupada pel bé comú de la humanitat, i de la bona salut del planeta, i de la seva biodiversitat. Democràcia, vida i mercat semblen ser cada cop més incompatibles. Veurem.
