Els qui vulguin remarcar diferències entre el català mallorquí i el català barceloní, està bé que triïn ca/gos, moix/gat, al·lot/noi o calces/mitges, per dir uns exemples. Tendran la mateixa raó que un que remarqui diferències entre el castellà argentí i el castellà peninsular com pibe/muchacho, plata/dinero, suburbano/metro, o vos/usted, per dir uns exemples. És vera que l'argentí i el castellà peninsular són dues maneres diferents de parlar o xerrar un mateix idioma. Però no és vera que siguin dos idiomes diferents.
Però resulta que, tant a Mallorca com a Barcelona, s'usen tant el verb 'xerrar' com es verb 'parlar'. Lo únic que passa és que, modernament, a Mallorca hi ha una tendència a fer servir 'xerrar' com a sinònim de 'parlar'. I això és un empobriment del llenguatge perqùe 'xerrar' no és lo mateix que 'parlar'. 'Xerrar' significa dir coses sense gaire importància, com en castellà 'charlar'. 'Parlar' significa dir coses amb més importància, com en castellà 'hablar': 'Pasamos dos horas charlando', 'xerràrem dues hores'; ‘Yo hablaré de esto con mi esposa', 'en parlaré amb la meva dona'. Aquesta moda mallorquina de dir 'jo xerr italià' és com si a qualque regió de sa Península se posàs de moda dir 'yo charlo italiano'. Però bé, amb les modes, no ens hi podem ficar.
Però de reconèixer aquesta moda a dir que a Mallorca no existeix el verb 'parlar', hi ha un bon bot. Jo sempre he sentit a dir 'ja en parlarem', 'no me'n parlis', 'me n'han parlat'.
He agafades les Rondaies Mallorquines. I, just a la primera rondaia del primer tom, hi he trobat sis vegades el verb 'parlar'. En aquesta primera rondaia del primer tom (d'un total de 24 toms), que és 'En Juanet i es set missatges', hi he trobat:
A la línia 7 de la plana 11: '-Bé parla l'amo, digueren tots.'
A la línia 21 de la mateixa plana: 'Arriba a la fi a ca'l Rei, i demana per parlar amb sa seua fia.'
A la línia 2 de la plana 12: 'Un foraviler com jo, haver de parlar primer que Vostra Real Altesa.'
A la línia 8 de la plana 14: 'Demà en parlarem de prop.'
A la línia 16 de la plana 16: 'Aqueix homo parla bé, deia tothom.'
A la línia 30 de la plana 19: 'L'amo parla bé, i sa raó li vessa per damunt es cap'.
I això tan sols a la primera rondaia. Pensau que, en els 24 toms, n’hi ha més de tres-centes!
Llavors he cercat per l'internet en el refranyer popular català, que surt a la plana web www.elrefranyer.com i hi he cercats refranys catalans que duguin el verb 'xerrar'. N'hi he trobats quinze:
'El xerrar fa xerrar’.
'Fer petar la xerrada’.
'Sempre xerra qui no ha de xerrar.'
'Xerrar amb les mans.'
'Xerrar com peix en brases.'
'Xerrar com un lloro.'
'Xerrar més que un cabàs de granotes.'
'Xerrar més que una cotorra.’
'Xerrar més que un lloro.'
'Xerrar més que un advocat.'
'Xerrar més que el vi.'
'Xerrar més que setze.'
'Xerrar més que un sac de nous.'
'Xerrar pels colzes.'
'Xerrar per les butxaques.'
Que cadascú en tregui les seves conclusions.
8 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
La meva petita aportació: "Qui molt xerra moltes n'erra" (o algunes n'erra)
Quin autoodi i quin complexe. Es mallorquí no es una forma de xerra català. No son 4 paraules i un accent. Es una llengo/dialecte centenari, amb tradició literaria i gramatical pròpia. Es vostro sectarisme no vos deixa verure més enllà de sa Gran Catalunya
Hi ha ciutadanets i ciutadanets. Ciutadans ignorants, amb pretencions. I ciutadans instruïts. El mateix que gent de la part forana igualment ignorants, com els primers ciutadans que he esmentat. I també gent de la part forana molt instruïts. Així que no generalitzem, per favor. Som ciutadana i parl i xerr quan és el moment i el lloc de fer-ho.
Tià: a Palma n'hi ha que no tenim 30 anys i diferenciam aucell i gorrió (o teulader), xerrar, conversar i parlam. I ho feim perquè ho hem après de la família, palmesana tota ella. Ja n'hi ha prou d'aquest discurset antipalmesà com si fóssim beneits i no sabéssim parlar.
Més expressions mallorquines amb 'parlar': "parlar en plata", "parlar clar i llampant", "parlar clar i net". Sobre la diferència entre 'xerrar' i 'parlar', una expressió elitista però també aclaridora: "Xerren ses bugaderes, parlen ses persones".
Fa anys, un ciutadanet dels qui "només xerren", va sentir com jo, pagès, deia que havia vist un "aucell". Em va llançar a la cara que "aucell" és un catalanisme i que, "en bon mallorquí", es diu "un gorrió". Dit de passada, en el nostre redol anomenam "teulader" el "gorrión" espanyol. A València diuen "teuladí", bessó del "teulader" mallorquí.
Magnífic article molt aclaridor. En el meu parlar local feim una distinció clara entre "parlar", "conversar" i "xerrar". Faig part d'una generació que va aprendre molt dels seus avis, sobretot de les àvies, que ens ensenyaren molt. La meva padrina paterna em solia dir això, que il·lustra perfectament la diferència entre aquests tres verbs: "Tianet, parla bé, conversa amb gent de seny i no xerris de més".
Magnífic i molt oportú article. No sé qui degué ser que es va treure i divulgar que a Catalunya parlen i a Mallorca xerram, però amb això no hauria fet més que mostrar la seva ignoància si no fos que abunden molt els qui encara són més ignorants que ell. Record una altra expressió mallorquina que també apareix a les rondaies "Parla, que Christo parlava i estava en creu", instant qualcú a parlar, que no es quedi callat. I n'hi ha d'altres, a més de les citades per l'articulista. "No me'n parlis" i ·"ja en parlarem!" eren i són correntíssimes.